Covent Garden

Covent Garden. Ho sé, m'estimo més fer marrada i passar per Covent Garden!! (vagi on vagi)

Totes les fotografies d'avui estan a 2 passes de l'estació de metro de Covent Garden (per cert, la gent no et pregunta les zones -on vius, on treballes, on quedem, on vas al metge-, et pregunten la parada de metro que queda més a prop!).
En realitat, és una botiga de roba, però quin aparador més bonic!
Ara que ja fa gairebé dos mesos que sóc a Londres puc dir que és una ciutat que es fa estimar, però sobretot que té raconets o trossets que et captiven, que et fan més fàcil sentir teua una ciutat tan gran i horitzontal, amb tants barris i personalitats diferents, com a teua. No parlo del que em fa córrer d'alegria cada cop que ho veig i em diu com de bonica és Londres (és a dir el Big Ben, el London Eye, el Tower Bridge, el Picadilly Circus i els perillosos -per experiència- busos de dos pisos); sinó d'aquells espais que, malgrat la munió de gent de pas accelerat que els travessa cada dia, et parlen molt endins de tu, et fan sentir qui ets i que estàs en una conversa amb la ciutat.

Els primers dies, per a mi, Bloomsbury va ser tot això. Els parcs, el bon temps, les fulles seques, els esquirolets, les cabines de telèfons sense turistes, les casetes baixetes i arrenglerades, les paradetes de bosses i d'ametles ronyoses i fruita a la sortida del metro. M'hi podia passejar tranquil·lament sense pressa i he assistit a l'espectacle del canvi de color de les fulles, a la caiguda i ara ja, als arbres nus. El festival del barri dels artistes. Semblava que la vida fluïa a Bloomsbury. Quan vaig rebre la darrera visita, ara fa un parell de caps de setmana, no vaig dubtar a portar-los a Bloomsbury.

Després vaig anar descobrint, ara ja sense la por d'anys enrere, la part sud de la vora del riu. Sobretot en cap de setmana, l'ambient és vivíssim, tot fa olor de menjar, hi ha paradetes, centres culturals, el Globe de Shakespeare, els ponts i els artistes de carrer al costat del Tàmesi. Fins i tot pots fer una ullada al Big Ben i a la nòria des d'alguna de les àmplies terrasses plenes de famílies gaudint de la miqueteta de sol que hi pugui haver. Tot i que, si es tracta de terrasses davant del riu, jo m'estimo més travessar-lo i anar a dinar a la de les Somerset Galleries, a l'altra banda de la pista de patinatge sobre gel que fa poc que hi han muntat.

Però una de les meues zones preferides és la de Covent Garden, m'encanta el moviment que hi ha al mercat de Covernt Garden (al vincle anterior també en trobareu fotos, nadalenques, ja). Sempre hi fan alguna actuació al carrer, hi ha grupets de turistes fent-s'hi fotografies, però mai tens la sensació de pressa o d'asfíxia que t'invaeix si baixes a Westminster o a Embankment. Els visitants solen ser joves, hi ha paradetes dins i fora de l'edifici. El carrer del costat està ple de pubs i restaurants i a l'hora de dinar veus gent entrant i sortint per tot arreu, però si són dels que busquen un local per menjar segur que no porten tanta pressa com la resta de la ciutat. Covent Garden m'encomana el ritme i la vitalitat, però no se m'engoleix. Si al migdia ja en notes el batec, a la nit és encara més evident. Al carrer del costat està l'òpera i veus baixar gent elegant carrer avall, el públic dels restaurants canvia i un altre grup de gent va a veure el musical del Rei Lleó una mica més avall. Somerset i el riu a tocar. I les esglesietes atrapades al mig del carrer. Ah, per cert! aquest paratge també és allí!