diumenge, 23 d’octubre de 2011

Cap de setmana compartit!




Els festivals al carrer em recorden una mica els dels nostres estius a Eastborne quan érem menudes, que ens van sorprendre molt.
Russell Square. Bllomsbury Festival.



Des del London Eye.
London Eye, Big Ben i Parlament.








London Bridge
Tower of London.
Espero tenir aviat Internet a l'habitació i poder actualitzar sovint i més extensament. Ha estat un cap de setmana molt ben aprofitat i... curt alhora, ja tinc ganes que torni a venir.

J. va arribar passades les dues de la matinada (jo m'havia adormit i tot) i, per tant, ensundemà no vam matinar gaire (això no deu estranyar gens als que ens coneixeu als dos), vam anar a comprar totes les especialitats british que ens agraden al súper per a sopar i vam acabar a la Torre de Londres. Per entrar-hi, s'ha de pagar una entrada caríssima i, si no mires la lletra menuda no veus que al preu hi inclouen una donació generosa que els has d'avisar que no vols fer (excluding donation, please). Força diferent dels museus nord-americans, tot i que ja sabeu que aquí, a Londres, la major part de museus són gratuïts (els altres edificis, palaus, castells, ponts... ja són una altra cosa). Per dins, pots anar seguint el recorregut de les torres que es van anar construint al llarg dels anys, Edwards i Henrys i, és clar, veure l'ús que se'n va fer durant l'època Tudor. A mi em tenia encuriosida veure el lloc on va estar tancat Thomas More i el cardenal Finsbury. La torre és moly gran i em sona haver llegit fa temps que hi havia gent que llogava entrades per passar una nit a les cel·les de la torre i, fins i tot, per passar gana, fred i altres penes com els presoners. Va ser construïda per Guillem el Conqueridor i des d'aleshores es va anar fent més i més gran fins al complex d'avui (tot i que falta una part de les muralles) i també va transformar-se de residència reial a presó i lloc de tortura (més que la sala de les joies reials, l'exposició de les tortures encara tenia més visitants fent fila).

Veureu que us he penjat una fotografia amb un voltor... Quan J. va saber la història dels sis voltors de la Torre de Londres, que tenen un vigilant i cuidador perquè si fugen significaran la fi del Regne Unit. Els vam preguntar a un dels Yeomen Warders com s'ho feien perquè no marxessin, perquè estan en llibertat, i ens van dir que els retallaven les ales. Els vam buscar. Els vam trobar els sis. Tots estaven a la mateixa part de la torre, no deuen poder volar gaire...

Després de dinar, més tard del que ens esperàvem, vam decidir visitar el pont de Londres per dins, es pot pujar al pis del dalt i visitar la sala de màquines. També el vaig portar a la Tulip House i vam fer temps vora el riu (al lloc on la setmana passada hi feien la fira del formatge i el vi aquest cap de setmana tocava The Real Food Fair, que ens va entretenir una estona.

La darrera parada del dia: London Eye de nit, amb la ciutat il·luminada als nostres peus. Ja sabeu que la meua càmera de nit no serveix sense un cavallet, però J. va aconseguir unes quantes bones imatges!

I avui, després de recuperar forces, he acompanyat J. a l'estació de Victòria per agafar l'autobús cap a l'aeroport i he anat al festival de Bloomsbury una altra vegada, però sense forces per a la visita caminant per les dones del barri (segur que han degut parlar de Virginia Woolf!). Jo també he fet un verset, que us poso en vídeo. Sé que hi falta, com a mínim, un the, però si no el paperet s'hagués arrossegat per fer una frase massa llarga a... the Poet's Walk.

9 comentaris:

  1. Ui, m'ha semblat veure una torre Agbar de color gris!
    Pobres voltors!!!

    ResponElimina
  2. ja no recordava que havies escrit un correu amb l'adreça del blog on penjaries les coses... val +tard q mai q diuen, xDDD avui ho he trobat, demà m'ho llegiré q és una mica llarguet... espero q estiguis rebé reina!!! muàaa
    tanca els ulls que ha arribat l'hora de dormir...bona nit

    ResponElimina
  3. És la germaneta de la torre Agbar, no sé si són del mateix arquitecte, suposo!

    C.? És per fer memòria dels meus correus de Torí, també ben llargs i caòtics! Aquí és una hora menys, però més val que em giti, també! Gràcies per seguir-me! Besets!

    ResponElimina
  4. A veure si he entès bé "El camí dels poetes", les frases o paraules estan totes penjades (foto 1 i 2), ¿llavors la gent les agafa i les posa al terra fent un poema?.
    Una altra cosa, al teu poema has escrit murdering?. !!!
    Molt halloweenès.
    Els estius de Eastbourne, quins records més bonics.
    Olivera

    ResponElimina
  5. No, muttering!! No és gens terrorífic! Les paraules estan en unes bossetes (les vaig fotografiar, però no penjar, trigava molt a carregar-se, Internet aquí... va lent) i tu les agafes i les combines com vols. N'hi ha bastantes. Aleshores les fas encaixar (al terra, per exemple) i encabat les penges com les que veus que estan al passeig, quan ja tens el vers fet. Pareixen cortines! Aquest és l'estadi final, no l'inicial, són els versos que volen. :)

    ResponElimina
  6. Quan ella ho anirà xiuxiuejant/dient entre dents amb tu pels carrers, vindria a dir...

    ResponElimina
  7. Eutrapèlia, sóc C. (la menuda, sí) i també vaig descobrint Londres amb tu! ;)

    ResponElimina
  8. Quina passada de capde...ja tinc ganes de tornar... Hi ha un espontani! Aveure qui el troba :PPP

    Petons!

    ResponElimina
  9. Huhuhuhu, em penso que ningú no l'ha vist! L'entrepà de pernil amb la viena que m'he comprat boníssim :D

    ResponElimina