Taller de creació literària

Tens molta força al coll i des del primer dia que aguantes una estona el cap, amunt. T'agrada dormir damunt del pit del papa i de la mama; et calma escoltar-nos el cor i sentir la nostra escalfor. Els primers dies, quan t'enfadaves, ens ho feies saber amb un "aha hehe" que ara ja ha canviat. Amb poc més de dues setmanes ja veiem com has crescut i et trobem molt canviat. Quan vas nàixer eres clavat a ton pare quan era menut. Ara cada dia reconec més trets meus en tu. Els ulls, la mirada. Fins i tot veig M. en el teu nas. T'agrada observar les llums de cada habitació i et vas adonar de seguida del canvi de l'hospital a casa, tot i que només tenies dos dies. Abans de sortir la doctora ja ens va avisar que eres peludet. Tens els cabells (sort que no et vam posar Guifré, que rimava amb el teu primer cognom) i les ungles llargs. Et sorprens de tot abans de pronunciar-te: del primer bany, el primer passeig en cotxe. T'encanta sentir-nos parlar a ton pare i

Ovusitol Yodocefol Femibion 2 Ferro Gradumet Vacuna de la grip Vacuna tosferina, tètanus i diftèria Sèrum Peridural (3) Un pessic d'oxitocina Antibiòtics Injeccions de Voltaren Enantyum Si fos un conte meu s'acabaria amb Dostinex. Com que és la meua vida, tant de bo no sigui així. P.S. Escric aquesta entrada, un altre cop des del mòbil amb L. damunt, perquè quan vam decidir que volíem tenir un fill desconeixia (i recelava) que aquest estat tan natural, per prevenció i/o pel tipus de vida actual, requerís una certa medicalització i evitar determinats aliments (embotits, carn crua, peix cru, formatges no pasteuritzats, ou cru, fruita i verdura no ben rentada). Jo, que sempre evito els medicaments, vaig començar tard les vitamines i era incapaç d'engolir les càpsules. Després de diversos intents (no és barat, com tots els intents amb la lactància), començant per Natalben, vaig acabar amb Femibion 2. Es pren en dos comprimits i, en el meu cas, el de la càpsula (ome

Vaig escriure la darrera entrada unes hores abans d'ingressar a l'hospital i ara us escric des del mòbil amb mon fill al braç, adormit, pell contra pell, allargassant l'estona abans d'intentar deixar-lo al bressol. He començat aquesta entrada així aquest migdia. Us volia contar el part. La situació en què escrivia era idèntica. Ara, però, ell m'aporta encara més calma. Ara que ha estat un dia de moltes visites i també nervis. Perquè a vegades que em vulguin arrencar el menut dels braços m'esgarrapa l'ànima, m'esventra. És instintiu. L. té poc més d'una setmana, ha viscut els darrers nou mesos dins meu, l'he estimat cadascun dels dies que he sabut que el covava, probablement des d'abans i tot de saber-ho del cert. És la meua intimitat més pura, d'ell i de son pare, i no puc evitar sentir que dels meus. L. serà una persona autònoma i no li vull escatimar cap record, cap moment familiar o amb els amics. Però encara hi batega una part de mi.

Demà començo la setmana 39 d'embaràs (sempre segons la ginecòloga, que sabeu que l'ecògraf hi suma una setmana). Ja fa dies que tenim la casa a punt per rebre'l i les bosses fetes per anar a l'hospital en qualsevol moment. Procurem que J. no se'n vagi gaire lluny i que estiguem comunicats. Divendres vaig enllestir molta feina que no volia deixar penjada: primera tanda d'exàmens UOC corregida, treballs del màster de la UB corregits, acta de qualificacions enviada, Curs d'expert engegat, documents enviats a la persona que em substituirà, correu redactat per sol·licitar el certificat d'empresa per demanar el permís de maternitat (només s'ha d'enviar quan sigui el moment) i vull saber si puc acumular-hi les hores de lactància... També he descartat tasques: no són prioritàries i si  es queden sense fer és que ara no és el moment. De la seua habitació ja tenim la calaixera (plena de roba neta) i el penja-robes (amb la robeta de primera posada rentada,

Fa temps que soc guia local a Googlemaps. No en trec res (no sé quins avantatges té), però jo consulto sovint les ressenyes d'altres persones a la xarxa abans d'anar a un lloc (sobretot, quan es tracta de botigues no físiques) i, per tant, miro de contribuir a les ressenyes de Facebook, Google,  Booking, (TripAdvisor no perquè no publicava les ressenyes en català; desconec si ha canviat de política) i sempre contesto les enquestes telefòniques i en línia perquè penso que és la manera com es pot millorar un servei. M'adono que darrerament les ressenyes que he publicat són sobre cursos prepart, botigues de puericultura, de roba per a embarassades... així que volia compartir breument les botigues que a mi m'han servit durant aquest temps. Personalment, no m'agrada comprar en línia perquè no me n'acabo de refiar si no veig que el negoci existeix. Només ho faig si he consultat abans moltes ressenyes, positives, i normalment el compte de Paypal és el de J. i jo li tr

Avui us volia parlar de les activitats especials que hem fet durant l'embaràs. Ens n'ha quedat alguna de pendent, amb el tràfec dels darrers mesos. Us escric des de la consulta de la ginecòloga, que ens sol fer esperar. Ja sabeu que ha estat precisament ara que vam decidir aprofitar algunes de les Smartbox i similars que ens havien regalat durant l'embaràs. A l'octubre, abans del trasllat, vam anar un cap de setmana a Solsona i unes tres setmanes més tard teníem reservat un hotel a Olot (vam perdre l'Smartbox perquè plovia, ens acabàvem de traslladar i J. es va estimar més avançar qüestions pendents del pis). La idea era passejar per la Fageda d'en Jordà en plena tardor, perquè l'any passat hi vam anar molt poca estona (quan es feia fosc) i feia anys que ho teníem pendent. Vam pensar que menjaríem bé i que faríem bones fotografies d'embaràs amb la càmera bona de J. Ens va quedar pendent i per això encara m'alegro més d'haver contractat una de le

Bon any! Em penso que ja ho vaig dir, però les festes m'han anat molt bé. Vam passar els primers dies a Tivenys, fins a Sant Esteve, i encabat vam muntar el Cap d'Any a casa. Ara tenim els pares a prop i ma mare es va oferir a fer-nos un súper-càtering com el primer any que vam viure a Barcelona, però al final vam decidir cuinar nosaltres dos, de forma menys ambiciosa que l'any passat, però que fos preparat per nosaltres. El menú no podia incloure cap dels aliments que tinc prohibits durant l'embaràs i volíem que fos ben senzill de preparar per no passar-nos hores a la cuina. 1. Vam repetir els gambons al forn amb all i julivert. Va ser el més bo.  2. Croquetes de la iaia amb les sobres del bullit de Nadal. 3. Safata de formatges pasteuritzats. 4. Abadejo arrebossat. 5. Trufes (una capsa entre els dos, ens vam cruspir), polvorons, torró i raïm. Aigua i xampany. La part que vaig fer jo no tenia l'aspecte que hauria volgut, per això no e