dilluns, 7 de novembre de 2011

O potser...

Plovia. L’home va obrir un paraigua amb el dibuix de Mickey Mouse i va començar a caminar a grans gambades en direcció al metro, engolit per la gentada. Darrera d’ell, una dona amb xancles que havia sortit de la mateixa oficina el seguia mentre cridava un nom d’home. A l’alçada d’un semàfor, la dona va atènyer-lo i, xopa de dalt a baix, es va aixoplugar davall del paraigua de Mickey. L’home va restar uns segons sense mirar-se-la, capcot, fins que ella va estirar-li el paraigua amb força i el cap de l’home es va moure, com si es tractés d’un ressort, de baix a dalt, cames amunt fins a trobar-se cara a cara amb la dona. Aleshores la boca d’ella va eixamplar-se en un somriure mentre la d'ell es contreia en una mitja ganyota.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada