Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2018

L'scrapbook de L.

Imatge
Molts amics han manifestat estranyesa perquè no he obert cap blog dedicat a l'embaràs de L. Aleshores els parlo de l'scrapbook, però m'adono que ni tan sols l'he ensenyat i voldria anar penjant-ne fotografies, almenys d'unes quantes pàgines. A veure si des del mòbil ho puc fer. Els materials per fer-lo me'ls va regalar J. per l'aniversari. Quan vaig començar estava d'un mes. En realitat, també tinc un altre àlbum amb fotografies i dades curioses de l'embaràs. Me'l van regalar els sogres. A cada pàgina et diu què hi hauria d'anar.  La idea inicial va ser recuperar les aquarel·les, sense cap voluntat artística, però perquè fos més que un diari. Des que va començar el curs, preparar la taula i posar-m'hi em feia desistir per manca de temps i el format ha estat de diari.
El primer escrit de l'àlbum. Combino estils. Les fotografies menudes, que al final predominen a l'altre àlbum, són fetes amb la Sprocket, una impressora de butxaca d'…

De trasllat!

(Des del sofà, mentre el menut balla).
Ens traslladem! Al juliol, quan J. era al Japó, vaig començar a mirar pisos per comprar-ne un, a Barcelona o a Sant Cugat, on he viscut bona part de l'adolescència i la vida adulta. Al cap d'uns  pocs pisos (els d'Habitaclia que complien les condicions que buscàvem) i de moltes trucades, vaig veure que els pisos eren vells i en general estaven mal distribuïts. S'havien de comprar i reformar i això no entrava ni dins dels nostres plans i del pressupost. El pis que més em va agradar s'hauria quedat menut als cinc anys de L. No era una inversió per a tota la vida. A més, durant el primer trimestre d'embaràs J. no hi va ser i vaig pensar que amb la feina que té potser hauria de passar setmanes totsola amb un xiquet de mesos. Així que Sant Cugat va passar de ser una possibilitat a ser un lloc molt atractiu. Necessitàvem un determinat nombre d'habitacions, teníem un pressupost, unes característiques i sabíem a quina zona. A…

Final del segon trimestre (d'embaràs)

Aquesta vegada, els trimestres no fan referència a cap curs escolar ni universitari sinó a l'embaràs. Soc aproximadament a la setmana 26 de l'embaràs i, tot i que esperava que aquesr mitjà em permetés, una vegada més, compartir experiències i pensaments, no ha estat així. He escrit bastant a l'scrapbook que preparo per a L., el nostre fill, i amb això n'he tingut prou.Avui us escric des de l'estació de Lió. És el penúltim congrés al qual participaré abans de tenir-lo. L. és un belluguet, clava guitzes a tort i a dret i anit en vaig fer un vídeo. Ahir em vaig haver d'aguantar la panxa al congrés perquè fa molta sensació que es mogui tant. En canvi, després de la prova del sucre que em vaig fer dilluns es devia adormir. No he patit fins ara en tot l'embaràs; en el sentit que em notava tranquil·la. He anat a les ecografies de control i a les visites a l'obstetra amb molta il·lusió, encara que J. encara no l'hagi pogut veure (hem reservat la 5D perquè h…

Diàleg

He entrat al blog i, sense adonar-me'n, he acabat dialogant amb aquesta entrada vella, ara que és l'inici d'alguna cosa, d'aquest curs que per a mi no acaba de ser-ho.

Canvis: cap a una etapa nova

No us penseu que he abandonat l'hàbit d'escriure sovint allò que em passa (pel cap o pels peus). L'scrapbook de l'embaràs s'enduu bona part de la creativitat i dels pensaments. De fet, l'embaràs és central en els meus pensaments. També ha anat envaint l'espai de les lectures (sobre l'embaràs, el desenvolupament de l'embrió, el part, la lactància i la puericultura) i del descans (perquè n'he necessitat). Una vegada més, l'estiu m'ha permès temps més llargs per anar-me adaptant a aquesta etapa nova que trobo que passa molt ràpid. Aviat seré a la meitat de l'embaràs (d'aquí dues setmanes) i d'aquí una, tornarà J. dels tres mesos al Japó, que he tolerat viscut (trieu el participi que us agradi més: el primer expressa que m'hauria agradat que fos d'una altra manera i que aquests mesos acabessin de ser màgics amb ell, però sempre n'he respectat la decisió) potser millor i tot del que m'esperava. 
En aquests mesos h…

Qualsevol nit, pot sortir el sol

Canvi de capçalera del blog. Etiqueta nova.

Ja han passat uns mesos des del darrer cop que vaig escriure. A finals de maig J. i jo vam fer una escapada a Formentera i vaig pensar que era el moment de trencar el silenci, que us podria explicar els restaurants, els bars on mirar la posta de sol, els concerts, les platges... en definitiva, la ruta que havíem fet, que vaig treure d'altres blogs i de recomanacions d'amics. (Quan penso en tot el que vam menjar m'agafa mareig i tot, però potser no és ben bé per això).
A nosaltres ens toca fer les vacances abans o després de l'estiu, perquè aquesta estació és la temporada alta de feina per a ell i aquest quadrimestre ha estat especialment complicat trobar gaires dies perquè jo tenia les classes. De fet, J. pensava que ja acabaríem de fer-ne amb les escapades de cap de setmana des del Japó, que el visitaria un mes aquest estiu, amb l'ordinador a coll i veuríem llocs que ens haguessin quedat pendents de la lluna de mel. Per …

Silenci

Silenci dins del cap, amb el cor ple. Te n'acabes d'anar i ja t'enyoro.

En quatre mesos he perdut el iaio matern i el iaio patern, avui. I no tinc paraules per regalar a ningú més. Tu ja les saps. És estrany que sigui per escrit que em veig amb cor de parlar-te llargament, com he pogut fer sempre amb tu al davant, com si no hi hagués ningú més.

Ha estat tot tan ràpid. I tanmateix és un consol que no patissis. Que hi hagués temps de parlar-te, que t'aixequessis i m'agafessis la mà. Que a l'hospital, fa uns dies, parléssim del riu i dels aiguats i d'aquella vegada que vas pujar caminant en plena tempesta per venir-me a buscar al col·legi amb la carretera tallada. Confio que anit ens sentissis arribar. Que les veus, les estimades, les carícies i la paraula Cardó t'arribessin. Aquest matí també hi eres quan recordàvem els teus comentaris. Les converses transcendents.

Encara m'hauria agradat que ens ensenyessis aquella pastisseria que havies descobert pe…

Segona edició de Glopades de riu!

Ja us vaig dir que des que es va morir el iaio no he tingut gaires ganes d'escriure, però aquesta setmana he rebut un correu d'un alumne meu de la UB que ha tingut la inciativa d'escriure una ressenya de Glopades de riu a partir de la segona edició del llibre. Això m'ha fet adonar que no havia compartit amb vosaltres la notícia: just a temps per Sant Jordi, Voliana Edicions ha publicat la segona edició del llibre de contes, que enguany ja ha estat lectura obligatòria d'Autors Coetanis al Grau de Filologia Catalana i també l'han llegit al club de lectura de l'Obrador d'Històries. El que em fa més il·lusió, a part de la fita d'haver arribat a una segona edició, és que la publicació compta amb un pròleg de luxe a cura de Mònica Miró, que és un pou de saviesa. La podeu comprar aquí sense despeses d'enviament (https://www.voliana.cat/llibres/glopades-de-riu/). A més, l'editor em va dir que arribava en un parell de dies. Hi ha detallets nous que …

Pes feixuc

En un no-res ens hem plantat de Nadal a Setmana Santa, engolits per la feina les darreres setmanes. El pes dels records, el dolor de la situació política s'han fet feixucs. No tinc paraules per compartir; hem estat covant. Que floreixi aviat la primavera, que el desgel sigui amable i sentim la força i el caliu del sol. Ara tot costa. Sortim d'una espera llangorosa i allargassada i hem topat amb una foscor que no ens imaginàvem, que alguns no havíem vist mai abans.

El parèntesi

Quan et regeixes per cursos universitaris, dividits en dos quadrimestres, el parèntesi marcat per les festes de Nadal provoca una certa estranyesa perquè no el tanquem fins aquesta setmana, amb el començament de les classes del segon semestre. És temps d'establir horaris nous, de procurar encetar el camí per complir amb els propòsits d'any nou, de participar en activitats que la resta de l'any no es podrien organitzar, de preparar les classes i d'enllestir tasques pendents de l'any passat. Amb més o menys èxit. Per part meua, vaig aconseguir tornar a casa a peu dos dies, però els peus se n'han ressentit i molt, així que de moment no he repetit l'experiència. Les classes de francès en línia em costen més del que em pensava.
Per a nosaltres, a més, aquest període coincideix amb el nostre aniversari (deu anys des que vam començar a sortir i sis mesos de casats), que almenys enguany hem continuat celebrant com sempre i aviat serà el trentè aniversari de J. Aba…

Crònica del casament (part I)

Per si no n'havíeu tingut prou (potser no n'havíeu vist cap imatge): aquí.La fotografia del claustre i la de l'interior del monestir són de Carles Gabarrella.Segona part aquí.

La memòria del mòbil (entrada des del telèfon)

Quan s'acabava l'any vaig fer-ne un balanç, sobretot a partir dels propòsits que m'havia fet l'any abans i de les grans fites professionals i personals, però potser no vaig fixar-me prou en un aspecte del qual he estat més conscient darrerament, arran dels fets dels darrers dies i avui que repassava la memòria del mòbil. Fa més d'un any que vaig tornar a Catalunya i hi va haver molts de canvis només aterrar. No vaig avorrir-me ni un moment, malgrat que els primers mesos no tenia feina (van ser accelerats, de fet). És ara quan m'adono que, des del retorn, he tresorejat moltes estones compartides amb la família extensa i que, a més, s'han escapat de les rutines dels darrers anys, d'allò que dones per fet: que abans d'anar a dormir els pares et vindran a dir bona nit (perquè viviu a la mateixa casa), que et barallaràs amb ta germana per qui entra abans a la dutxa o perquè m'ha sonat cinc vegades el despertador i l'única que s'ha mogut ha es…

En record del iaio

Quan vivia als EUA, algú em va preguntar quina era la por més gran que tenia. He tingut la sort de poder gaudir del iaio més temps. De gaudir-ne molts anys. De veure'l des de l'altar, assegut al primer banc, el dia del nostre casament, encabat de mesos preguntant-nos pel menú, impacient perquè arribés aquell dia.Quan penso en tot el que li he vist fer i el que hem compartit, tinc la sensació que ha viscut més d'una vida. Almenys, una de molt plena.Em va ensenyar, com a molts altres, solfeig, flauta i ho va intentar amb el requint. El veig comptant a les ballades de sardanes i tocant la jota. Quan Montse i jo érem menudes, jugàvem a trobar-lo entre les postals de les orquestres en les quals havia tocat. Per festes, ens despertava quan passava amb la banda pel carrer i corríem al balcó. I, quan va ser més gran, la música que escoltava retronava per tot el carrer.El iaio ha estat una persona lluitadora, apassionada, plena de vitalitat i de caràcter.I és amb l'energia que …

Cuina de Cap d'Any!

Imatge
Abans que res: bon any a tothom! Una de les petites victòries personals de les quals estic orgullosa del 2017 és que ha augmentat el nombre de plats que puc cuinar. Això vol dir que he arrebossat per primera vegada (bullir, fregir i rostir eren l'únic que solia fer) i he afegit al meu repartori espaguetis a la bolonyesa (tot i que diria que ja no me'n recordo), la sopa plena (potser ja va ser del 2016), llenties, cigrons amb sobrassada, abadejo amb tomaca, risotto i ara les gambes amb all i julivert i fricandó de vedella. La nit de Cap d'Any és l'única festa d'aquestes dates que celebrem totsols. L'any passat ma mare es va oferir a fer-nos el càtering, però enguany vaig decidir que cuinaríem quelcom especial els dos. Hi havíem d'afegir un pastís especialitat de J., però ens hem passat el Nadal anant amunt i avall, d'Andorra al poble, així que ha estat difícil tenir a punt els ingredients (de totes maneres vam fer més menjar del compte).

El vint-i-u de …