La tria de la carta

Totes les fotografies d'aquesta entrada són fetes al Mas de Sant Lleí i són obra dels nostres conviadats. Camí de pujada a la finca. Just després d'aquest camí hi ha una font i l'entrada a les dues parts del mas. L'edifici ja és espectacular (i l'hem vist per dins, celler inclòs. Per cert, molts convidats es van fer fotografies al bany i a la zona chill out, molt moderns). L'autocar que venia del poble va aparcar baix.

Per petició popular (A.), us faig cinc cèntims de la carta del casament al Mas de Sant Lleí, tot i que no sóc una experta en gastronomia. Els aperitius van ser drets fora, a la part de la finca St. Esteve, que comptava amb una carpa. Van tocar l'Edu i el David, violí i guitarra i J. i jo vam arribar puntuals a les dues al so de Marry You. A l'entrada de l'aperitiu hi vam posar un cartell de fusta personalitzat, que feia joc amb les invitacions, dissenyat per Ilusions3D. Impecables i molt recomanables.

Sembla ser que totes les fotografies de dins de l'aperitiu són amb els nuvis o dels convidats. Els arbres estaven decorats amb cors que en penjaven i vam contractar flors per a les jardineres. Des d'allí, es veu la font que vaig penjar a l'entrada anterior. La Sala Santa Yusta, on vam fer el convit, dóna a un safareig (el meu lloc preferit) i als jardinets amb glorieta. Per decorar-la, a més de flors per a les jardineres, vam contractar la catifa roja, preciosa per a l'entrada al banquet. La fotografia que vam donar com a detall als convidats la vam fer al pati interior, on se solen fer les cerimònies civils. També estava decorada. Es nota que el lloc m'encanta i l'àpat ens va entusiasmar a tots. A més, m'ha agradat saber (despús-ahir a l'aniversari de la sogra) que els convidats del nuvi encara comenten tots els detalls que vaig preparar per al casament i el ball nostre (jo que no ballo mai, mai). Això sembla una nota a peu de pàgina...

Els aperitius van ser molt nombrosos i innovadors (com ara mini-hamburgueses amb xeringues de quètxup injectable, una mena de pipes de gamba, culleres amb ou de guatlla amb altres exquisideses), a més dels platerets d'arròs, fideuà, raclette de formatge (un amic que encara en parla la va fotografiar; jo vaig badar)... i la barra de begudes. Nosaltres hi vam afegir dos pernils amb els talladors corresponents, que van tenir molt d'èxit. 

No és fàcil trobar les fotos... però aquí la teniu.

Detall de la Sala Santa Yusta. La taula redona del fons és la presidencial, el Meridià de Greenwich, on ens vam conèixer J. i jo. Totes les taules tenien noms de llocs on havíem estat i una frase literària d'amor, com us vaig explicar:

Un cop dins, aquests van ser els plats que mostra la carta, fotografiada a l'entrada anterior. Ja sabeu que vam fer el tast a l'octubre. Entre els plats de diferents menús que havíem seleccionat, en vam triar dos com a finalistes per a l'entrant, dos per al plat principal i també vam tastar quatre postres (delicioses, sobretot la del pastisset de gianduià amb fruita, però jo volia tallar un pastís de debò, que em feia més de casament). La tria va ser difícil i érem els sogres, mon pare, J. i jo: entre el lluç a la marinera amb musclos i gambetes i l'abadejo; el sorbet de mango i el de llimona (el sorbet és un afegit al menú proposat) i les postres. També vam afegir-hi la possibilitat que els convidats triessin cava Gramona des del principi (mon pare té el paladar fi, sobretot quan es tracta de caves i de pernil), a més del vi. A més, en aquella ocasió ens van deixar tastar quatre aperitius: la banya de foiegras, la mini-hamburguesa i dos més. El tast dels nuvis estava inclòs; el dels pares anava a part. No podríem estar més contents del resultat final:

ENTRANT

Tronc de bacallà amb cloïsses, bruschetta d'olives, tomàquet semi-sec i carxofes confitades.

(La pell que fa de bandera és cruixent i es menja. La salseta és immillorable; va ser el que em va acabar de fer decidir pel plat. Vam demanar-lo més fet que al tast. És una llàstima que aquell dia jo mengés sense gana, per les emocions, però vaig poder-ho tastar tot).

Les fotos dels plats les ha enviat mon padrí. Vam oferir plats adaptats a cada al·lèrgia i particularitat alimentària. Fins i tot amb el pastís (per als al·lèrgics als fruits del bosc) i també vam triar el menú infantil. Tothom que ho va necessitar ha destacat aquest aspecte tan cuidat del casament. Això és mèrit absolut del Mas.

PRINCIPAL (Era el meu preferit, tot i que cada vegada trobo més difícil triar-ne només un):

Xai de llet del Vallès a l'antiga, amb puré de patata a la tòfona.

XARRUP

Xarrup de llimona al cava amb la seva escuma i maduixes silvestres.

PASTÍS NUPCIAL

Obra de Mericakes. Semi-Naked Romantic Cake amb flors naturals. Pastís de 6 pisos per a 200 convidats. Més de 80 cm d'altura de Red Velvet amb crema de iogurt, móres i maduixes macerades en un còctel Cosmopolitan (sí!). (Informació extreta del seu Fb). També es pot decorar amb fruita, però vam optar per flors naturals a joc amb el ram de núvia: lisanthius, rosa bombastic, clavell capuccino, hortènsia blanca, senecio, violé maquillatge, peònia blanca i scabiosa de Flowers by Bornay, que va facilitar les flors. 

Inicialment en lloc de iogurt portava mascarpone, que m'encanta, però a J. i a sons pares no els va fer el pes perquè el trobaven empalagós. Corresponia al gust de Las zapatillas rojas de la seua carta de gustos: http://mericakes.com/web/a-la-carta/#tartas. Vam demanar una segona prova, aquesta pagant. En total vam tastar el Gilda (som amants de la xocolata, però és més tradicional i farta més), Las zapatillas rojas (les dues versions, amb iogurt i amb mascarpone), Casablanca (em penso que al final no), La dama de les Camèlies (molt suau) i El mago de Oz. No em convencen els pastissos de llimona, però darrerament n'he tastat un que potser m'hauria fet incloure El padrino al tast).  

Detall del pastís, de Mericakes. Fotografia de Mericakes. Flors de Flowers by Bornay, de conjunt del ram. 

Portava davant les figures dels nuvis. Fotografia de Mericakes al Mas.

Foto d'un convidat. Els talls dels nuvis van ser el doble de grossos, però no me'l vaig poder acabar. 

Petit fours

Cafès, infusions, carro de licors i carro de gintònics.

Celler

Blanc Mont Marçal

Negre Viña Pomal Criança

Cava Gramona Imperial

Solán de Cabres i Vichy Catalán

Afegeixo les figuretes del pastís, que van vestits com nosaltres. Obra de Mr&MrsbyAni. El ram també està molt ben aconseguit. Marcat en roig, el meridià.

No vam tenir els gots buits en tota l'estona. Després hi va haver barra lliure durant tot el ball i al moment del ball van destapar la candy bar, gentilesa per contractar hores extra de DJ. Les llepolies també van fer furor entre grans i menuts i m'estranya que no s'acabessin! El racó va quedar molt bonic. 

Per cert, l'endemà ens van dur l'esmorzar a l'habitació a l'hotel d'Aires de Vallromanes i, després de l'spa, vam dinar al restaurant, que també ens va agradar molt, malgrat que seguíem desganats. 

Va, un extra (em queden pendents els consells o "grans encerts" per a una altra entrada): què vam ballar? Mercè Pastor, la coreògafa, va fer un muntatge de l'All of Me + la bachata Mi bendición de Juan Luís Guerra. O potser ja us ho havia explicat? N'hi ha vídeos (privats).

Bon profit!