Un dissabte a casa

Foto de diumenge 20 de novembre. Carrer boirós des de la finestra. 4 p. m.
Quan em desperto m'agrada xafardejar per la finestra. Visc en un tercer pis i des de l'habitació controlo dos carrers que es creuen just davall meu. Hi ha arbres vestits de tardor i gent caminant arrupida i gent esperant l'autobús. I, sovint, també hi ha boira o plovisqueja una mica.

Com que les comparacions entre els meus dos viatges més llargs em són inevitables no puc deixar de relacionar aquesta boira amb la de cinc anys enrere. Al meu voltant les coses han canviat moltíssim, en aquests cinc anys. Pot parèixer que el camí que estic seguint ara no està tan allunyat del de cinc anys enrere, però si les persones que m'envolten les trobo tan canviades si miro enrere m'imagino que deu haver passat el mateix amb mi. I, tot i això, he fet cap a una altra ciutat emboirada. Hi ha dies que la boira està molt més baixa que la meua finestra (és un tercer pis, però estic a l'àtic i tinc aquell rostre inclinat que m'agrada tant però que em fa bonys - si no escups a temps-) i aleshores no veig els edificis alts del final i amb prou feines distingeixo les casetes del davant.

Dissabte a casa. Un dissabte tranquil i sense despertadors. A Torí els dissabtes sentia l'oloreta de xocolate cuit de la cafateria del davant i solia passar un acordionista. Aleshores vivia arran de carrer i teníem una finestra que donava a la vorera. La féiem servir per fer-hi entrar cadires quan organitzàvem sopars perquè no vam descobrir mai com es podia obrir del tot la porta d'entrada, si és que es podia fer. Fa uns dies vaig rebre un correu de la meua antiga companya d'habitació, R., que es va quedar a viure a Itàlia i visita casa seua, el Japó, una vegada l'any. Ara ja ens hem escrit uns quants correus i sembla que ho tenim tot tan present com fa cinc anys.

No crec que al mig de Londres, malgrat que és una ciutat de barris i molt horitzontal, hi passi cap acordionista els dissabtes al matí, però qui sap com deu ser passar un dissabte a la nova casa. Ja fa set setmanes que sóc aquí i encara no ho havia comprovat.