dissabte, 19 de novembre de 2011

Un dissabte a casa

Foto de diumenge 20 de novembre. Carrer boirós des de la finestra. 4 p. m.
Quan em desperto m'agrada xafardejar per la finestra. Visc en un tercer pis i des de l'habitació controlo dos carrers que es creuen just davall meu. Hi ha arbres vestits de tardor i gent caminant arrupida i gent esperant l'autobús. I, sovint, també hi ha boira o plovisqueja una mica.

Com que les comparacions entre els meus dos viatges més llargs em són inevitables no puc deixar de relacionar aquesta boira amb la de cinc anys enrere. Al meu voltant les coses han canviat moltíssim, en aquests cinc anys. Pot parèixer que el camí que estic seguint ara no està tan allunyat del de cinc anys enrere, però si les persones que m'envolten les trobo tan canviades si miro enrere m'imagino que deu haver passat el mateix amb mi. I, tot i això, he fet cap a una altra ciutat emboirada. Hi ha dies que la boira està molt més baixa que la meua finestra (és un tercer pis, però estic a l'àtic i tinc aquell rostre inclinat que m'agrada tant però que em fa bonys - si no escups a temps-) i aleshores no veig els edificis alts del final i amb prou feines distingeixo les casetes del davant.

Dissabte a casa. Un dissabte tranquil i sense despertadors. A Torí els dissabtes sentia l'oloreta de xocolate cuit de la cafateria del davant i solia passar un acordionista. Aleshores vivia arran de carrer i teníem una finestra que donava a la vorera. La féiem servir per fer-hi entrar cadires quan organitzàvem sopars perquè no vam descobrir mai com es podia obrir del tot la porta d'entrada, si és que es podia fer. Fa uns dies vaig rebre un correu de la meua antiga companya d'habitació, R., que es va quedar a viure a Itàlia i visita casa seua, el Japó, una vegada l'any. Ara ja ens hem escrit uns quants correus i sembla que ho tenim tot tan present com fa cinc anys.

No crec que al mig de Londres, malgrat que és una ciutat de barris i molt horitzontal, hi passi cap acordionista els dissabtes al matí, però qui sap com deu ser passar un dissabte a la nova casa. Ja fa set setmanes que sóc aquí i encara no ho havia comprovat.

2 comentaris:

  1. Que bé estar dins de casa calentetani veure el carrer boirós.
    Al poble ahir va ploure casi tot lo dia. Durant la nit no ha parat d eploure, la gent deia que feia molts anys que no plovia tant. Hem marxat per dalt perquè hem pensat que potser per baix no podríem passar. Quan ja erem a casa ens han dit que per baix estava la carretera tallada en dos punts i no es podia passar.
    Hem anatt a votar. Hi havia una cua de 20min. un disbarat de gent.
    Ara ja surten els sondejos de les eleccions.
    Olivera

    ResponElimina
  2. Olivera, me'n recordo quan érem menudes i plovia molt i no podíem anar al col·le perquè la carretera cap a Tortosa estava tallada! Feia molt que no passava!

    ResponElimina