dijous, 17 de novembre de 2011

Un món de ficció

I fi de l'excursió amb una galeteta ben British de xocolata farcida de doble xocolata (no m'he atrevit a tastar la triple).




Aquests es peguen, hi havia figuretes molt estranyes.

Magdalen's college, un dels més rics i grans.






Es veu que és una joia arquitectònica circular.



Pont dels sospirs.
Mireu quines carasses fan!









Recordeu que fa unes setmanes vaig anar un dia a Oxford en bus i que em va agradar molt? Doncs aquests dies he conegut una noia que va fer de guia turística a Oxford durant un estiu i que coneix molt bé la ciutat, em va convidar a anar-hi un dia (jo hi havia anat en bus, però em va dir que en tren seria només una hora) i que ella m'ensenyaria la ciutat, que entre setmana era més fàcil que ens deixessin entrar als colleges. Com que l'altre cop era dissabte gairebé tots estaven tancats als visitants.

Així que avui hi he anat i ella m'ha anat explicant la història i l'art dels edificis que ja havia vist, hem visitat tots els colleges importants (fins a les 4, això sí, que després els tanquen als visitants). Es veu que volia aconseguir que un amic seu que està en un gran college ens convidés a un sopar formal. Als colleges grans (els colleges anglesos són les residències d'estudiants, els estudiants estan obligats a viure-hi durant la seua etapa universitària, hi tenen biblioteca, solen ser edificis històrics a Cambridge i Oxford i els fan algunes classes, però els exàmens oficials es fan per a tots a la Universitat d'Oxford, no als colleges) es veu que cada setmana se celebra un sopar formal en el qual els estudiants i els professors (que solen viure als colleges, alguns fins i tot amb la seua família) porten la toga. El dels estudiants de llicenciatura és curteta i sense mànigues i després hi van afegint capes. Els estudiants de doctorat ja tenen mànigues, per exemple! El protocol d'aquests sopar és força estricte, es veu que a l'hora dels dolços (em penso que es fa en una altra sala) has de parlar deu minuts de rellotge amb la persona que seu a la teua dreta i deu amb la de la teua esquerra. Per sort, la toga et dóna molta informació sobre qui tens al costat (si saps llegir-la).

Al final de curs cada dos o tres anys cada college organitza un ball formal amb vestits llargs o bé balls temàtics tots disfressats. L'entrada costa unes 100 lliures. Una altra cosa dels colleges és que són molt exclusius: només per als seus alumnes, hi tenen habitacions grandioses i històriques (el problema de les habitacions històriques és que no els permet instal·lar-hi calefacció i que tenen una mena d'estufa, n'hi havia que es veu que tenien llar de foc del XV, però que els ho han tret per risc d'incendi) i que cada college té normes pròpies. A un dels colleges que hem visitat, A. m'ha explicat que només els seus estudiants poden xafar la gespa i seure-hi i que a altres, només ho pot fer el responsable de la residència. Els visitants, com en el nostre cas, pel caminet!

Us he posat un dibuix amb uns dibuixets de colors amb guix damunt de les parets dels edificis històrics dels colleges (avui només teniu fotos de colleges!)... són les commemoracions que dibuixen els estudiants (passat un temps s'esborren) per les competicions de barques, com les famoses Cambridge-Oxford que se celebren cada any, també n'hi ha entre colleges de la pròpia University of Oxford! Veieu la que hi posa, que a més de guanyar, han fet BUMPED? Vol dir que han pegat un cop a l'altra barca, fins i tot els poden fer volcar, m'ha paregut entendre! No és que estigui permés, però els dóna punts si ho aconsegueixen (o això m'ha dit!). N'estan molt orgullosos i ho grafitegen per recordar-ho, per a ells és millor que guanyar i un plus molt important si ho fan. Hi ha colleges com aquest que juguen brutet, però n'hi ha altres que no tenen cap bumped!

L'altre dia em vaig quedar amb el dubte del pont dels sospirs (també en penjo una foto): a Venècia sospiren perquè estan condemnats, a Cambridge perquè és el pont que travessen per anar a fer els exàmens finals i a Òxford? A. me n'ha informat: a Òxford diu la llegenda que unia un college masculí (l'edifici bonic que es veu a l'esquerra) amb un prostíbul!

P.S. No puc carregar-ne tantes com voldria perquè avui tinc mala connexió, però J., espero haver-te acabar de convèncer sobre la bellesa d'Òxford. Això no vol dir que hi volgués viure. Us ho heu d'imaginar menut i molt poble! Els edificis històrics estan molt junts i cap als afores està la zona bé, que són botigues de marca, restaurants cars i el castell, que també hem visitat, però la pastry que duia a la mà ha fet que no agafés la càmera!

3 comentaris:

  1. Fotos xules i el comentari per anaar coneixent costums i coses noves.
    B7S.
    Olivera

    ResponElimina
  2. Tenen tradicions molt estranyes, els oxfordians!

    ResponElimina
  3. La d'Òxford és la botiga original de les galetes de Ben, mireu quin web més bonic, hi plou i tot: http://www.benscookies.com.

    ResponElimina