Taller de creació literària

Ara mateix ens estan desmuntant el pis vell. Han començat a quarts de nou del matí i ens han trobat al llit (estava previst a les 11, el trasllat i pensàvem que encara teníem temps per empaquetar les darreres capses, però demà tornarà J. i agafarà el poc que queda perquè hem fet curt malgrat les 60 capses que ells ens van portar i algun viatge que ja havíem fet). Ens endurem gairebé tots els mobles (hi ha electrodomèstics que vendrem a bon preu, exprés, al primer que el vingui a buscar i l'armari de l'habitació de matrimoni de moment farà cap al traster perquè és molt gran i al pis nou n'hi ha d'encastats a la paret). Hem hagut de fer molta feina en molt poc temps i en una època en què tenia molta feina a la universitat. Per sort, J. sí que ha agafat un dia de permís (es veu que per llei, encara que sigui fora del municipi de residència, depèn del conveni de cada empresa que puguis tenir més d'un dia) i uns quants de vacances. Em feia més la idea del que costa busc

Avui us penjo unes quantes imatges més des del mòbil de l'àlbum de L. per si voleu fer-hi un cop d'ull. A la pàgina de l'esquerra hi deveu intuir les primeres ecografies del menut. A la de la dreta hi parlo d'un cap de setmana d'estiu al poble, en què vaig nadar al safareig del iaio J. amb el vestit de bany de ma mare. Al juliol i a l'agost vaig fer de professora a la UCE. L. va pegar les primeres patades a Prada i jo ja deia que era un petit independentista. Ho relaciono amb l'embaràs de ma mare, que feia classes de català per a adults al poble i jo ho vaig mamar. La primera experiència comprant roba premamà. Tothom, al meu voltant, pensava que seria una xiqueta, menys MC. A l'esquerra, un retall sobre porteig. Carta a L. Me'n ric d'una visita que vaig fer totsola a un pis de Barcelona per mirar si el compraríem. A la dreta, una digressió de dues pàgines sobre convencionalismes i maternitat.

Molts amics han manifestat estranyesa perquè no he obert cap blog dedicat a l'embaràs de L. Aleshores els parlo de l'scrapbook, però m'adono que ni tan sols l'he ensenyat i voldria anar penjant-ne fotografies, almenys d'unes quantes pàgines. A veure si des del mòbil ho puc fer. Els materials per fer-lo me'ls va regalar J. per l'aniversari. Quan vaig començar estava d'un mes. En realitat, també tinc un altre àlbum amb fotografies i dades curioses de l'embaràs. Me'l van regalar els sogres. A cada pàgina et diu què hi hauria d'anar.  La idea inicial va ser recuperar les aquarel·les, sense cap voluntat artística, però perquè fos més que un diari. Des que va començar el curs, preparar la taula i posar-m'hi em feia desistir per manca de temps i el format ha estat de diari. El primer escrit de l'àlbum. Combino estils. Les fotografies menudes, que al final predominen a l'altre àlbum, són fetes amb la Sprocket, una impress

(Des del sofà, mentre el menut balla). Ens traslladem! Al juliol, quan J. era al Japó, vaig començar a mirar pisos per comprar-ne un, a Barcelona o a Sant Cugat, on he viscut bona part de l'adolescència i la vida adulta. Al cap d'uns  pocs pisos (els d'Habitaclia que complien les condicions que buscàvem) i de moltes trucades, vaig veure que els pisos eren vells i en general estaven mal distribuïts. S'havien de comprar i reformar i això no entrava ni dins dels nostres plans i del pressupost. El pis que més em va agradar s'hauria quedat menut als cinc anys de L. No era una inversió per a tota la vida. A més, durant el primer trimestre d'embaràs J. no hi va ser i vaig pensar que amb la feina que té potser hauria de passar setmanes totsola amb un xiquet de mesos. Així que Sant Cugat va passar de ser una possibilitat a ser un lloc molt atractiu. Necessitàvem un determinat nombre d'habitacions, teníem un pressupost, unes característiques i sabíem a quina zona. A

Aquesta vegada, els trimestres no fan referència a cap curs escolar ni universitari sinó a l'embaràs. Soc aproximadament a la setmana 26 de l'embaràs i, tot i que esperava que aquesr mitjà em permetés, una vegada més, compartir experiències i pensaments, no ha estat així. He escrit bastant a l'scrapbook que preparo per a L., el nostre fill, i amb això n'he tingut prou. Avui us escric des de l'estació de Lió. És el penúltim congrés al qual participaré abans de tenir-lo. L. és un belluguet, clava guitzes a tort i a dret i anit en vaig fer un vídeo. Ahir em vaig haver d'aguantar la panxa al congrés perquè fa molta sensació que es mogui tant. En canvi, després de la prova del sucre que em vaig fer dilluns es devia adormir. No he patit fins ara en tot l'embaràs; en el sentit que em notava tranquil·la. He anat a les ecografies de control i a les visites a l'obstetra amb molta il·lusió, encara que J. encara no l'hagi pogut veure (hem reservat la 5D perquè