Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: desembre, 2018

De fora endins

Avui m'has fet pensar en la salamandra rodorediana, que cap al final de la història no distingeix clarament entre la superfície i el fons de la bassa, terra ferma i aigua avall. Entre l'ànima humana i el cos d'amfibi. Però l'amfibi no ets tu, submergit dins del meu ventre sinó jo, que també m'he deixat xuclar una mica melic endins. Les formes del teu cos se'm marquen a la panxa i no hi ha cap posició que em permeti desconnectar-me de tu. El cul se'm clava a les costelles, els peus puntegen a la dreta i el cap es mou rítmicament, melic avall, en un singlot de mandarina. I jo somric, a vegades adolorida. Compto les setmanes que deuen quedar per besar-te, vestir-te, escalfar-te. I tot es converteix en una espera després de l'advent, sense ganes de fer res més, bressada per aquests dies lents de Nadal, endormiscada de tu. Penso en les dates del nostre gener, les que per bé o per mal han quedat senyalades al calendari íntim. Qualsevol dia ens embolcallarà l…

Llibres de puericultura, lectures de 2018!

Imatge
Afortunadament, enguany no ha estat un any de només lectures de puericultura, però n'hi ha hagut unes quantes (i les de puericultura estricta no són gaire originals, sinó les que trobareu a la major part de llistats dels blogaires especialitzats en maternitat). El darrer semestre he tingut la sort de fer de professora d'una assignatura d'un màster de literatura amb un programa molt obert, que m'ha permès llegir literatura (i fer de crítica) que encara no havia tingut ocasió de degustar. Em passava els caps de setmana llegint per acabar les classes de tres hores dels dilluns a la tarda. Així que, tot i que les lectures de 2018 no havien estat gaire estimulants (amb un Permagel que vaig trobar molt decebedor pel mig), vaig acabar el semestre amb El conte de la serventa de Margaret Atwood, que J. m'havia regalat per Sant Jordi. I encara tinc pendent acabar l'antologia Passió pel conte, en la qual he participat amb un article en defensa del conte.
Els primers llib…

Balanç de l'any 2018

Aviso que he creat una etiqueta nova (ja n'hi ha cinc): "balanç de l'any". Hi podeu accedir des de les tres ratlletes que apareixen a la part superior esquerra del blog. Si premeu el botó, mostra l'arxiu (per data) i les etiquetes (per tema).

Dels dotze mesos de 2018, vuit els he viscut embarassada. M'ha passat volant. Ara fa pocs dies que si la tos, que sembla que supero; que si moc; que si dolors musculars; cada dia ho tinc més difícil per moure'm totsola. Però fins ara ha estat un molt bon embaràs i sospito que trobaré a faltar acollir el nostre menut a la panxa. Quan noto que es mou (i ho noto des de l'agost a Prada, un lloc emblemàtic) m'arrenca un somriure. És un belluguet. Pareix que li agrada moure's si ens sent parlar a son pare i a mi (i això encara que J. no li burxi els peus per jugar-hi; a la dreta de la panxa, força amunt) i quan acabo de menjar, sobretot a la tarda i a la nit. Avui se m'han acabat les pàgines de l'scrapb…

Maternitat i mare treballadora

No em pensava poder assumir fins al final els compromisos d'aquest quadrimestre. A la feina habitual, s'hi sumaven classes en què m'havien demanat que substituís altres professors o que s'afegien a la meua jornada laboral perquè havia acceptat càrrecs més enllà de la meua posició habitual. No és que m'hagués plantejat, ja al juliol, haver d'agafar la famosa baixa laboral, però sí que vaig pensar que hi hauria algun dia en què no podria aguantar el ritme i hauria de trucar per suspendre una classe o es quedaria per gestionar més endavant alguna qüestió del curs que coordino. A l'estiu vaig deixar clar on podria arribar, vaig procurar negociar què podia i què no podia fer i, malgrat tot, en una negociació pots acabar comprometent-te a més del que et sembla prudent. I ja som al desembre, una setmana abans de les festes de Nadal i si miro enrere em sento orgullosa de no haver deixat res penjat, ni congressos ni classes. El darrer mes i mig no he assistit a act…

Taller de primeres cures del nadó

Imatge
Dilluns vam anar els dos a un taller de primeres cures del nadó a Llevadonas. En vam quedar bastant contents. Tot i que a l'hospital ens ensenyaran ràpidament què cal fer, no les teníem totes, així que vaig canviar de dia la classe de tres hores del dilluns, vam pagar els 25 euros per parella (20 per persona sola) i vam anar a Barcelona. A causa del trànsit, vam arribar tard, però amb uns ninos van ensenyar-nos:

a) què s'ha de posar a la cistella de l'hospital (a hores d'ara en tenim mil versions, però hem de comprar gases, alcohol de 70 graus i potser sèrum fisiològic (per a les cures del melic).

b) la importància del pell amb pell acabat de nàixer (aquests van ser els 15 minuts que ens vam perdre),

c) com canviar els bolquers,

d) capes de roba,

e) com guarir el cordó umbilical,

f) com rentar-lo i posició a la banyera,

g) posició recomanada per a dormir i per a lactar (cada quan),

h) com agafar-lo,

i) irritacions i aspecte normal dels nadons acabats de nàixer (signes …

Preparem l'arribada de L.

Imatge
El cap de setmana passat J. va muntar l'hamaca, el cotxet i la banyera de L. La cadireta ja fa temps que la teníem instal·lada al cotxe, però l'hem hagut de treure per fer viatges a Ikea. El bressol de collit anirà al meu costat i, com que ara ja em costa prou entrar al llit, quedarà per al final. Diuen que la roba de nadó i tot el que pot estar en contacte amb la seua pell (peluixos inclosos) s'ha de rentar. A part. Amb sabó especial per a roba de nadons. I s'ha d'eixugar a l'estenedor (ara que per fi teníem assecadora). He posat la primera rentadora de roba blanca per a l'hospital. Ai, mare. Avui la primera innocentada. J. ha tornat del supermercat amb bolquers de talla zero (fins a 2,5 kg. i mig). Estaríem preparats per si nasqués ara, però ja fa 1,9 i esperem que segueixi creixent dins de la panxa fins a la setmana 38 (o la 40, com vulgui). El 2019, a més, el permís de paternitat serà de cinc setmanes. Ja hem decorat casa: pessebres, corona, ren, Par…

El primer aixovar de L.

Imatge
Feia dies que us ho volia ensenyar, però al final ho he acabat mostrant abans a la resta de xarxes socials. Cus que cus, ma iaia P. ens ha fet aquesta meravella per al menut. Em fa pensar com podem arribar a ser tan estimats abans de nàixer. Les rebesiaies de L. formen part de l'espera, de l'embaràs, com les meues devien formar-ne part fa trenta-dos anys.


Ja ho veieu a la fotografia. Tot personalitzat i ple de detalls. Ens encanta. J. també ha muntat el cotxet, la banyera, la cadireta, l'hamaca i hem posat totes les seues capses i regals a la que serà la seua habitació.


Aquesta és la setmana 33 de l'embaràs, de manera que, aproximadament, del 7 de gener al 7 de febrer el naixement és ben viable. L'esperem la segona quinzena de gener, però. Ara tinc una rinitis de l'embaràs que com a mínim deu estar barrejada amb un constipat. Fa més d'un mes que l'arrossego, però la metgessa del CAP em va fer aquest diagnòstic i em va dir que no em puc prendre res: cara…

La bossa d'hospital!

Imatge
Dimarts mons pares van portar-me a comprar tot el que necessitem per a les bosses de l'hospital, la de la mare i la del nadó. Es veu que als set mesos ja s'ha de tenir preparada i jo no ho sabia. Tampoc no ens ho havien comentat al curs de preparació per al part ni a l'obstetra. Al curset ens havien dit que el contingut de les bosses depenia de cada hospital i ens van donar una llista general de la qual vaig agafar les idees que no havien sortit abans. Vam anar a Prenatal, vam comprar tot el que ens van assessorar que necessitaven, vaig tornar a casa, vaig trucar a l'hospital (amb el qual no havia tingut contacte) i em van anar indicant fins que vaig trobar un document al seu web (ja ho havia mirat, però l'itinerari per arribar-hi no és senzill). Vaig veure que ens faltaven dues coses i ma iaia va dir que se n'encarregava. I va i ahir, quan l'hi vaig explicar a l'obstetra, em dona la llista de la llevadora que ens atendrà i la seua pròpia llista, a l…