dilluns, 14 de novembre de 2011

La mirada d'una americana

Al segon pis de la meua residència hi viu una americana (NY). Ens vam conèixer a la rentadora i avui, després de dos setmanes sense veure'ns, hem quedat per xerrar una estona. La cosa s'ha anat allargaaant i, com que estudia un màster en Ciències Polítiques, m'ha demanat per Catalunya, concretament per l'independentisme. Li he fet cinc cèntims de la crispació política, més intensa durant els darrers anys, i li he dit que, a hores d'ara, una gran part de la població pensa que l'única solució per acabar amb els abusos de l'estat espanyol (culturals, lingüístics, econòmics) és la independència. També li he parlat de l'Estat i la sentència del Tribunal Constitucional (tot i que no sabia com traduir o fer-li entendre què és un tribunal constitucional) i dels referèndums per la independència. La resposta de la noia m'ha deixat bocabadada: primer, m'ha proposat que convoquem (els ciutadans, no els polítics) una vaga general, però després ha vist que perjudicaria (només) els catalans. Les manifestacions no tenen repercussions directes, m'ha dit i encara ha parlat de fer alguna acció "a Castella" (ja ho sé, una manera una mica anacrònica de referir-s'hi, però potser està al cas de la història de l'Spanish state) i de fer boicot a les empreses espanyoles. Em penso que encara hi rumia. Jo li he dit que veig més senzilla una de les idees que ha mig dit, que sigui el Govern de Catalunya que digui prou, que deixem d'enviar els impostos a Espanya (que consti que ho ha dit ella!), que deixem de demanar permís per a actualitzar lleis i per governar, que al balcó de la Generalitat ens declarem independents (això del balcó és un detallet que m'he permés afegir). Em penso que a ella, almenys de lluny, els tancs no li pareixen una amenaça real. Precisament el seu màster és sobre com l'estat del benestar paga forces de l'ordre per controlar i, de fet, castigar, els propis ciutadans. Concretament, fa una tesina sobre les revoltes d'aquest estiu a Londres i l'actuació policial que s'hi va dur a terme. Interessant, tat?

I demà hi ha una petita festa a la residència: pizza night per conèixer-nos! Ja era hora! En tinc ganes!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada