diumenge, 6 de novembre de 2011

Fresqueja


The Royal Academy of Arts


Avui he anat amb S. a veure l'exposició de Degas a la Royal Art Academy. Hem hagut de fer tres quarts d'hora de coa, tot i que fa més d'un mes que la van estrenar i que dura fins a mitjan desembre. A més, que l'entrada normal costi 15 lliures esterlines hauria de fer pegar la volta a més d'un. Però havíem quedat a les 2 "de la tarda" (de manera que he hagut de dinar a les 12.30 una altra vegada, encara m'hi acostumaré) i durant l'estona que he esperat la meua amiga (que està molt interessada en conèixer les tradicions catalanes com el cagatió/tronc de Nadal) no ha parat d'entrar gent. Fins i tot un grup de noies vestides seguint la moda manga, amb faldilles com les de Sakura, bosses de mà estridents, calces blanques... només els faltava un davantalet.

L'exposició se centra en els quadres de ballarines de Degas, en mostra l'evolució i es planteja el tema de la relació del pintor amb el moviment. Hi ha una sala en què es comparen les escultures i les pintures de Degas amb la fotoescultura. François Willème va inventar-se una nova manera de fer escultures: feia seure el model que volia immortalitzar en una sala circular envoltada per càmares (24?) que feien fotografies al mateix temps, però des de perspectives diferents, de forma que en resultava una figura tridimensional. Se'n poden veure exemples. Aquest fenomen es relaciona amb obres com la Petita ballarina de 14 anys, una escultura que els ha deixat la Tate, però que jo ja havia vist al Metropolitan de NY i si me'n recordava és perquè no em va deixar indiferent, precisament. També es traçaven analogies entre la feina del pintor i els estudiosos del moviment, com Muybridge i Marey en una sala on s'exposaven pintures i esbossos on el dibuix de tres braços mostra un moviment de ballet. En alguns casos, les tres ballarines del quadre poden correspondre a la mateixa noia, realitzant un pas de ball que es mostra en tres seccions o instants. L'exposició també tracta de la descoberta de Degas de la fotografia i el cinema i fins i tot s'exposa la filmació que en féu Guitry dos anys abans que es morís. Els colors dels darrers quadres, tan vius, blaus, verds i rojos doten de més vivacitat les imatges.

Ens hem emportat mitja botiga de records, amb tanta postal!

4 comentaris:

  1. Feia dies que esperaves anar-hi i veig que no t'ha decepcionat.
    També m'agradaria veure-la.
    Olivera

    ResponElimina
  2. Podríem dir que en veuràs una petita part... :)

    ResponElimina
  3. Jo ja tinc la petita part a casa!! Veig que la moda de vestir-se a lo manga s'esta extenent... també veig que t'estas asequant perfí als horaris anglesos!!!

    Petons!

    ResponElimina
  4. és veritat... m'ha costat moltíssim! i ara pot ser que amb la vinguda de mons pares tot se n'hagi anat en orris :D

    ResponElimina