La meua segona visita!

British Museum.
No sé per què no es gira... són les llums d'Oxford Street... Jo a l'ordinadir la veig del dret, de moment haureu de girar el cap...


La meua segona visita, com ja vaig anunciar, em portaria sopa (de la que té pasta, de meravella, no la sopa de tomaca que es fan aquí) i... per sorpresa, m'han portat mandarines de casa i pernil salat (ja me n'he fet un entrepà, he hagut d'anar a comprar pa de viena, que aquí en gasto poc). He fet un bon esmorzar, però la visita ha estat curta, van arribar divendres a mitja nit a un hotel de(l) Chelsea, enganxat a l'estadi (molt menudet) i han marxat aquest matí, ara deuen estar arribant a l'aeroport. Però va ser un dia molt ben aprofitat, tot i que ja havien estat a Londres, ens vam adonar que feia molts anys que no hi anaven i... era la primera vegada que visitàvem la ciutat els quatre junts! Així que els vaig fer un bon recorregut perquè la coneguessin (llàstima que no vam aconseguir comprar les entrades per a Ghost, de manera que, ja cansadets de peus, ens vam retirar aviat a l'hotel (M. a fer feina, els altres a xerrar, després d'un mes i mig de no veure'ns i a comprar els bitllets de bus del retorn) fins a l'hora de sopar (a un tal Nando's, especialitzat en pollastre, que em va parèixer molt complicat, però era bo) .

És estrany com han canviat les coses des de Torí. Teníem la sensació física que la distància s'havia reduït. A Torí van venir abans, a veure'm, i tot i això, el fet que jo encara no hagués descobert l'Spkype (n'havia sentit a parlar, però no me'n refiava, gratuït de bo de bo?) i que no tigués blog (tot just començava a estar familiaritzada amb els primers fotologs, que es començaven a posar de moda) ens donaven una sensació de llunyania més accentuada. A més, tot i que a casa teníem una càmera digital familiar, la meua personal era de carret i no podia ni tan sols enviar-vos fotografies de la gent que coneixia, d'allò que veia, de la meua ciutat ni del meu loft. Me'n recordo que quan tenia una visita els donava el carret perquè el revelessin, en miressin les fotografies i jo ja les posaria a l'àlbum quan tornés. I només han passat 5 anys, què podrem fer d'aquí cinc anys més? Jo no perdo l'esperança que ens teletransportem.

Aquest va ser el nostre itinerari d'ahir: visita a l'estadi del Chelsea, esmorzar a l'Starbucks de l'estació del meu barri (on vam conèixer un català de Castelló que ens va atendre en català quan va veure que jo exercia de traductora; estudia música), visita a la meua residència després de solucionar temporalment el tema "les-claus-no-obren" (són de les magnetitzades): els va encantar, es veu que a les fotos no s'arriba a veure com de bonic és el meu estudi, visita al barri de Bloomsbury i al Warburg, visita al British Museum (cap d'ells no hi havia estat, esperava que els agradés) i vam comprar una pedra Rosetta per a la nevera, dinar a un restaurant francès on també tenien pa d'all (el personal molt amable), Russell Square com a imatge de la tardor pura, Big Ben, Parlament i Westminster Abbey (on feien un acte per als militars caiguts), vam travessar el pont fins al costat del London Eye, Waterloo, catedral de St. Paul (hi ha moltíssimes tendes d'indignats encara!), Oxford Street il·luminat per Nadal i més ple de gent que mai, Regent's Street i Picadilly i tornada a Chelsea! Em penso que va ser molt complet i vam xalar molt. Metro amunt, metro avall. Va ser mig dia de: viure a Londres i els seus barris i mig dia de la part més turística de la ciutat!

P.S. Hi trobareu a faltar més fotos, però em vaig permetre un descans i van ser ells els que van fotografiar la ciutat! A veure si me n'envien una del sostre del British Museum, una del Regent's il·luminat i una de la catedral i ho penjo.