dimarts, 1 d’agost de 2017

Recomanacions de proveïdors (2a part)

Porta-aliances de Mr&MrsbyAni.

(Permeteu-me la selecció una mica matussera de fotografies: les he caçat al vol perquè encara no estan ordenades i no he pogut triar-les gaire).

Continuo amb les recomanacions, convençuda que els casaments cada vegada es refinaran (personalitzaran) més i afortunada també de no veure com paperines o ventalls ja formen part de les expectatives dels convidats, cosa que penso que passarà aviat i que s'anirà oferint més i més.

4. Tant la primera com la segona fotografia són obra de Mr&MrsbyAni. El porta-aliances és de conjunt del ram i les figures dels nuvis són els nostres mini-jos. Està marcada la línia del meridià de zero, el meridià de Greenwich, on J. i jo ens vam conèixer l'any 2005, com va explicar dissabte mossèn Carles. Entusiasmada amb el procés i el resultat. Molt recomanable.
Vam posar les figuretes davant del pastís, que em va deixar bocabadada.

5. Vaig descobrir Ana, del punt anterior, a través d'una botiga també molt recomanable, El tocador de la núvia de Barcelona (uns horaris amplis, una atenció exquisida, varietat, molts de complements). Hi he comprat les mitges de núvia, el lligacama de conjunt amb els sostenidors (per a un vestit paraula d'honor), m'hi vaig emprovar sabates (però finalment les vaig comprar en un altre lloc), figures de nuvis metàl·liques per regalar als propers convidats que es casaran (ara no ens paren de ploure invitacions a casaments per part de J! i compromisos diversos) i el tocat, que és una autèntica preciositat. Molt recomanable.
Tocat per a recollit, comprat a El Tocador de la Novia de Barcelona.
6. Si compares el Tocador amb una altra gran botiga (i força ben recomanada a Bodas.net) que volen especialitzar-se en oferir diversos productes i serveis als nuvis (aliances, viatges, vestits de nuvi i de núvia), Espai Boda a Barcelona, no tenen res a veure. Hi vam fer cap a través de la joieria Orli, que abans estava a Montcada i on el J. em va comprar un anell de promesa encisador i dissenyat per ell. Li van fer grans explicacions i el van aconsellar molt bé. Fa molt de goig. Ara hi vam anar tant per a la lluna de mel (que al final estem fent en un altre lloc, on ens van atendre de manera molt més informada) com per les aliances, que ens les hem fet allí (segueix sent la joieria Orli, que les fa, perquè ara en forma part i s'ha re-situat a Barcelona), però el servei del dia que les vam passar a recollir va ser estil fast-food. Hi havia molta gent i ens van atendre al taulell. Vam voler un canvi a l'anell de J, que va trigar un dia, però ens en volien fer desdir dient que passaríem els últims de la cua (quedaven unes 5 setmanes, encara).

7. Tampoc és excel·lent el servei de la botiga Rosa Clarà de Barcelona. El servei en català és gairebé inexistent i el dia de la prova del vestit no ajuden a fer-lo especial. En canvi, la modista ens va tractar molt i molt bé i el vestit ha estat tot un encert. Vestit i vel. Contentes, però, del tracte de la botiga on van atendre a ma mare i del dissenyador que va crear el vestit de ma germana, que va ser testimoni del casament.

8. Pel que fa a les invitacions, que van entusiasmar a tothom per l'originalitat, són obra d'Invitacionesdepapel. És una botiga en línia, però te n'envien mostres. La qualitat i la personalització són excel·lents, però van trigar molt més del que ens havien dit (no van complir els terminis i les volíem donar per Setmana Santa; va acabar sent al final d'abril, tres mesos abans). L'enviament també va ser molt lent. Ofereixen també llàgrimes de felicitat i altres detalls. J. va encarregar les seues en línia a Savethedate i van arribar amb una capsa preciosa, més de les demanades i en la meitat de temps que les meues. Tot i que volia comprar més productes a Invitacionesdepapel (la relació per WhatsApp amb elles també és molt atenta), no ho vaig fer per la qüestió del temps (a més, em va fer patir molt).

9. Recomanaria mil vegades la Wedding Dance Academy, al nostre barri. Vam conèixer la coreògrafa i ballarina Mercè Pastor a la fira ExpoBoda. Cinc classes i una reunió. Ball a mida. Vam ballar un fragment d'All of me, seguit de la bachata Mi bendición de Juan Luís Guerra, que ens agrada molt. Jo no ballo i em considero descoordinada i amb falta de ritme. Ha estat un autèntic èxit! Ella ens ha animat i ens ha fet sentir còmodes i divertir-nos des de la primera classe. També ens va deixar assajar al local perquè a casa no teníem lloc per practicar com el J. em pujava al braç, per exemple. Molt recomanable.

10. El Mas de Sant Lleí és el lloc que vam triar per a la celebració. A 30 minuts de Sant Cugat, amb uns jardins impressionants i ben cuidats, tot personalitzable, una masia medieval, un servei excel·lent, hostesses atentes amb tots els convidats i amb els nuvis, el propietari atent a tots els detalls i el menú (i aperitiu) deliciosos. Tot plegat, amb el repte que fóssim gairebé 200 convidats confirmats. Fins i tot vam poder fer ús de tota la finca. Va ser impecable. Va ser fora de sèrie. No ens ho acabem. Els convidats que van agafar el bus no se'n volien anar i algun el va perdre i tot. Tothom ens va  felicitar per la tria i nosaltres ho vam transmetre al propietari. Els meus pares, que d'entrada haurien apostat per un  restaurant tradicional, no podien estar més agraïts. Per això voldria no seguir escrivint aquest tros. PERÒ. I és gros. Durant el procés dels mesos abans, vam sentir que se'ns carregava per tot, que l'atenció que rebíem de l'organitzadora era poc personal (amb el primer correu adreçat a tothom en còpia oberta, moltes restriccions a l'hora de portar proveïdors de fora, algun oblit, temps ajustats a l'hora de revisar pressupostos. I la decoradora que ens recomanen (que va fer molt bona feina amb el muntatge del panell de distribució de les taules amb una escala vintage molt xula (del Mas) i ella hi va afegir una maleta amb llibres meus davall, els baguls amb la frases literàries d'amor que vaig triar i altres detalls...) trobo que va pecar de poca previsió (la vaig contactar abans de Nadal i una setmana abans no m'havia ensenyat res de res), de no implicar-me més en el procés i el pressupost me'l va enviar 5 dies abans (malgrat que feia mesos que el demanava; em va dir que faltava el vistiplau del Mas). Penso que vaig acabar treballant-hi més jo, en els detalls i en lloc d'anar més tranquil·la amb ella, vaig haver-hi d'insistir jo. 

11. El DJ AreaMusica va engrescar tothom, ningú no volia marxar, però no hauríem hagut de dedicar tant de temps com a nuvis a pensar en la música que volíem al ball perquè no calia i em penso que la llista va servir de poc. Van dedicar-nos més temps i temps del que havíem contractat i són molt amables. Ells ja et diuen a la fitxa quina música has de triar i la posem al moment precís.

12. Swite Duo. Els joves amics de Swite Duo aviat es professionalitzaran del tot. Violí i guitarra. Un segell molt personal. Atents en el tracte. Una passada. Podeu seguir l'Edu Freixa al canal de Youtube. Vam fer l'entrada a l'aperitiu amb el Marry You de Bruno Mars. Genials. Molt recomanables. Toca pagar cànon (el Mas té contacte amb altres grups, duets, tercets...).

13. El fotògraf Carles Gabarrella també era dels recomanats pel Mas i no en podríem estar més contents (tota la família). Ara tenim pendent les fotos de postboda perquè ens vam estimar més deixar les fotos del Mas i altres per a un altre dia (així hem pogut estar més estona, tota, amb els convidats). Va ser un molt bon consell seu. Vam fer fotos sols al claustre, de moment. Professionalíssim. Fotografia i vídeo. Vam triar-lo perquè fa fotografies naturals, sense efectes estranys de llums ni posicions forçades. Coneix bé la finca. Coneixia bé el monestir. I, sobretot, el seu ofici. Però va més enllà: va acabar-me botonant el vestit, ajudant-me si amb lliga-cama... Té mà esquerra amb la gent, els sap portar on toca i fer les fotos àgilment. Està atent als detalls (fora ulleres de sol, compte amb la la cua del vestit)... Va ser també un suport per a ma mare, que estava amoïnada per mil qüestions. També li vam encarregar una fotografia amb cada família de convidats per repartir-les al final als convidats. Molt recomanable!!!  

14. Pastís de Mericakes, recomanada pel Mas i molt, molt recomanable. Taller a la vora de casa. Pastissos americans, vam triar-ne un de semi-naked, elegants, preciosos, de pisos, combinacions de gustos increïbles i fets a mida (i això que el J. té moltes al·lèrgies, un tema que el restaurant va tenir molt en compte). Jo ja sabia com havia de ser i vaig al·lucinar igual. 
Pastís de Mericake's al Mas de Sant Lleí. Flors de Flowers by Bornay.

Hem picat a tantes portes que segur que em deixo proveïdors, però ara ja tinc el J. a casa i l'entrada ja és prou llarga. Demà, a veure si endreço les fotografies dels amics i familiars. M'heu demanat consells per als que us esteu a punt de casar... Si tinc temps, us els escriuré.

La nostra part preferida (dels dos!) és el segell i l'aspecte del sobre embolicat amb el llaç, però a les fotografies es veuen noms i cognoms. Vam estampar els segells a les paperines i a les plantetes.


Detall de citació literària amorosa per taula. Les vaig triar jo. Les taules portaven els noms dels països on havíem estat (als que hi havíem estat junts --eren 22 taules-- hi afegíem la data en què els havíem visitat). Vam triar països per representar-los damunt del mapa, tot i que al final diria que la decoradora va desistir (l'escala ja va quedar plena i molt xula sense). També hi eren el Japó i les Maldives, octubre de 2017. I la taula presidencial era el Meridià de Greenwich, on ens vam conèixer.

Detall del seating plan, davall de l'escala vintage.

Per al llibre de signatures, racó amb fulls per a consells, receptes, desitjos, sobrets per obrir d'aquí un any (el dia del nostre primer aniversari), previsions de si tindrem fills, quants, quan, com els hauríem de posar... Ho vam llegir l'endemà després de l'spa, perquè la maleta, l'hotel, el conjunt... de la nit de noces seria tota una altra entrada. En vam fer raconets. Com amb les plantetes, espardenyes...

Detall per a les criatures. També vam tenir candy bar, racó d'espardenyes per a ballar, les plantetes.

Ma germana també podria recomanar Despidalia, humorista, limusina... al meu comiat de soltera. Aquestes són algunes de les proves que ma cosina va muntar perquè superés. A l'scrapbook.

Un convidat ha penjat aquestes fotografies del Mas de Sant Lleí.

L'aperitiu era completíssim, molts ja haurien volgut directament els cafès. Detall per a A.

El primer plat. Detall per a A.


El Mas de Sant Lleí. Al final vam estar a tota la finca, primer a la part de Sant Esteve (aperitiu) i després a la meua preferida, Sala Santa Justa. Aquesta és de la primera part. Fotografia d'un convidat.
Sóc crítica, però al final el que compta és el seguiment que en fan els nuvis perquè els productes triats han estat tots excel·lents pel que fa a la qualitat. Pel que fa a l'atenció durant el procés, us ho he detallat perquè volem cada vegada més que sigui especial, no una simple transacció i per això he volgut agrair-ho a tots els que he trobat per Facebook o en línia i de forma pública amb una recomanació en els casos en què s'han lluït també en això. 

Espero que us sigui útil!! I gràcies als que ens vau acompanyar aquell dia. Malgrat que semblen molts convidats, tinc molta família i vam triar els més, més íntims.

4 comentaris:

  1. Ens ho vam passar molt bé!
    Se us veia molt contents!

    ResponElimina
  2. Ya pensaba que te habías olvidado de la comida, jajajaja pero de todas formas yo quiero ver más platos!! El primero tiene muy buena pinta, pero tanto tiempo esperando verlos y sólo me pones uno!!

    Por cierto lo de las criaturas no sé si es cosa del traductor, pero me hace mucha gracia ;)

    ResponElimina
  3. JAJAJ No escribí "niños" sino "críos" (criatures), creo. Tengo la suerte que mi padrino los fotografió todos menos los aperitivos. Tendré que enseñártelo.

    ResponElimina