Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2011

Bon any nou, 2012!!

Avui és el dia dels balanços i els bons propòsits que, com que els solc fer a començament de curs amb l'agenda nova, ara m'estalvio. Però tot i així segur que tots tenim al cap aquella faceta vostra a la qual voldríeu dedicar més temps i al cor les persones amb qui voldríeu seguir fent camí, els somnis que encara ens atrauen o els que ens semblen irreconeixibles. Avui tornem a tenir un començament a l'abast o, simplement, ens donem l'oportunitat de valorar el que tenim i veure que és bo i que a vegades ens en sortim.

Bon any nou a tothom!

P.S. El millor de tot és que si l'eina automàtica aquesta del blog funciona com se suposa que vaig demanar els que hi estigueu subscrits rebreu aquesta felicitació pocs minuts després de les 12 (ara no recordo si londinenques o catalanes) i els amants dels trastos tecnològics la veuran al moment en un d'aquests telèfons tan moderns, en plena festa, sopar i païment de raïm. Nosaltres potser ens estarem cruspint el pastís de forma…

El gat tigrat. 2

Imatge
El pare de Núria se n’havia anat a treballar uns mesos a Egipte, massa lluny perquè pogués anar a la seua festa d’aniversari. Núria, no hi havia estat mai, a Egipte, però el pare li havia explicat que els antics egipcis hi havien construït piràmides, que hi havia un desert immens que podies travessar dalt d’un camell i que tenia el riu més llarg del món.

P.S. Com que només tinc els dibuixos dels personatges principals fets (esbossos) i encara no vull penjar el pare (si no em quedaré sense res per penjar per acompanyar el text) improviso aquest dibuixet amb el Paint.

P.P.S. En total són 20 pàgines. J. em diu que qui sap què en farem... un dia l'acabarem.

El gat tigrat. 1

Imatge
Mai no vam arribar a fer-ne tots els dibuixos. Em vaig quedar amb l'esbós dels personatges, la història i un altre document on hi havia escrit els fons i les composicions, dels quals potser un dia ens ocuparem J. o els dos. Però ara he pensat que, malgrat que la trama no era gaire bona, em divertiria anar-la penjant. Ja coneixeu la mare, però no la nostra protagonista: Núria. Cada fragment havia de correspondre més o menys a una pàgina i una il·lustració. Els peus de tots em van quedar a un full a part.

El dia que Núria va fer quatre anys la mare li va preparar una festa amb tots els amics de l’escola. Hi havia serpentines, espanta-sogres, barrets de cucurutxo, confeti i una taula moooolt llarga amb una olla plena de xocolate cuit per a tots els convidats. Feia molt bona olor. Mentre la mare remenava el contingut de l’olla i la iaia repartia els bescuits, Núria va pensar que només hi faltava el pare.

Troballa

Imatge
Els dibuixos són propietat de l'autora d'aquest blog.
J. és amant de les noves tecnologies i avui hem començat a compartir una carpeta on hi havíem d'abocar les coses que ens poden servir/fer gràcia l'un a l'altre. Jo hi he penjat el llistat de llibres de la biblioteca, tot pensant en St. Jordi i ara, després de sopar, va i l'ordinador m'avisa que tinc uns documents nous! Hi ha penjat tots els meus contes i, també, uns esbossis d'il·lustracions que vaig fer fa uns anys per a un conte infantil que em vaig inventar i que un dia volem muntar. Quin regalàs, eh? Potser us en penjaré uns quants. Aquest és el meu preferit: la mare de la història.

La biblioteca familiar

L'altre dia, quan obríem els regals de Nadal, em va assaltar el dubte de si ja teníem un dels llibres que ens havíem regalat. No era així, però no hagués estat la primera vegada. Així que algú va proposar fer un llistat de totes les obres literàries que tenim i ja m'he posat mans a l'obra (tinc debilitat per organitzar la nostra col·lecció de llibres i de tant en tant hi deixo notetes amb la meua opinió sobre els darrers que n'he llegit i amb recomanacions), de manera que avui ja puc dir que tenim una llista que fins i tot permet saber si el llibre que busques està a Londres, al poble, al pis o si l'hem deixat. Em balla pel cap que me'n falta algun i no sé si he deixat de mirar en algun lloc (armari, bossa, maleta...). Només puc dir que gràcies al gran afeccionat que tenim a casa a les novel·les de Ferran Torrent, l'autor guanya per pallissa i que no m'havia adonat mai fins ara que l'autor d'Alícia al país de les meravelles hagués escrit també u…

Tornar

No sé si ho faig inconscientment, però els cops que he anat a viure fora (sempre una temporadeta curta, el meu temps ideal de moment no arriba a l'any, no arriba mai a fer-se una nova rutina, a desprendre's de l'embolcall de temporalitat, de voler immortalitzar cada segon i cada rostre perquè d'aquí uns mesos seré lluny recordant-ho) arriba el dia que torno a casa per una data tan assenyalada com és Nadal, encara que després hagi de tornar al lloc d'acollida, però aleshores aquests dies encara són més especials, et retrobes amb les persones que més estimes i t'estimen, es fan dinars i sopars tots junts, regals i notes aquelles ganes de veure-us.

Jo tinc el cor dividit i les festes també, uns dies al poble i els altres ben a prop de la capital. Els primers ja els he exhaurit, ara recupero la connexió a Internet i gaudeixo d'una segona retrobada amb els meus.

Bon Nadal!!

Imatge

Parole

L'altre dia es va iniciar un debat al blog sobre la llengua, la correcció, l'estàntard i la riquesa dialectal del català, que són temes que fa anys que susciten passions. I avui se m'ha acudit mirar si el DIEC2 recollia una paraula que jo sempre he dit així

ensomniar [ansumiá] i també sento sovint ensomni i ensòmnit,

però que escric així:

somniar o somiar.

Jo pensava que era algun fenomen epentètic o similar a l'*enrecordar, que explica el DCVB que aglutina la partícula pronominal "en" igual que a "empujar-se" o "endavallar-se" (jo això no ho he sentit mai).Però resulta que no, que el mateix diccionari explica que ve del llatí INSOMNIUM, del qual també ha derivat insomni, simplement ha mantingut la síl·laba inicial. I el DIEC 2 l'accepta, és clar. En canvi somni prové de SOMNIUM en llatí. El DIEC remet ensomni a somni per saber-ne el significat, és a dir que si hi havia alguna diferència, tal com l'usem ja no n'hi ha. Les definicio…

Coses estranyes que es fan a Londres per Nadal

La Copa Peter Pan: nadar al llac Serpentine de Hyde Park el matí de Nadal, l'aigua està per davall dels 4 graus.

Bé... no n'he trobat més, però el Times Out recull una sèrie de bromes que es fan a turistes i jo he triat les que m'han fet més gràcia:

Agafa les escales en lloc de l'ascensor a l'estació de Covent Garden: és molt més ràpid. (Per poc anglès que sàpigues, d'aquesta te'n salves. Aplicable a Russell Square).

Quan viatges en metro, els anglesos solen presentar-se a la persona que tenen a la dreta i a la de l'esquerra. (Hauria d'establir ordre i durada, com als sopars formals d'Òxford).

Si busques l'amor, trobaràs moltes noies joves i solteres a l'estació de King's Cross (és a dir, vés a la British Library).

Això deu ser humor anglès: si et poses l'Oyster card (la targeta del metro, Oyster és ostra) a l'orella sentiràs el mar.

Als londinencs els encanta que caminis a poc a poc i sobretot, que paris a fer moltes fotos!! (Els …

Com els planyo!

Pobres londinencs, com els planyo!! I ara no parlo ni dels preus dels pisos i del transport ni de les calefaccions que no van (torno a funcionar amb el mètode de bullir aigua, però si no millora al tornar avisaré, ara per poc... tornaria i ja seria hora de repetir la purga!)... noooo!! Parlo de l'oferta cultural inacabable que se'ls ofereix!! Fa gairebé tres mesos que sóc aquí, no he parat d'anar amunt i avall (primer a les exposicions permanents, ara a les temporals; a veure musicals, ballets, tradicions, festivals i mercats) i aquesta darrera setmana abans de Nadal encara tenia coses pendents per veure (i tampoc no és que m'interessi tot).

Avui he anat a veure una altra de les exposicions que deixen marca, de les que recordes tota la vida. Potser tot just començo a valorar-les, a descobrir-les, però igual que amb el vori, tot i que els manuscrits sempre em criden la curiositat, no solc embadalir-me davant d'ells gaire estona. Fins ara no havia anat mai expressamen…

We wish you a merry Christmas

Imatge
Aquesta és la decoració de Nadal que necessito al meu estudi de Londres. Aviat seré a casa per Nadal i, mentrestant, gaudeixo de les felicitacions dels iaios i de Pilar. Aquí ja fan vacances, però com que jo no ho sabia, segueixo gaudint del meu "recés"! Els bombonets me'ls he comprat jo: a falta de torrons...

Londres és aglomeracions, caos i coes

Imatge

El meu rànquing de Londres

En realitat no faré en bé un rànquing, però sí un llistat dels indrets de Londres que recomano al turista que viatja a Londres per primera vegada (i que a mi m'agraden) i, com que m'ho ha demanat una amiga que vindrà a finals de gener durant dos dies i mig, ho intentaré adaptar a aquestes característiques i, si m'hi animo, llistaré el meu menjar anglès preferit. Com alguns ja sabeu sóc aficionada als rànquings des que els vaig descobrir ara ja fa uns anys a classe de sintaxi.

Encara que sigui molt obvi, per a mi, allò que em fa sentir que sóc a Londres és el Big Ben i les cases del Parlament, per això hi vaig expressament de tant en tant, perquè són part de la màgia de la gran ciutat (no dels petits barris) que és Londres. Però al Big Ben s'hi ha d'anar en metro i fer cap a la sortida que et deixa davant del rellotge, perquè quan alces és cap és impressionant! I, allà al costat mateix, hi teniu l'abadia de Westminster (una bellesa) i a l'altra banda del pont…

Recomanació de restaurant

L'altre dia una amiga de la feina em va dir que vindria a Londres al gener, si li podia recomanar llocs per visitar i restaurants. A mi el menjar d'aquí no m'agrada gaire i sempre menjo el que jo em cuino (o compro cuinat al supermercat), però avui me n'he recordat. Fa unes setmanes vaig dinar a aquest restaurant, que té una vista preciosa del riu (brutet), les casetes del mercadet que Nadal que han posat a Southbank il·luminades, el London Eye i, si t'hi esforces, el Big Ben i el menjar és tan internacional com britànic: http://www.skylon-restaurant.co.uk/. M, pren-ne nota. Tot i que no és barat. Aviat penjaré, també, una llisteta de llocs per visitar si véns a Londres 2 dies i mig, com és el seu cas. Penso que potser serà útil a més lectors, perquè, com em va dir ella, tant anar amunt i avall i veure tantes coses i penjar-les al blog, es fa difícil triar.

Ah, parlant de menjar, ahir va ser molt divertit. Vam quedar per dinar tots junts els amics "dels dijous&…

Aquests dies

m'he enganxat a Friends i en torno a mirar els capítols del primer al darrer: i, com que el casament de Ross amb Emily és a Londres, n'hi ha unes bones imatges al capítol 23 de la quarta temporada! I parlen del pollastre kiev, que m'encanta! (de fet, n'estic menjant ara mateix).

Una altra recomanació, aquesta literària: http://www.catradio.cat/audio/591254/Gent-de-cultura-Lola-Badia.

I encara un altre vincle relacionat amb Londres: http://mailadventures.blogspot.com/2011/12/in-74.html.

Bona nit?

No, no me n'he anat al Japó, aquí segueix sent una hora menys, però... és que avui m'he aixecat a les 5:15 a. m. (és a dir, de la matinada!) i, tapada amb 7 capes, l'abric boleta, el gorro, la bufanda i els guants he agafat un metro mig buit que m'ha deixat a Picadilly Circus (per fi han acabat de fer obres a la pantalla i ja es veu sencerea), que estava tot il·luminat perquè era de nit (com que a les 5 és nit plena, jo em pensava que a les 6 ja sortiria el so, però no, ha estat a les 9!). I a les 9 jo ja no em sentia els peus ni el cul ni res, congelada esperant dreta, fent coa a Trafalgar Square (la segona, que la primera, sent jo la primera d'arribar de TOTHOM, l'he feta a una tercera entrada que no era la correcta, tot i que se m'havia acabat unit gent) per poder entrar a l'exposició de la temporada (o del cicle/sigle):Leonardo Da Vinci. Painter at the court of Milan. Ahir, a darrera hora, N. i jo vam decidir anar-hi i a les 6:45 jo ja havia arribat…

Tornaré a casa

i voldré pensar que durant aquest temps res no ha canviat i que potser cada dia som un pas més a prop dels nostres somnis (malgrat la crisi, que sabem com superar), perquè aquests darrers anys hi ha hagut moviment i la darrera vegada que vaig tornar d'Anglaterra hi havia hagut una manifestació multitudinària per la independència.

Voldré posar-me al dia, esperançada, i llegiré algun titular i em trobaré aquesta mena de coses.

http://www.ara.cat/cultura/Can_Ricart_0_608339312.html sobre la casa de les Llengües,

http://www.ara.cat/politica/Generalitat-espanyol-tribunals-limpagament-milions_0_608339296.html que els deutes, com sempre, no ens els paguem i encara som on som, (estafes i més estafes)

http://www.ara.cat/cultura/Cultura-qualifica-suspensio-Patronat-Salamanca_0_608339340.html i que els diners no són l'únic que no ens tornen. (I em preguntaré, una vegada més, no hi ha res signat? No es poden fer complir acords? La UE no hi pot fer res? Quina estafa d'estat democràtic!).

Pr…

Volem internar-ho, però mireu què hi diu

al web de la National Gallery: (ep! i si aconsegueixes entrada encara t'has d'esperar més del que t'has esperat abans per entrar a l'hora que indica el bitllet. El darrer cop que vaig tenir bitllet numerat, per Degas, jo tenia les 2:30 i la meua amiga (les havíem comprat alhora) les 3:30 i no ens deixaven passar juntes!

All advance tickets are now sold outA limited number of tickets will be available to purchase in person on each day of the exhibition. However these are subject to availability and likely to sell out quicklyPurchasing tickets in personTicket sales and exhibition entrance open at 10amTicketing services close at 5.15pm (6.15pm Sundays, 8.15pm Fridays and Saturdays)Please allow for up to three hours queuing time, and expect to wait for a further period of time between ticket purchase and entry to the exhibitionSee full opening timesTickets: Timed-ticket entryAbout timed-ticket entryFull price£16.00

Ja tinc els vostres Christmas crackers!

Imatge
Eh que són bonics? Ara només falta que me'ls deixin pujar a l'avió! (i ja aviso que serà difícil que n'entenguem les brometes). Per cert, ahir em vaig llegir la llegenda que contenia el meu caramel gegant i explicava l'origen (comercial) d'aquest artefacte (que explota una mica, espero que aquests no gaire, els de l'altre dia gairbé no ho feien). Es veu que se'ls va inventar un anglès anomenat, com no podia ser d'una altra manera, John Smith. Els va crear a semblança d'uns caramelets de sucre, embolicats en un mocadoret de paper, que va veure a París (tot i que la Wiki això no ho recull -en català ni tan sols n'hi ha entrada, fixeu-vos les poques llengües que li dediquen explicació). Se li va acudir que podia vendre'l i, per cridar més l'atenció, introduir-hi frases semblants a les galetes de la fortuna. Encabat, per augmentar encara més l'èxit, va veure com espetegava la llenya al foc i hi va afegir el mecanisme que fa la petita exp…

Obres de vori del s. XI per a un rei de Lleó, per Noemi Álvarez

Avui, una de les amigues que he conegut durant la meua estada a Londres, ha fet una conferència dedicada a la presentació de les obres de vori dels s. X i XI a "Hispània" (això ja té mèrit per si sol: es veu que les peces que han cridat més l'atenció dels estudiosos són les gòtiques!).

És historiadora de l'art i és la que em va fer de guia del vori l'altre dia, al Victoria & Albert Museum. La xerrada ha estat molt didàctica (i acompanyada d'imatges espectaculars!), tant, que gent com jo, que no em vaig fixar en les peces d'art d'aquest material fins que vaig "descobrir-les" al The Cloisters, l'hem seguida. En primer lloc, ha parlat sobre el vori com a material sumptuós, la legislació actual que prohibeix convertir-lo en una mercaderia, els animals d'on s'havia arribat a extraure i les tècniques de treball. En segon lloc, ens ha posat en context, explicant el panorama i la diversitat de la Hispània del s. XI. He trobat molt int…

The Nutcracker

Imatge
Aquí la setmana que ve ja acaben les classes, així que l'esperit nadalenc encara ho inunda tot més i, per celebrar-ho, avui he anat a veure un clàssic de Nadal: el Trencanous de la Royal Ballet Company a la Royal Opera House, en un horari boníssim, a les dos de la tarda (bo per a tot menys per dinar, és clar). M'encanta, m'encanta!! La meua preferida ha estat la ballarina que feia de Clara, tot i que potser la més aplaudida ha estat la del grand pas de deux. El meu primer ballet va ser en aquesta casa, ara fa tres anys, un Romeu i Julieta...

Aquest cap de setmana ha estat d'allò més relaxat i amb el fred que fa costa molta força de voluntat sortir de casa (per al ballet, però, no m'ha costat gens ni gota). Sort que ja he vist el que volia visitar de Londres, perquè ara és temps de gorret i jo ja vaig passar prou fred al gener de l'any passat!

El dinar de Nadal

Imatge
N'hi ha que enguany tindrem dos dinars de Nadal (per què en diuen Christmas dinner si es menja per dinar i no per sopar?). Avui havia quedat amb els amics que us vaig dir per anar a fer un dinar de Nadal. Em penso que al W. també en fan un un dia d'aquests, ho vaig veure la setmana passada a l'ascensor, però em va parèixer molt car.

Per sis lliures servien aquest menú complet de Nadal, que consisteix en: tito rostit, carrotes, diria que col de Brussel·les (jo he demanat que no me'n posessin), pataques al forn, salsa de nabius, una mena de mandonguilla d'aparença però que de gust no s'hi assemblava gens, es diu rich nutty stuffing, que vindria a ser un farcit molt ple de d'avellanes o ametles, unes salsitxetes embolicades amb cansalada viada, salsa de pa (blanca) o un panet paregut al pie i la salsa del tito (marró). Encabat d'això porten directament el postre, que no m'ha agradat gens, hi havia panses per tot arreu (és el plat blanc amb pastissos sur…

The Monument

Imatge
El musical, al London Palladium.




The Monument des de baix.
Avui ens hem quedat a casa, però ahir, que ja començava a fer fretet, vam anar a un dels monuments menys visitats de Londres, que commemora el gran incendi de la ciutat i que es diu, precisament, THE Monument (al costat de la parada de metro que porta el seu nom). I mira que ja hi havia baixat, a aquella parada, però encara no havia mirat mai cap amunt i me l'havia perdut. Aquest cop, gràcies a la meua guia, la buscàvem i ens vam enfilar columna amunt per aconseguir unes bones vistes de Londres (ja us podeu imaginar que 311 escales més amunt el fred era encara més intens). Està molt ben situada, veus la Torre de Londres i el Tower Bridge, la germana de la Torre Àgbar, la catedral de St. Paul, que està allà a la vora i el London Eye. A la baixada et donen un certificat que notifica que has pujat totes les escales ^^ Ens faran turistes de l'any, malgrat que han estat uns dies tranquil·lets.

Encabat vam anar al Picadilly Ci…

Peter Pan i Londres

Ahir, quan vam arribar a casa, m'havien enviat aquest vídeo de Peter Pan, la pel·lícula preferida de la infància de qui me la va enviar:

http://www.youtube.com/watch?v=NSgvifzaEU4. No només hi ha una vista aèria de Londres magnífica, sinó que Wendy i companyi viuebn al barri de... BLOOMSBURY!

I aleshores m'he adonat que jo, tret de l'hospital (i el zoo) ja havia fet tota aquesta ruta: http://www.visitlondon.com/maps/itineraries/peter-pan-day-in-london.

I... ahir al British Museum

Imatge

Resum fotogràfic de Natural History Museum amb J.

Imatge
Confesso que els matins ens els hem pres amb calma, però les tardes han estat intenses! Les fotografies de més avall són del Natural History Museum, que segueixo pensant que és el més impressionant que he vist mai. A J. li agraden molt els dinosaures i a mi el museu m'encanta. Ara hi tenen una pista de gel davant!