Primer, vas cantar
Primer, vas cantar. Vam trotar amb la furgoneta. Et vas amagar llepolies al coll de la camisa. Vas dir que s'afaités encara que fossin vacances. Vam nadar i vas dir que nadar feia gana. Vas carregar arena per mi i vas collir taronges, vas plantar una olivera. Vas emmarcar un certificat d'un concurs de dibuix modest i el vam penjar. Vam anar a la platja i menjar arrosset. Vas participar al concurs d'arròs i sempre guanyàveu. L'arbre de l'entrada per a mi i l'altre per a Montse. O a la inversa. Em vas pintar l'habitació i era lluny. Una conversa amb monosíl·labs. Vas pujar a l'avió per mi. Vam fer videotrucades i no donaves crèdit. Vas pujar a l'ascensor per mi. El pis, et va encisar, i les flors i la llum i les habitacions. A nosaltres ens va agradar el balneari. I et vaig dir que no s'acabava de decidir i vas preguntar-me si hi havies de parlar. I vam ballar. Vas treure'm a ballar. I res no era tan important com venir aquell dia i treure'm a ballar. I et vas aixecar per seure al meu costat i em vas agafar la mà, discretament.
En aquell moment feia poc que s'havia mort el iaio V. No em vaig veure amb cor de parlar, de tornar-ho a fer, no ho volia compartir i posar ordre a les paraules, art i artifici, dir-les en veu alta em feien sentir que era fer literatura i trair-me, trair-nos i representar-nos, fer-ho pels altres, i si hi hagués hagut una mínima voluntat de fer-ho bé, d'ego? No en suportava la idea. Actuar. Avivar les llàgrimes. Vaig guardar silenci. No volia fer-ho per ningú que no fossis tu i a tu ja te les deia. Tampoc penso que hagués pogut dir-les, les paraules. Ja duia L. dins sense saber-ho. Però, d'altra banda, íntimament, també em sabia que hauria volgut dir-les als més íntims i fer-te el comiat més bonic del món, més personal. L'adeu va ser entre tu i jo.
ResponEliminaSaps? Feia anys que dèiem que et regalaríem un llibre de Cardó amb moltes fotos del balneari. Que aniríem al mercat de Sant Antoni. El 2018 se'n va publicar un però tu ja no eres aquí amb nosaltres. Soc creient i vull amb totes les meues forces que només morir haguessis sabut que tindries un net, que ara els miris des del Cel i et sentis orgullós dels dos. A vegades tinc por que no sàpigues com t'estimo i tot el que voldria haver estat a temps de dir-te, si hagués sabut més coses. I tot el que hauria pogut fer per donar-te més alegries: menjar les olives de l'olivera que vas plantar per mi, menjar més taronges aquells anys que només volia mandarines, pujar a la muntanya encara que em fes por aquella carretera, perquè faltaries tu i només tindríem ulls per a la muntanya, per cuidar-te-la, recuperar-la, portar-hi els fills i omplir-la de vida i de celebració de la vida. Encara t'enyoro molt. Enyoro el que no hem viscut, t'enyoro des del futur amb fills i t'enyoro per ells que no t'han conegut. I els parlo de tu i a Lluc el fan riure les teues anècdotes mig fantasioses, mig exagerades, que això ho he heretat de tu. Voldria abraçar-te, com m'abraça Lluc a mi. Voldria que li amaguessis a ell, que gairebé no menja dolç, una viena al coll de la camisa. És un ninet que té un cor gegant. És bo, com ho eres tu. És dolç. Em vas fer el millor regal del món. Perquè allà a l'hospital, tu que ho devies intuir, et vas aixecar i, com qui no vol la cosa, et vas tornar a asseure, ara al meu costat i, sense dir res, em vas agafar la mà i me la vas estrènyer ben fort. L'última vegada que et vaig veure ja tenies els ulls tancats, però ens vas sentir arribar i encara vas tenir forces per fer aquell ronc que deia que ens estimaves. T'estimo.
ResponElimina