Primer, vas cantar

Primer, vas cantar. Vam trotar amb la furgoneta. Et vas amagar llepolies al coll de la camisa. Vas dir que s'afaités encara que fossin vacances. Vam nadar i vas dir que nadar feia gana. Vas carregar arena per mi i vas collir taronges, vas plantar una olivera. Vas emmarcar un certificat d'un concurs de dibuix modest i el vam penjar. Vam anar a la platja i menjar arrosset. Vas participar al concurs d'arròs i sempre guanyàveu. L'arbre de l'entrada per a mi i l'altre per a Montse. O a la inversa. Em vas pintar l'habitació i era lluny. Una conversa amb monosíl·labs. Vas pujar a l'avió per mi. Vam fer videotrucades i no donaves crèdit. Vas pujar a l'ascensor per mi. El pis, et va encisar, i les flors i la llum i les habitacions. A nosaltres ens va agradar el balneari. I et vaig dir que no s'acabava de decidir i vas preguntar-me si hi havies de parlar. I vam ballar. Vas treure'm a ballar. I res no era tan important com venir aquell dia i treure'm a ballar. I et vas aixecar per seure al meu costat i em vas agafar la mà, discretament.

Comentaris

  1. En aquell moment feia poc que s'havia mort el iaio V. No em vaig veure amb cor de parlar, de tornar-ho a fer, no ho volia compartir i posar ordre a les paraules, art i artifici, dir-les en veu alta em feien sentir que era fer literatura i trair-me, trair-nos i representar-nos, fer-ho pels altres, i si hi hagués hagut una mínima voluntat de fer-ho bé, d'ego? No en suportava la idea. Actuar. Avivar les llàgrimes. Vaig guardar silenci. No volia fer-ho per ningú que no fossis tu i a tu ja te les deia. Tampoc penso que hagués pogut dir-les, les paraules. Ja duia L. dins sense saber-ho. Però, d'altra banda, íntimament, també em sabia que hauria volgut dir-les als més íntims i fer-te el comiat més bonic del món, més personal. L'adeu va ser entre tu i jo.

    ResponSuprimeix

Publica un comentari