diumenge, 21 de maig de 2017

El curset prematrimonial!

Hi ha esglésies, sobretot de pobles menuts, que no t'ho demanen i la varietat de cursos és molt àmplia, amb intensius d'un dissabte i tot. Nosaltres ens casarem al monestir de Sant Cugat, on la meua família es va traslladar quan jo tenia tretze anys. De fet, ja em vaig confirmar a la Parròquia de Sant Pere d'Octavià i hi vaig continuar un temps amb el meu grup de la confirmació. Tot i que hi va haver un instant de dubte entre celebrar el casament al poble i fer-lo a Sant Cugat, una vegada ho vam tenir clar, ara ja fa uns quants anys, em vaig assabentar que complís els requisits (o hi estàs empadronat o hi vas a viure un cop casats) i J. va anar a les sessions informatives per casar-s'hi ara ja fa un any. A partir d'aquí, hi hem fet diverses visites, però el que més ens preocupava era començar el curset prematrimonial (perquè havien d'assignar-nos a un dels grups d'acollida de promesos gestionat per un dels 16 matrimonis del CPM de Sant Cugat). El J. viatja molt i el primer cop que ens van tornar la trucada per dir-nos el grup no hi podia ser. Així que vam pensar que ens tocaria fer malabarismes, perquè es tracta de quatre sessions de dues hores de durada cadascuna a Sant Cugat, en principi amb quatre matrimonis més, a part del que ens acull a casa seua (alguns grups també es reuneixen amb el capellà, però no ha estat el nostre cas).

És semblant als grups de confirmació i són molt oberts. A J. li feia una mica de respecte, fins i tot dir que vivíem junts, però hem estat sincers en tot moment i, com més hi participes, més dinàmica de grup es crea i és més profitós. És veritat que va costar trencar el gel a la primera sessió i ens vam cohibir una mica perquè teníem la sensació que només teníem ganes d'obrir-nos nosaltres, però després tot va fluir i ens ha servit per seguir reflexionant sobre temes que ja havíem parlat. Érem la parella que feia més temps que estàvem junts (en el nostre cas, hem acabat sent tres parelles de promesos) i els més joves. Avui tenim l'última sessió i fem un berenar sopar al final (potluck). Els temes tractats han estat: psicologia de parella i resolució de coflictes, amor i enamorament (vam fer un joc que m'hauria agradat quedar-me per veure els elements que considerem més importants del matrimoni cadascú de nosaltres), sexualitat i fills (el tema de la sexualitat potser és el que costava més, per tant, val més tractar-lo a la segona meitat del curs) i compromís social de la parella i, finalment, avui farem els sacraments i la celebració final. Ho haurem fet tot en una setmana i arribàvem a casa a mitjanit, de manera que, jo que em llevo a les cinc, avui he recuperat dormint més de dotze hores i he hagut de gestionar-ho amb les feines.

Aquesta setmana ens hem sentit més matrimoni i tinc la sensació que hem tingut en compte els aspectes que havien anat sortint a l'hora d'organitzar el nostre temps junts i de prendre decisions de parella. A més, ens ha reforçat veure que les qüestions que ens plantejaven ja les teníem molt parlades i les havíem anat debatent abans.

Ahir vam repartir invitacions als amics de J. en una barbacoa i jo encara en tinc unes quantes de pendents, però costa quedar!

dissabte, 13 de maig de 2017

Emocionant! #2mesosimig

Hem anat repartint les invitacions. Molt de caliu. Primer, al poble i per correu postal (em consta que n'hi ha que encara no les han trobat --a Europa!-- o que encara no han arribat). Ara, repartim les últimes i comptem convidats, perquè la idea inicial era saber-ne el nombre exacte el 15 de maig (vaig calcular que rebríem les invitacions molt abans, però la casa on les vam encarregar no va complir els terminis i hi va haver un embolic pel mig). Hem de tenir els deures fets quan ens cridin per a la "reunió de protocol" del restaurant. Amb les taules incloses organitzades. J. va una mica més tard, però li van fer les invitacions de seguida i sos pares ja n'han repartit. També comptem els convidats que vindran amb autocar des del poble per fer-ne la reserva. Hauran de començar el viatge d'hora. Després, hi haurà una parada a Tortosa perquè hi pugin més familiars, abans de fer cap al casament. 

J. ha tornat avui després d'un viatge de feina de dues setmanes. Tindrà períodes llargs de viatge. Així que deixaré per a demà (espero traure-hi el cap), la Fira Literal de Barcelona per signar autògrafs a la parada de Voliana! Demà és el meu sant.

A més, al final hem aconseguit que encaixés que el J. serà aquí tota la setmana amb el començament de les quatre sessions prematrimonials d'un grup de promesos de la Parròquia de sant Pere Octavià, on em vaig confirmar. Tinc la intenció de fer-vos cinc cèntims del contingut de les sessions!

La setmana passada vaig tenir la primera prova de pentitats a la perruqueria de davall de casa, però no me n'ensenyaven cap d'acabat i la perruquera havia d'atendre moltes persones, així que vam quedar qe ahir hi tornaria i me'n va fer diversos que em van agradar molt. Ara ja he triat! També em van maquillar i em va encisar. Avui J. també ha reservat cita a tres llocs de vestits de nuvis: dos de roba per a estrenar i un de lloguer. Li agrada triar i remenar, perquè jo només vaig visitar un lloc! Ma germana també ha triat vestit i li fan. Així que és inevitable que t'adonis que els darrers dos mesos passaran volant i que, almenys, amb el canvi de data, tindré més temps per estar tranquil·la, sense l'institut les darreres setmanes ni el congrés que tenia al juny. En tenim moltes ganes i ara, pensar-hi, els "ja voldria ser-hi", cada cop passen més sovint.

diumenge, 30 d’abril de 2017

Les invitacions! #3mesos

Amb les invitacions, n'hem tingut un fart. Les vam encarregar i pagar el 26 de març i, entre festes i altres qüestions, van arribar dijous passat (les meues). M'encanta com queden i ja les hem començat a repartir els dos junts. Com que J. serà fora un parell de setmanes, continuaré donant-ne jo, ell la donarà en mà a A. als EUA i la resta ja les he enviat per correu. Hem rebut un parell més de regals i ja tenim convidats confirmats. Un autocar els portarà des del poble. A partir de les preguntes de la gent, J. també ha començat a pensar en el seu vestit. Ja no queden gaires pàgines d'scrapbook buides.
Ara tenim la sensació que ja queda molt poquet perquè els mesos han passat volant. Els detalls de la casa han passat temporalment en un segon terme (ja fa unes quantes setmanes) i coincideix que, des de Nadal, els dos amb feines noves, treballem i treballem més hores que les de l'horari laboral estàndard i lluny de casa (sobretot jo, que vaig amb transport públic). Al maig començaré un segon curs de l'Ateneu i també tinc, una altra vegada, la prova d'avaluació que fan als substituts cada vegada que fa un mes que ets en un centre (durant els quatre primers mesos). Així mateix, organitzo el club de lectura de l'institut. Per sort, vam tenir Setmana Santa pel mig (sí, vacances pagades!) i vam fer una escapadeta a Nîmes, que ja teníem ganes de tenir temps per a nosaltres. Ens va fer pensar en els road trips perquè vam acabar arribant fins a Mònaco i vam fer en cotxe el circuit de la F1. De fet, vam anar visitant tota l'anomenada Costa blava, però, a part de Mònaco, el que ens va agradar més va ser la ciutat on vam fer dues nits. Nîmes és molt agradable, amb un llegat romà impressionant i ben cuidat (i explicat).

D'una banda, la incertesa acadèmica (que s'ha allargat) ha fet que hagués de renunciar a un parell de congressos que tenia programats aquest quadrimestre (una altra vegada). D'altra banda, com que un era al juliol, això fa que encari amb més tranquil·litat la recta final de preparatius, perquè les darreres setmanes tenim proves d'aliances, reunió amb el fotògraf i cites d'aquesta mena. Amb tot, ara estic de ple en l'organització d'aquest congrés sobre la recepció d'Ovidi, que se celebrarà a la Universitat de Bristol (Regne Unit) al setembre i m'han convidat a un altre congrés sobre el tema al desembre. 

Finalment, aquest mes d'abril ha estat molt especial perquè és el primer Sant Jordi que he estat a Catalunya des que vaig publicar Glopades de riu. No havia preparat res especial, però l'editorial em va convidar a signar-ne exemplars a la Rambla de Catalunya, 31-33. Hi vaig anar dues hores, tot i que em feia molt de respecte que no se m'atansés ningú. Al final, va ser el llibre més venut de la parada i es van exhaurir les Glopades que hi havia, encara que fos una publicació del 2015. En vaig sortir eufòric i J. i jo vam anar a celebrar-ho amb uns còctels que no van valdre gaire. Aquí teniu aquesta mena d'informe que no fa justícia de cap manera al que estem vivint, un temps dolç en què ens sentim molt ben acompanyats i afortunats de tenir-nos l'un a l'altre.

dimecres, 12 d’abril de 2017

La planteta dels diners


Havia escrit l'entrada des del mòbil, però l'aplicació em falla, així que resumeixo. He passat de no tenir cap planta (mai a la vida) a tenir-ne sis que depenen de mi i, aquesta dels diners, que eren dues rametes trasplantades de la de ma mare, que van malviure dos mesos, em té entusiasmada per com ha crescut. Així que mereix una etiqueta com la de "terrassa" del meu balcó de Somerville a través del qual véiem passar els mesos. Ara hauria de comprar un gerro per a les roses de Sant Jordi, que les vull posar al rebedor que ens va regalar M. pel casament. Potser avui ve a casa nostra ma padrina, per primera vegada. Ah! I finalment tindrem dos models d'invitacions, però del mateix color.

M'agrada pensar que la planteta dels diners creix perquè vaig tenint substitucions.

dilluns, 10 d’abril de 2017

Sant Jordi 2017


Enguany sí. Ara que he tornat, signaré exemplars de Glopades de riu a la Rambla de Catalunya de Barcelona en una parada compartida entre Voliana Edicions i altres editorials. Hi seré d'11 a 12 i de 15.30 a 16.30. De seguida que el sàpiga, publicaré el número de la parada. Allà ens posarem al dia de tot, que hi ha fato!

La resta d'hores de Sant Jordi les passaré amb J. L'any passat, aquell dia ell tornava a Catalunya i jo a Boston des d'Orlando, acabats de prometre. Ja farà un any. No sempre és fàcil arribar a un consens amb els preparatius, així que a vegades el que busquem és desconnectar-ne. Ahir vam fer turisme per Barcelona.

Una altra cita literària oberta al públic que aviat anunciaré: el 17 de maig a la tarda organitzo el Club de lectura per a totes les edats de l'Institut Can Jofresa de Terrassa. Llegirem La memòria de l'arbre, de Tina Vallès. Vindrà l'autora i hi haurà un aperitiu al final!

Amb els alumnes de l'Ateneu Barcelonès estem comentant La senyora Keaton i altres bèsties, de Teresa Colom i tindrem l'autora al juny. Si hi ha prou alumnes, impartiré un segon curs virtual a l'Escola d'Escriptura, Narrativa Exprés en català (85 euros): http://cursos.campusdescriptura.com/promo/CA/expres-narrativa Feu-hi un cop d'ull perquè és una ganga!

Ja ho veieu, tot i que he hagut de frenar amb molts projectes, entre els quals el d'escriptura, hi ha un temps per a cada cosa! Per cert, aquestes festes he encetat Ànima i hi estic entusiasmada.

Ah! I J. serà a Boston d'aquí dues setmanes! Anirà quinze dies per feina als EUA.

diumenge, 26 de març de 2017

#4mesos

World Trade Center Barcelona, al costat del funicular (em vaig quedar amb ganes de pujar-hi, però a J. li agraden les altures, així que si algú m'hi vol acompanyar, hi anem, perquè tinc pendent això i pujar al cap de Colom com si fos un turista més -a mi m'entusiasmen, les vistes des d'amunt-).

Ja ho veieu, darrerament no estic gens inspirada per titular les entrades del blog, així que, com que m'he adonat que des de Nadal escric un cop al mes, si fa no fa, de moment he optat per fer un compte enrere fins al dia del casament, perquè ha estat el tema dels vespres de la darrera setmana i, després d'haver anat a la primera prova del vestit de núvia (i, pel que veig, me'n salto una i vaig directa a la de quinze dies abans del gran dia perquè les mides estaven bé -me l'hauré emprovat menys que el de la comunió, però aquesta vegada van ser molt amables), s'ha fet molt més real. Malgrat tot, tornava a fer setmanes que no hi podia dedicar ni un minut i a hores d'ara encara no tenim invitacions. Les hem de reservar aquest cap de setmana que s'acaba, però la família de J. tenen un bon embolic amb la llista definitiva de convidats i tampoc és que ell vegi clar el disseny que a mi m'agrada. Extenuats de parlar-ne, però no trobem un punt que ens faci el pes als dos, en aquesta qüestió. La pressió fa que ho pensem tot dues vegades, però jo sóc de deixar-me portar pel moment de llum en què tot s'ha vist clar. A veure si avui puc reservar-les. Els colors els va proposar ell.

No és la meua opció, però hi ha rams-joia i estaven exposats.
N'hi ha que fa més patxoca. Ho vaig trobar una curiositat.
Els progressos en els preparatius del darrer mes:

a) Tot i que preferim l'ingrès per finançar la lluna de mel i tot plegat, he fet llista a Tortosa a Ramoncita regals, aprofitant una visita als iaios. Ja està exposada en un parell d'estanteries, encara que jo no l'he vist. Si algú hi va, feu-hi una fotografia, perquè m'agradaria molt veure-ho! Al final, J. es va estimar més no fer llista a Amazon. Atès que ja vivim junts, necessitem poc parament per a la llar (a més, ens falta espai d'emmagatzematge), però està molt ben triat,

b) He triat el disseny d'invitació que em va captivar i el tinc al scrapbook i tot, però falta encarregar-lo i espero que acabi sent aquest.

c) La padrina de noces va triar el color i la llargada del vestit i el va encarregar. Vaig acompanyar ma mare a un parell de botigues i també té vestit per al casament!

d) Vaig comprar les sabates, la roba interior i llenceria per a la nit de noces... Una preciositat.

e) La primera prova del vestit de núvia! Em vaig sentir estranya i, és clar, el vestit feia arrugues perquè no està acabat del tot i tu vols que tot estigui perfecte. Estava molt nerviosa abans d'emprovar-me'l, feia massa que no el veia, però de seguida que el vaig tenir damunt i vaig veure que em quedava bé, no hi vaig pensar més. Això sí: em va faltar temps. No és que anéssim ràpid ni res (de fet, ja ens havien fet esperar 35 minuts tot i que teníem hora demanada), però et passen moltes coses pel cap, més que la primera vegada i no tens temps de pair-ho i saps que el proper cop ja faltarà tan poc perquè ton pare t'acompanyi a l'altar i J. m'hi estigui esperant! 

f) He encarregat el ram.

g) Amb J., hem decidit quins ornaments florals contractarem per al banquet.

h) He trucat repetidament a la parròquia per saber quan començarem el curset prematrimonial. La setmana que ve ens han d'haver assignat un grup i fer-nos una proposta d'horaris.

i) Hem d'anar a buscar els mapes per arribar al restaurant.

j) Usarem l'aplicació de mòbil Wedshoots perquè els convidats pengin les fotografies (totes) en un àlbum privat al qual tinguem accés només els convidats, però que ens permeti als nuvis remenar i triar fotografies per al nostre àlbum, atès que el del fotògraf és només de 15 fulls dedicats al gran dia.

Segur que em deixo algun detall. Ahir vam anar una horeta a l'Expoboda Barcelona. La major part de les exposicions de casaments i fires són a la tardor, perquè moltes parelles es casen a l'estiu. A més, les cases de núvia presenten els vestits de la temporada (ara totes m'envien correus perquè pots emprovar-te avançaments de la temporada 2018) i fan passarel·les. Al febrer encara en feien una a Granollers, però hi havia d'anar amb ma cosina C. i se'n va oblidar. Després de molts intents fallits, vam anar J. i jo a l'Expoboda Barcelona, on tota la resta de promesos es casaran el 2018. Més aviat hi vam fer cap pensant que era l'última oportunitat que teníem de gaudir una mica d'una fira d'aquesta mena i no sentir-nos-hi impostors. Tot eren restaurants i fotògrafs, que ja tenim solucionat. He fotografiat un parell de coses diferents per ensenyar-vos-ho. Hi havia també uns perruquers que pentinaven i maquillaven núvies, però hi havia coa. Se'ns van acostar unes quantes organitzadores de casament (wedding planners) i és temptador tenir algú que aquell dia s'assegura que tot funciona, però la feinada ja l'he fet jo i me n'alegro perquè no me'n volia perdre res. Això sí, se les veu professionals. Va ser diferent i bastant divertit, tot i que ens vam perdre tastos de dolços perquè no podien atendre més d'una parella de cop.


Hi ha qui contracta foodtrucks a la catalana (cuquis) per al casament. Original, però no serà l'estil del nostre convit. Hi ha moltíssimes opcions i, com més temps hi dediques, més te n'adones!
El motiu pel qual se m'ha anat acumulant tot és que, dues setmanes encabat de deixar el primer centre, d'alta complexitat, van cridar-me per treballar en un altre institut a la mateixa localitat (però més lluny, de manera que em segueixo llevant a les cinc, una hora que fa que no pugui treure partit dels meus ritmes circardians i que tampoc no em giti d'hora perquè ens agrada estar junts al sofà abans d'anar a dormir; he apostat per això en aquesta segona tanda: per no sacrificar tenir estones llargues per als dos cada dia i, sobretot, ara que pareix que fins a l'octubre no haurà de viatjar gaire, tot i que, de manera excepcional, els horaris són llargs).

Hi estic molt a gust. He de dedicar moltes menys hores a gestionar conflictes i problemes dels alumnes de la meua tutoria (aquest cop sóc tutora de tercer d'ESO) i aprofiten molt més les hores d'ensenyament de la matèria. Físicament, per horaris i distància, em cansava molt, però hi estic posant remei (busos). Els professors tornen a ser fantàstics, així que hi ha un bon ambient de treball, també. Sento encara afecte pels primers alumnes que vaig tenir, a qui de tant en tant veig en una activitat que han fet a l'institut i que apareix al Twitter. Suposo que sempre seran els primers alumnes, aquells a qui vaig poder ajudar. El primer institut em va aportar més seguretat i una satisfacció personal per la manera com vaig solucionar situacions dures per a la classe. Hi vaig dedicar moltes hores de preparació, perquè no tenien llibres, unes hores que ara valoro per estar junts. Cada centre, una manera de funcionar nova, molts noms nous, edats i temes diferents, llibres de lectura que t'has de llegir en una setmana...

Ara m'han demanar que organitzi el club de lectura del centre. Em va fer il·lusió, però no acabo de tenir clares les hores ni la lectura, que ha de ser per a totes les edats, des de primer fins als avis. Quan vaig començar al primer era una setmana encabat de Nadal i la setmana passada vaig tenir hores "extra" d'avaluacions, tardes fins a quarts de vuit. Notes i trucs als pares. Ara tocaran recuperacions. Hi ha tantes qüestions que opto per fer-ho d'un en un sense atabalar-me. Dimarts vaig assistir en una sessió de formació (malgrat que a mi no em compti perquè ja s'acaba), però ara sé què s'hi cou, en innovació pedagògica. M'agradaria llegir un parell de llibres sobre aquest tema perquè m'interessa, però em penso que em guayen les ganes de gaudir d'estones de lleure i de companyia (divendres vaig anar a veure Incerta glòria amb una amiga, ja l'heu vista?). Tot plegat, relativitzes altres tasques que arriben, però que no caben ara al calaixet de vida professional ni de vida personal (social, familiar). 

Malgrat la capacitat d'adaptació que demana i els canvis de xip (i les repercussions que pot tenir d'entrada per als alumnes), valoro positivament haver estat en dos centres en tan poc temps. Aquest no és d'alta complexitat, tot i que tampoc no es considera "fàcil" (és de nivell C, amb aula d'acollida i atenció a la diversitat). De totes maneres, jo vaig sortir-ne entusiasmada perquè em va ser molt més senzill després de la primera experiència i perquè realment m'agrada transmetre l'entusiasme per la matèria, llengua i literatura catalanes (i ara, a més, puc ensenyar història de la literatura catalana a tercer), més que prioritzar tots els temes de tutoria. A poc a poc, suposo. He vist els punts positius i negatius de treballar amb llibre de text i fer-ho sense. Un centre treballava en dues matèries alhora (ciències en anglès, per exemple) i l'altre no. En un fan projectes durant una setmana. Instituts amb moltes activitats fora del centre. Ambdós amb programes (diferents) per estimular la lectura. Alumnes castellanoparlants als quals ara ja sé molt millor com reconduir a les classes de català perquè s'expressin en aquesta llengua (segueix sent molt i molt difícil). Ja vaig passar la prova d'avaluació del primer mes al centre anterior i ara també em puc centrar en altres qüestions. No sé fins quan hi estaré. La baixa està prevista fins un dia abans de Setmana Santa. No cobraria les vacances, si fos així. Però ja ho veurem. Ara el que em costa més és una optativa de 4t perquè no és de la meua especialitat i no l'he muntat jo, per tant espero poder-hi invertir una estona avui.

És cansat, és clar i la llunyaria no és ideal (perquè sóc usuària del transport públic) costa, però cada vegada sóc més conscient que és una experiència que volia tenir i que s'afegeix a les que he anat vivint aquí i a l'estranger, de forma personal i professional. M'adono que, independentment del camí que segueixi en un futur, m'aporta una perspectiva nova sobre el que he fet abans, sobre els meus estudis i en la manera que tinc d'ensenyar. Al capdavall, tampoc no ha estat tan diferent trepitjar una aula de secundària d'ensenyar en una universitat. Pel que fa a l'ensenyament de la matèria i a la confiança i la passió del professor, no hi ha grans diferències. Si no m'haguessin concedit la postdoc a Harvard, segurament hauria sol·licitat un lectorat per fer classes de català i cultura catalana a l'estranger perquè volia viure fora, en una universitat forastera i entendre una altra cultura. Segur que també hi hauria après maneres d'ensenyar diferents. A vegades, són els alumnes que em diuen que la professora feia servir un llibre X que tenia activitats complementàries (i que no és de l'escola, que va quedar a ca seua) o que els agradava emprar una eina digital anomenada Y. Aquests recursos que ningú no et dóna, perquè pensen que estàs en una situació temporal (malgrat que després ho podràs aplicar on vagis) i que després d'una mica de recerca veus que són molt útils. Al capdavall, a mi també em demanen la meua expertesa, que he desenvolupat en altres àmbits, per poder-la aplicar a totes les classes del mateix curs que ensenyo.

P.S. Part d'aquesta nova experiència és la feina a l'Ateneu i cada vegada estic més contenta de les dues. El que m'ha angoixat va ser preparar la tercera declaració d'hisenda als EUA, perquè el programari que em facilitava Harvard sembla ser que, passat el segon any, no pot ajudar-te si hi has viscut més de mig any.

dissabte, 4 de març de 2017

Casament: 5 mesos abans

Detall de dues pàgines de l'scrapbook (no he trobat el mot al TERMCAT)
Sorpresos? En tinc moltíssimes ganes, tot i que patim una mica per la disponibilitat durant les dates que ja hem reservat. Ara tinc J. aquí al costat, bastonejat i fet una sopa, descansant de la primera setmana fora a la feina nova. Té al·lèrgies i aquesta setmana de formació en una fàbrica l'ha deixat com un cromo. La que ve, en un lloc nou. Afortunadament, l'han assignat a un projecte de Barcelona, de manera que estarà a casa períodes molt més llargs del que inicialment pensàvem. Bones notícies.

Avui us escric breument per informar-vos dels últims progressos en els preparatius del casament. He aprofitat aquesta setmana per avançar una mica, tot i que sempre ens costa posar-nos d'acord en els detalls d'aquell dia. Em deia E. per carta que tenim estils molt diferents, ella i jo, almenys pel que fa a l'organització del casament. Em penso que sí. Aquesta setmana, la mateixa que ma germana s'ha mudat totsola en un pis a la vora de casa nostra, he rebut, finalment, la proposta del ram de núvia. A la família, hi ha hagut un munt de canvis aquest curs. També he començat a mirar invitacions. Setmana Santa seria un bon moment per donar en persona totes les que puguem. El problema és que J. és molt més clàssic que jo i consensuar no és fàcil. Avui mateix hem tornat a debatre el color de les estovalles, que em pensava que ja estava decidit. 

Dimecres vaig anar amb ma mare a mirar sabates de núvia, però no em van convèncer. El tracte, com hem vist moltes vegades en el negoci en què han convertit els casaments, és dolent. Quan passi el gran dia en deixarem constància mitjançant crítiques als llocs que correspon. La gent n'ha d'estar informada. Però si t'agrada el producte, no hi ha res a pelar. Així que dijous, abans de quedar amb una amiga per fer una xocolata al Caelum (amb concert de violí inclòs), vaig començar a voltar per diferents botigues (no totes em van atendre sense cita prèvia) i em vaig comprar les meues! La setmana que ve acompanyaré ma mare a mirar el seu vestit (de moment, tenim dues cites demanades). 
I ara les tulipes ja estan obertes del tot (la foto és de fa sis dies),

El que va quedar de l'aniversari de J. (i una bossa mig plena de crispetes estovades). La florereta me la van donar a mi en un club de lectura sobre Glopades de riu el mes passat. Aquest cap de setmana havien de venir a veure el pis els iaios materns i passar el dia a Montserrat, però al final ho hem hagut d'ajornar. En tinc moltes ganes, també.

dimarts, 21 de febrer de 2017

Un mes pluriocupada: entre l'institut i l'Ateneu

He estat gairebé un mes sense escriure al blog. Fins i tot he tingut dificultats per seguir els blogs que llegeixo normalment. Per primera vegada, dels correus que m'arribaven i que tenien relació amb la meva antiga feina a la universitat, molts han restat sense obrir (aquests dies espero posar-hi remei, però això m'ha permès posar límits també a les feines que no et planteges deixar de fer i que ocupen moltes hores). També els del projecte d'escriptura a quatre mans i, els del casament, els hem gestionat com hem pogut. (Avui farem la reserva del pastís, després d'haver triat el definitiu en un segon tast que no estava previst, trinco-trinco). Fins aquest darrer cap de setmana, dedicàvem els dissabtes i diumenges a fer rentadores i netejar el pis, sense avançar amb els mobles (la darrera adquisició va ser la tauleta del menjador i ara han regalat a J. uns amplificadors de la TV per a l'aniversari). També he afegit un parell de pàgines al scrapbook i reprès les fitxetes diàries, per recordar aquests dies intensos, en què em quedava fregida al sofà si intentàvem mirar res a la televisió després de preparar les classes.

El nostre balcó.

Ha estat esgotador: dues feines noves en tots els sentits, en un institut d'alta complexitat al qual trigava més d'una hora i mitja a arribar (i començava a les 8 del matí), havia de passar la primera avaluació com a professora de secundària (va venir la directora i tot a veure com feia classe), he rebut ferides de guerra, he estat tutota i gestionat conflictes greus, he tramitat els papers de l'alta d'autònoma. Malgrat aquesta exposició sumària i moments puntuals, no ho he passat malament (tal com m'havien advertit), ans al contrari i els nervis només els vaig notar a la primera classe. A més, les poques hores de son no m'impedien estar ben desperta a classe. M'hauria agradat poder ensenyar més i haver de convèncer-los menys que traguessin un full, portessin un boli a classe o, simplement, treballessin; però sé que han après i que potser he despertat el cuquet de l'escriptura en alguns d'ells. I jo he continuat un aprenentatge a les aules que ja havia començat fa molts anys en una aula per a adults i, després, a la universitat. Admiro la força de molts professionals que s'hi dediquen i que no reben el reconeixement que mereixen, però tenen somnis que, per força, molts alumnes seus entrellucaran i els ajudaran a construir-se un futur.

De tot plegat, n'he sortit encara amb més confiança en les capacitats que tinc per fer aquesta feina i per fer-la bé, per millorar cada dia a partir de la pràctica i n'estic molt satisfeta. Personalment, també estic valorant molts altres aspectes de la feina, perquè quan em vaig inscriure a llistes ho vaig fer pensant en una experiència que volia tenir i una dedicació durant un temps encara indefinit, sense pensar en objectius a curt o a llarg termini. De fet, des que vaig tornar, el present i els calendaris més aviats curts han dominat el panorama. Potser perquè, amb tot el que hem fet i volem fer aquest curs, J. i jo ja tenim prou teca per pair i gaudir. Aquest ha estat el mes en què ell no tenia classes de màster, de manera que ara era jo qui es quedava treballant a l'ordinador després de sopar. Justament demà les reprèn i la setmana que ve començarà la feina nova, que hem anat a celebrar aquest cap de setmana (amb el meu reton la vida social, no hem parat amb la família). Com a resultat, tindré el pis per a mi de dilluns a divendres, en general. Encara que encetem aquesta aventura amb optimisme, volem veure com ho vivim.

Ahir em vaig llevar a les cinc per anar a l'institut i fer el canvi de relleu. Avui m'he aixecat 6 hores més tard, a punt per connectar-me i veure que no m'han nomenat per substituir ningú. Bé. No vull estar mesos sense que em cridin, però una setmaneta per descansar sí que m'aniria bé i tant de bo el proper institut tingués unes característiques que em permetessin comparar centres (afortunadament, em salto la jornada esportiva de l'escola, perquè jo, fent d'àrbitre, sí que no m'hi veia, ni tan sols de ping-pong i ja hi havia alumnes que em volien per a l'equip de bàsquet (?!). Al final, no hem pogut començar a triar invitacions (que volem portar a mà als convidats que viuen a Catalunya), però vull aprofitar aquests dies per posar fil a l'agulla. Malgrat que aquesta setmana no tinc feina a l'institut, continuo amb les tardes pleníssimes per les tutories presencials amb els alumnes de l'Ateneu, que són un goig. La setmana passada també vaig anar al Club de lectura de contes de la llibreria Atzavara, a prop de casa i vam comentar Glopades de riu. Això també va ser graciós: algun alumne de l'institut em va cercar al Google i es va sorprendre de trobar el llibre. M'ho va explicar com una gran descoberta i l'endemà ja ho sabien tots els cursos on feia classe (menys els de l'aula d'acollida).

La taula que hem comprat per a la impressora, al Mercantic, dissabte passat.
La fotografia de dalt mostra la darrera adquisició per a la casa (juntament amb les tulipes): una tauleta per a la impressora, que teníem al terra de l'estudi (i que és molt grossa: a J. li van regalar a la feina i l'ha hagut d'arreglar un parell de vegades). Per fi vam anar a comprar-la aquest cap de setmana. La mida que necessitàvem no la vam trobar de cap manera a Ikea ni similars. Ens encanta, per això us l'ensenyo.

Darreres novetats pel que fa al casament: hem triat el pastís, estic esperant una proposta per al ram de núvia d'una floristeria i ja tenim la lluna de mel encarregada, de la qual espero anar-vos detallant l'itinerari (encara que sigui a posteriori) a través del blog. Ara és el torn perquè la padrina de noces triï el color del vestit i al març acompanyaré ma mare! També hem buscat dia per a la llencEria i les meues sabates.

Gairebé me n'oblido: al març m'han ofert impartir el curs virtual de Redacció i estil en català (gramàtica, connectors, ortografia) de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès. Us hi podeu inscriure: http://cursos.campusdescriptura.com/CA/curs/redaccio-i-estil. Ara tinc 17 alumnes al curs de Narrativa, que és bastant.

dissabte, 28 de gener de 2017

Pretèrit indefinit?

A poc a poc, tot apuntava a la conclusió del període de transició cap a la vida nova a Barcelona: ja queden menys mobles per tenir el pis (de lloguer) complet (aquesta setmana hem anat a buscar la tauleta del menjador, que ens regala la iaia P. i que fa joc amb la del rebedor); a la planta dels diners han parat de sortir-li bolets grisosos i ha crescut una mica, potser perquè torno a tenir ingressos, amb la feina a l'institut, que de moment es va allargant, encara que el cap de setmana se'm faci curtíssim per descansar del trot encara inicial; també he començat com a professora al curs de l'Ateneu, que em fa moltíssima il·lusió (dilluns els alumnes faran el primer lliurament); avancem (amb menys temps) els preparatius del casament (aquesta setmana ma mare m'ha acompanyat a entrevistar-me amb la florista, he demanat un pressupost per a la lluna de mel nou per poder-lo comparar amb el que ens van enviar per a l'octubre (dubtem entre agost i octubre, perquè no sabem ben bé com serà la nostra situació laboral, però la persona de l'agència que més ens va agradar aquest mes no ha estat gaire a l'oficina i va tot més lent del que voldríem) i ja em crec que la primera part del projecte de recerca postdoctoral està conclosa. De fet, a la casa que tant m'agrada ja no hi puc passar tantes hores i aprofito un dissabte com aquest, de tranquil·litat, per no pensar en obligacions laborals.

Però els canvis grossos no paren de succeir-se. Comptem que el mes que ve J. s'incorporarà en una feina nova que li demanarà viatjar durant setmanes, principalment per Europa, tot i que tornarà a casa nostra els caps de setmana. És la notícia que ell estava esperant, tot i que no pensàvem que impliqués tant de trot. Ens fa respecte; d'entrada, a ell més, però a mi em costa pair totes aquestes novetats en tan poc temps, concentrada com estic en la feina nova, que és un repte (com dic als companys que s'estranyen que hagi estat professora a la universitat i ara en sigui a l'institut) i de la qual espero aprendre molt (i ensenyar tant com pugui) mentre continuo amb els meus projectes (com el guió). Es fa estrany pensar que dues setmanes enrere jo no tenia cap feina assegurada i que quedar amb els amics d'aquí es feia natural. Anit va ser el primer dia que vaig tornar a agafar l'scrapbook i el vaig reprendre. Quan vaig comprar la llibreta i els materials, ho vaig fer pensant en el temps lliure que deuria tenir fins que em cridessin. Em va agafar amb moltes ganes i confio treure el màxim profit d'aquesta experiència, tant si acaba sent una trajectòria llarga com si no n'és.

divendres, 20 de gener de 2017

Grans reptes i petites victòries

Us escric breument perquè avui s'acaba la primera setmana de substitucions a l'institut públic (d'alta complexitat) que em van assignar la setmana passada. El primer dia va ser duríssim. Vaig concentrar-me en el dia a dia, en superar l'endemà i després l'altre i l'altre. M'havia convertit en la substituta i tot indicava que la baixa no duraria gaire. Però continuaré tota la setmana que ve i m'ho han comunicat precisament un dia en què ja he collit fruits, en què els alumnes em comencen a conèixer de la mateixa manera que jo començo a conèixer-los a ells. I puc ensenyar, que ja sabeu que és una de les meues vocacions. L'horari, però, roman igual: em llevo a les cinc (jo, au nocturna) i dino a les cinc de la tarda. M'ha tocat el municipi més llunyà dels que havia seleccionat. Els primers dies, em costava engolir un dinar complet i un dia, amb la preparació de les classes, vaig oblidar sopar i J. tampoc no va tenir gana. Però això va ser al començament de la setmana (i dimarts vam tenir tast de postres per al casament, tot i que n'haurem de pagar un segon, perquè no hem coincidit els dos en la mateixa tria). La gana ja ha tornat del tot, encara que estigui exhausta d'una setmana plena de feina + reunions de la meua antica no-feina per tancar coses del projecte + el tast. Espero anar més tranquil·la a partir d'ara. I dilluns em fa una il·lusió tremenda començar a impartir un curs a l'Ateneu! L'scrapbook es mor de fàstic, però la planteta dels diners ha crescut un dit, aquesta setmana!

divendres, 13 de gener de 2017

Caçar l'oportunitat al vol


Llibreta tal com la vaig comprar a Cromatismes Barcelona. 

Sovint, mentre sóc al metro o camino pels carrers de Barcelona, penso en les paraules d'una entrada que m'agradaria escriure per compartir amb vosaltres què sento en un moment determinat. Però és difícil caçar instants fugaços al vol. Abans, quan vivia als EUA i arribava a casa, a vegades tenia la necessitat de recloure'm un moment al blog i escriure-hi pensaments mentre vosaltres dormíeu. Ara a la nit tinc companyia i el blog queda arraconat per a més endavant. Aquesta setmana ha fet 7 anys. Set anys de blog, de canvis de residència, d'estudis, de feina, d'amics nous, de projectes, de somnis, de paraules; una muda de pell. El blog ha canviat amb mi. No sempre és prou ràpid per captar-ho, però se n'acaba impregnant.

Aquesta setmana ha estat una muntanya russa d'emocions. Tenia la mania que havia d'aprofitar Nadal per posar-me al dia amb tot el que tenia pendent, però abans de festes sempre s'és massa optimista, en aquest sentit. De totes maneres, estic contenta d'haver aprofitar per estar amb la família i per llegir. Se'm van fer una mica estranyes perquè era la primera vegada que les víviem J. i jo a casa nostra (tot i que no hi vam estar gaire) i que ens repartíem les festes de debò (és a dir, el dia de Nadal inclòs). Ell treballava després de Cap d'Any, així que vaig trobar-les més llargues perquè vam viure'n la meitat amb la meua família i la meitat amb la d'ell i tenia la sensació que s'havien duplicat els àpats només perquè, de fet, es tractava de dues famílies. Així que no vaig acabar de fer el que havia previst, precisament pensant en que, al gener (n'estava convençuda) tot podia canviar d'un dia a l'altre: que em cridessin de llistes per fer substitucions a secundària, que em truquessin per signar el contracte del curs d'escriptura (si hi havia prou matriculats), que hagués de preparar temaris i tota la resta de compromisos que ja havia adquirit. Això i els mobles i el casament, que jo ja avisava que teníem tasques llargues pendents (i ara va i ens diuen que anem tard, com a tot arreu, que anem tard per a la lluna de mel, que si no es fa nou mesos abans en lloc de set, es veu que ens preus pugen tant, però, ves, no sabem ni on treballarem, aleshores ni si tindrem vacances/permís).


La contraportada. No us ensenyo la portada perquè hi he utilitzat dibuixos amb drets d'autor. Aquests punts de llibre són de Salamandra, en donen a la llibreria Alexandria de Sant Cugat quan hi compren els Reis. 
I va arribar dilluns, sense novetats i dimarts, dia de nomenaments telemàtics. Però el meu número no va sortir (de fet, havien tornat a baixar molt els números i això volia dir, almenys, una setmana més d'espera). Aquell dia vaig sortir a caminar (perquè havia de canviar el vidre de les ulleres, que es va fer malbé just quan havia caducat la garantia i perquè volia comprar materials per fer un scrapbook dels preparatius del casament i, una mica, del pis, perquè és un moment irrepetible del qual vull gaudir de valent i, després, recordar-ho, que un dia passa molt ràpidament) (no, de moment no he reeixit a pujar dalt de la bici, encara que abans de festes hi va haver tres dies de pedaleig) perquè em costava molt mantenir el cap fred. Tot i que ja sabia que, tard o d'hora (més aviat d'hora) sortiria el meu número per començar les substitucions i aleshores hauria de tornar a matinar després de tant de temps i que tornaria a tenir una feina remunerada en un àmbit que m'agrada (l'ensenyament), em costava estar-me quieta i mantenir-me optimista. Tenia la sensació que l'únic número que baixava era el de compte del banc i que, al capdavall, estic en una edat productiva i que tampoc no és que no em dediqui a fer feina (recerca, per exemple, o qüestions literàries), simplement que no la cobro, que també és una manera de valorar-la, i que no tenia una institució darrere (almenys oficialment). Havia enviat CVs a llocs de feina que podia exercir bé i que tenia l'experiència perquè em volguessin entrevistar, però en alguns no em van cridar i en altres hi havia traves burocràtiques, així que res. Mentrestant, cremant T-10s (la targeta de metro).


També n'he decorat el lloc, tot i que no es veuen els dos botons blau marí. És la llibreta de preparatius del casament i del pis feta com a scrapbook.
Hi ha moments per sembrar i sóc conscient que el curs passat no ho vaig poder fer perquè esperava una oportunitat que, per manca de pressupostos, no va sortir. El dilema que em plantejava poc més d'un any era si realment estava convençuda de voler tornar i si la feina hi hagués acompanyat, hauria estat encara més fàcil veure-ho clar. De totes maneres, vaig llaurar poc (no és que tingués gaires opcions) i això m'ha donat un temps que he aprofitat per a la vida personal, sobretot, i per acabar de cloure un projecte del qual sentia que encara volia acabar de difondre'n els resultats en congressos aquí. També he estat, per primera vegada, convidada a activitats literàries com a autora i he reprès el projecte d'escriptura a quatre mans. Sempre es pot fer més i menys, però n'estic complaguda. 

Però dimecres em van telefonar per concertar dijous una entrevista d'un institut públic. Hi ha una normativa que permet fer això amb diversos candidats a la borsa si es tracta de centres amb una complexitat alta. Dilluns començaré! Seré tutora a ESO i tinc altres classes i fins i tot aula d'acollida. Serà un repte, no penso que sigui una feina senzilla, però l'agafo amb moltes ganes. És una substitució breu que farà que em llevi cap a les 5 de la matinada (en una de les destinacions més llunyanes que vaig seleccionar de la comarca triada). A partir d'aquí, deuré encadenar-ne unes quantes o, almenys, els temps d'espera no deuran ser llargs. Així que ara tot s'accelera i l'agenda està damunt-davall, però jo estic contenta. Espero trobar-m'hi bé i anar-me'n sortint. Aprendre'n molt i que m'aporti més coses positives que les que no ho són tant (els nervis que deuré tenir). Al capdavall, és la primera vegada que faré classes en un institut (sense comptar les pràctiques). A veure com continua la història. Avui, però, encara tinc un xic de calma.

Sssst! Espai reservat per al vestit (secret) de núvia.
M'ho deixava. Resum de les darreres tasques que hem fet per al casament que podem compartir: reserva de les aliances, demanar hora a la floristeria per mirar rams de núvia, visita de tres agències de viatges (i cada dia que passava anàvem més i més tard, però seguim sense saber, i depèn de la feina, si tindrem permís per anar-hi a la tardor o ha de ser a l'estiu, que damunt és més car i queda menys temps i el clima és diferent... i tenim dilema quant al lloc; ens ho agafem amb humor). L'organitzadora del restaurant ara és de vacances i els de la parròquia no hi ha manera que ens enviïn el pressupost del donatiu. També vam tenir un petit ensurt: els sogres ens han regalat la nit de noces en una habitació d'un hotel diferent de la suite a l'hotel que jo havia reservat (afortunadament, he pogut cancel·lar-ne la reserva) amb la vista de Barcelona. Aquest està a la vora del restaurant i inclou un circuit d'spa per a l'endemà... I pel que fa al pis: hem demanat pressupostos per a la tauleta del menjador, hem penjat dues prestatgeries al menjador, tenim electrodomèstics dels Reis que són una passada (una exprimidora, una torradora, una biquinera) i copes i una mantassa per al llit i un sabater (amb espill de cos sencer) pendent de muntar. El iaio vindrà a veure'l demà! Quant a mi, em feia tanta il·lusió que passessin els Reis per casa que van comprar molts de regals per a J. L'any que ve, encara que espero que es porti molt bé, espero que no tingui les expectatives en relació als presents d'enguany.