Encerts o consells (encara sobre el casament)

El nostre rebedor ara mateix.

Ja han passat més de dues setmanes des del casament i, de tant en tant, encara ens arriben fotografies precioses per WhatsApp que ni sabíem que existien, però, per naps i per cols encara no he escrit una de les entrades més demanades i més difícils: a partir de l'experiència, què recomanaries i què no. I això que aquesta setmana, festes de Gràcia a banda, ha estat molt tranquil·leta (i estranya). Ahir em va fer gràcia un comentari de J, que sol ser molt callat pel que fa a aquests temes. Quan tornàvem de la platja de Mataró em va soltar un "és que va ser un dia perfecte. Va anar tot tan bé que no en canviaria absolutament res; no gosaria tocar-ne cap detall". Em va deixar a mi estupefacta perquè compartim aquesta impressió, tot i que jo solc ser l'optimista malgrat que tots dos ens podem considerar perfeccionistes nats. Per tant, el que vull destacar és allò que penso que pot ser útil per a molts altres nuvis que preparen el gran dia; almenys, jo estic equipada, amb això i molt més (scrapbook de preparatius inclòs) per poder aconsellar germana, cosines i qui faci falta. 

També m'agradaria aprofitar aquesta entrada per fer-vos cinc cèntims dels meus sentiments just després del casament. Vaig estar una setmana sense tocar de peus a terra. Mai no m'havia alegrat tant de la data que vam triar (que havíem hagut de canviar). Hi vaig afegir un motiu. El primer era per una qüestió de temps: els preparatius en demanen i, tot i que es pot fer amb menys temps, si vols celebrar el casament al juny o al juliol (temporada alta) i en dissabte no s'hi bal a badar. Ara fa un any que vaig tornar a Catalunya i que va finalitzar la beca. També volia que fes calor, que em permetés, a mi que sóc fredolica, portar un vestit sense mànigues o de tirants (va ser paraula d'honor) i patir poc per la pluja. De totes maneres, després vam parlar molt amb el Mas (iniciativa d'ells) perquè estigués tot preparat i els convidats no es rostissin durant l'aperitiu. També vam repartir ventalls a l'autocar i a l'entrada del monestir, tot i que dins s'hi està fresquet. El segon era perquè al juliol només impartia el curs de l'Ateneu i vaig tenir temps per anar a la platja i no semblar la núvia cadàver i, sobretot, per preparar jo mateixa els detallets i veure els proveïdors que demanen quedar les darreres setmanes, que són molts. Cada detall l'havia de repetir un centenar de vegades (com ara els escrits a les carpetes que vam donar amb una fotografia de la parella de convidats amb els nuvis) i jo ho temia des que vaig escriure a mà el més d'un centenar de recordatoris de la comunió. Els testos per a les plantes (idea de darrera hora) no els vam trobar per a tanta gent (200 convidats), de manera que vam fer a mà ma mare i jo la presentació. El tercer motiu ha estat que tinc tot l'agost de vacances, de manera que l'efecte lluna de mel de la primera setmana encabat, de pair-ho tot (que no ho hauria pogut fer de viatge de noces), me l'he pogut permetre, mentre que J. encara no s'ha agafat vacances. 

Respecte d'això vull dir que ens va costar molt prendre la decisió de quan anar de viatge de lluna de mel. He llegit comentaris per la xarxa sobre si és millor triar la destinació segons la data del casament o a la inversa. Nosaltres no vam pensar en el viatge fins després de fixar la data, en un moment en què volia descansar de tenir sempre el bitllet d'avió a la butxaca. I que teníem com a referent casaments en temporada d'estiu, de vacances, de sol... Però hi ha estacions per a tots els gustos i tinc amistats que s'han casat al desembre, amb una decoració molt diferent. Es poden beneficiar de descomptes les parelles que es casen en temporada baixa, en divendres (tot i que és complicat per a qui treballa)... Quan vam triar Japó i Maldives jo ja treballava al primer institut i ens van dir a l'agència de viatges (aquest cop vam decidir deixar-nos-ho muntar) que era millor organitzar-ho amb uns set mesos d'antelació. Però hi pensàvem com un viatge que volíem que fos ideal, molt i molt especial i ens feia il·lusió, per paisatge, visitar el Japó a la primavera (l'espera ens va semblar massa llarga i, de fet, ara ja frisem per anar-hi) o a la tardor (per l'espectacle de les fulles seques). A l'agost la xafogor es veu que és insuportable i que està pleníssim de turistes com ho hauríem estat nosaltres. Vam optar per l'octubre i ens han acabat oferint més detalls que si hagués estat a l'agost. Però ens va costar molt decidir-nos perquè jo era substituta a Secundària i el curs que ve volia canviar d'àrea territorial, del Vallès Occidental a Barcelona (necessites un número més baix per optar a una vacant, que és una plaça per a tot l'any com a substitut, però que compta amb vacances i permisos com el de la lluna de mel). No sabía si em tocaria vacant, encara. I J. canviava de feina (al final, a l'agost és quan en tenen més, així que bé). Finalment, em van assignar una vacant de mitja jornada a Barcelona a la qual he renunciat en benefici del contracte d'investigació que començo al setembre. Com a la major part d'empreses avui dia, pots sol·licitar un permís de 15 dies per casament durant un any. 

L'únic incovenient que fos al final de juliol ha estat que se'm van adormir dos dits del peu pel calçat (i portava sabates de recanvi que em vaig posar per entrar al saló del banquet directament) i encara avui en tinc un de mig adormit. Fins ahir no vaig aconseguir que em visités cap metge (i de medicina general, que els traumatòlegs d'aquí estan de vacances). Ens ha passat el mateix amb tots els serveis per al postboda: floristeries, perruqueria, altres serveis... i avui amb la cerca de tintoreria, que m'ha costat). Si us ho expliqués, de bo que tenim anècdotes molt divertides, això sí.

Aquell dia tot va passar molt ràpid. Ja vaig dir que havia estat molt natural i especial alhora. A més, va passar-nos volant als dos, i això que abans del pastís ens va entrar una mica de cansament i això que no estàvem nerviosos (només per anar al lavabo, que vaig aconseguir fer-ho sola, amb vestit amb cancan i maniobres per fer perquè la regla va venir a destemps, però més avall hi trobareu la bossa de mà miraculosa com a consell). Va passar ràpid malgrat que va ser un casament de dia i que el vam aprofitar fins a mitjanit. L'autocar del poble va sortir a les 8 i nosaltres vam retirar a les 23.30 (l'autocar familiar havia marxat a les 20.45, deixant gent que no volia tornar i tot i els amics i familiars que no anaven al poble o que duien cotxe). Ens quedava la nit de noces per davant! Al gra: ara ens és impensable una situació en què no haguéssim pogut estar amb els convidats durant tot l'aperitiu. Vam tenir l'entrada igual, perquè el Mas guiava quan podia pujar el cotxe dels nuvis, quan havien de passar al segon espai els convidats i entrar nosaltres amb la música que havíem triat per al passeig d'entrada a l'aperitiu... Només vam fer les fotografies del claustre del monestir de Sant Cugat, aquell dia, que és gratuït si ho fas durant l'horari d'obertura i avises. Fantàstic, no ens vam cansar ni vam passar gana, vam estar per tothom i tothom volia fotografies amb nosaltres. La gent no ho entenia i ens van felicitar per haver arribar de seguida, per no fer esperar (a les 14h érem a l'aperitiu; vam fer la missa breu, també un encert). Aquest era un altre dels motius pels quals vam triar el Mas de Sant Lleí: perquè allí hi teníem un escenari idíl·lic (naturalesa, jardins, masia medieval). En principi ens hi havíem de fer un parell de fotos aquell dia però ho vam deixar per a... ahir. I aquesta és una de les recomanacions que us faria per gaudir al màxim d'aquell dia:

1) EL SERVEI DE FOTOGRAFIA DE POSTBODA. Avui dia els fotògrafs ofereixen serveis de preboda, casament i postboda. El de preboda (alguns fotògrafs hi obliguen) és per conèixer la parella, com es mou i establir-hi sintonia i aconseguir fotografies vestits amb roba informal però arreglada per al save the date, la invitació o per a detalls del casament. Nosaltres no ho vam agafar i sabeu que la marca de la casa va ser el segell amb les nostres cares (jo l'he reciclat per a l'avatar, el meu dibuix) d'Invitacionesdepapel. El fotògraf ens va aconsellar el postboda, tot i que jo tenia clar que volia que es veiés quines fotografies eren d'aquell dia i quines no (vaig aprofitar ahir per fer-me un canvi de pentinat, més informal, de recollit a semirecollit ondulat i sense tocat i J. va canviar els complements; el ram va ser d'estil bastant silvestre de la Noguera). El vam agafar i va tenir lloc ahir (la disponibilitat era complicada i més amb un pont pel mig). Total: 3 hores. Els àlbums sense postboda que vam veure tenien 15 pàgines i amb postboda 20, però són moltíssims més originals que tindrem. Encara no hem vist les fotografies oficials, tot i que ahir ens van obsequiar amb una de les del claustre, que hem emmarcat de seguida: una preciositat. I molt natural. Somrients.

Per al postboda vam tornar al Mas perquè allí ho tenim tot i vam poder aprofitar-ne tots els racons. Ja sabeu que el fotògraf Gabarrella coneix molt bé l'espai. També havia treballat al monestir i té molts anys d'experiència en l'ofici. Va venir també el càmera (per al vídeo), tot i que, com que ens diuen que no en fem cas, encara no me n'acabo de fer la idea, del que queda gravat. En un moment determinat era davall del jaqué de J., la càmera de vídeo. Vam fer fotografies dins de la masia, al pati interior amb els arbres decorats (un dels meus llocs preferits del Mas), davant de la Sala Santa Justa, amb el safareig de fons (la vaig demanar jo i vam fer equilibris perquè anaven els aspersors, a la glorieta, al jardinet amb flors, a la font amb els cignes del llac, al cartell de "LOVE", a la font de l'entrada principal... Dues hores. Ens hauríem hagut de saltar tot l'aperitiu i no hauríem anat tranquils, a més jo no hauria aguantat les sabates. Ells no són partidaris de fer esperar tant els convidats, tampoc, de manera que no n'hauríem fet tantes o esperat el moment perfecte per al petó de fons amb els cignes en primer pla. Encabat vam triar la platja de Mataró: fotos amb barques, a les roques, a la platja i... dins de l'aigua amb el vestit! El meu moment preferit! De fet vam tenir observadors fins que van aconseguir treure'm el vestit (duu molts botons, tota l'esquena fins més avall, a més de cremallera i no són falsos, els acabats són preciosos) i duia a la part de baix el biquini i els sostenidors del casament, sense tirants i de punta) dins de l'aigua, perquè pesava massa. Portàvem una maleta amb tovalloles, bosses industrials, xancletes, roba de recanvi... Vam xalar els dos; jo, moltíssim. Tothom badava, això sí, i fins i tot ens miraven des del passeig. Va ser un final espectacular. Vam tornar a aprofitar el vestit i vam passar-nos ho molt bé. (M'han devorat els mosquits, però). També és veritat que és més difícil (som)riure i mirar-nos com el dia del casament i que tens més sentit del ridícul... Tenim moltes ganes de veure els resultats. Tampoc no calia patir per la roba.

2) La bossa de mà per a la núvia. Ma mare me la va comprar. Blanca. La duia ella i la vam deixar al costat de la taula durant el banquet. Sempre era a mà. Ventall. Pintallavis (en realitat, me'ls vaig repintar una vegada però va acabar de seguida als llavis de J., per tant no hauria calgut comprar-me el mateix que van usar per maquillar-me), mocadors, tampons, compreses i salvaeslip, sabates de recanvi més planetes, agulla imperdible, desodorant (no hi vaig pensar més), mòbil apagat, em vaig deixar el DNI però em van acabar deixant entrar igual a l'hotel la nit de noces, claus de ca nostra i de cals pares. Em penso que no hi tenia res més. Ah, sí, les ulleres en una funda! Me les vaig posar al banquet (força) i al ball. La maleta de la nit de noces era al cotxe de J. i la maleta de cals pares, on vaig dormir la nit abans, allà. Hi ha llistes a Internet sobre què ficar a la bossa. També hi tenia una ampolleta d'aigua, tot i que tan bon punt vam arribar, el Mas ens va donar begudes fresques tota l'estona, al cotxe i tot. I jo vaig tenir accès a un tocador ampli per anar al lavabo tranquil·la. També es van ocupar ells del ram i de tot en general. Tenien servei de guardaroba. (Per als convidats, vam oferir espardenyes de recanvi per al ball en un raconet).

3) Sé que ja ho vaig recomanar, però ho torno a dir: l'aplicació Wedshoots. Els àlbums de fotografies oficials triguen i ara és temporada alta de casaments, de manera que t'hauràs d'esperar per veure-les. Pots fer-te pesat i demanar-les per WhatsApp, a grups, i d'anar-les pescant de Dropbox, correus, xarxes socials (crea etiqueta)... però Wedshoot crea un àlbum virtual privat compartit amb tots els convidats. Malgrat que ho vam explicar quan repartíem les invitacions a la gent jove i hi havia un QR, la major part dels convidats no miren què diu el QR ni tampoc al del cartell de benvinguda (aquí, els joves sí). Ma mare va escriure unes instruccions molt didàctiques sobre l'ús de Wedshoots que va difondre l'endemà a través de WhatsApp. A mesura que la gent conegui l'aplicació, els convidats hi col·laboraran més encara (per part meua ho han fet moltíssims, encara que no és automàtic i fan selecció) i al moment, sense seleccions, que és el que vols de les fotos on tu no arribes no vols fer-ho. Les fotos entranyables mare-fill, les de quan caminen cap al monestir, les de la pujada al Mas, la que ha quedat moguda pel ball... sí, les volem totes. Tothom ja està molt conscienciat, però tenir un àmbum privat també fa que circulin menys a través de les xarxes socials (que pots controlar tu; crea una etiqueta vostra. Nosaltres la vam difondre amb una pissarreta al Mas).

4) Contractar més de dues hores de DJ val la pena? Sí. Van acabar sent-ne 4, i això que l'autocar es va endur una seixantena de convidats, si no m'erro. Fins al final. Sense haver de fer marxar ningú. Amb barra lliure i candy bar. En el nostre cas fan pagar per convidat les hores extra, pel nombre total, encara que tinguéssiu l'autocar contractat per marxar a una hora determinada (amb dos conductors, per cobrir tot el dia). Teníem una cançó demanada per marcar el final de la celebració, "Bona nit" dels Pets.

5) La llista de noces (a més del número de compte). Això redueix (no esgota) els regals que no podem utilitzar i, moltes vegades, ni canviar. La vam fer a Tortosa perquè vam pensar que era on més convidats hi recorrerien. A Ramoncita Regals. Ens donaven després un percentatge per acabar d'adquirir més regals i encara vam acabar desembutxacant una mica més per acabar de comprar la coberteria (l'havíem dividit en diferents unitats) bona completa (coberts del peix inclosos) i els ganivets bons de cuina. Ens van fer descompte. També hi pots canviar altres regals que hi hagin comprat de fora de la llista, tot i que no ho vam fer. Estava pensada sobretot per a persones que volien fer un detall. Després hem repartit (ma mare) els panolis.

Fa un any que vivim junts, què hi vam exposar?

- la coberteria, (no la teníem completa i la vam acabar de completar amb el percentatge de regal i vam pagar el que quedava)

- cassola per guisar gran i cassola per guisar petita per a foc d'inducció (estem de lloguer i el de vitroceràmica no es pot usar amb el d'inducció, així que val la pena ser previsors),

- paellera,

- conjunt de ganivets a/taco, (va quedar pendent i ho vam comprar nosaltres)

- bàscula cuina i medidor de cuina,

- morter mitjà i mà de morter (va quedar pendent, però ja ens ho havien regalat, pel sant),

- bols d'aperitiu petits, mitjans i grans,

- catifa per al bany,

- maleta mitjana (pendent; per a més endavant),

- xampanyera,

- pinces de gel,

- conjunt gin-tònic (a J. li agrada),

- coctelera (a mi m'agrada),

- medidor còctel i sis copes de còctel.

Si n'haguessin tingut, hi hauríem afegit un quadre o objecte de decoració i uns llençols d'estiu.

Ara tenim tres smartboxes per gastar. Els diners, per al viatge de noces!

6) Web? Wedding planner/organitzador? Decorador? No vam utilitzar servei d'organitzadors de casament, tot i que ens en van informar a la fira: hi ha serveis en què coordinen aquell dia (autocar, monestir, restaurant) o porten coses als restaurants. Si el servei dels llocs contractats és bo no us farà cap falta. Si hi contracteu els preparatius, tenen proveïdors de confiança i us poden assessorar. Els preus pel servei complet no són abusius, però, tot i que hi ha molta feina, es pot fer perfectament. En el nostre cas treballem els dos i me'n vaig encarregar jo. Ma mare em va ajudar amb les manualitats els tres darrers dies perquè abans era al poble cuidant el iaio. Realment, ho veig viable. De totes maneres, és feina si aneu afegint-hi detalls. Vam contractar la decoradora del Mas, que va tenir bones idees, però també ho podeu fer vosaltres, sobretot si sou manetes. Vaig comprar materials de papereria a Cromatismes de Gràcia (la que tinc més a prop) i a Konema (us recomano moltíssim Konema al Pg. de Gràcia. T'ho expliquen tot: com fer la paperina, què necessites, mostres, quantes unitats. Millor que ho feu amb temps, però hi ha manualitats com les paperines que s'han de deixar per al final. Penseu on les posareu i qui les repartirà, si cal. Jo comptava amb moltes mans. Web? Senzillament, no ens agradava la idea. És el nostre casament, però la invitació recollia totes les dades i no pensem que els convidats es dediquin a anar entrant al web. Si el casament implica un desplaçament de país o vols per a tothom (l'anomenada wedding destination), aleshores deu ser pràctic. A més, no hi penjaria les fotos nostres. El capellà volia saber si en teníem, per això ho dic. Des de Bodas.net també se'n poden crear. O Weebly.

7) Coreografia del ball assajada. Va ser un moment estel·lar malgrat que no les teníem totes. Com que tothom sap que no ballo (o gairebé tothom) i tinc la imatge de "noia estudiosa de biblioteca" vam deixar-los amb un pam de nas. No ho sabien ni els pares ni ma germana. Ningú. Va ser difícil pels horaris i els viatges de J., però ho vam aconseguir i els tres vídeos on està gravat (gairebé sencer) són el que més he mirat darrerament. I encara circulen. A més, se senten les exclamacions del públic, que aquell dia ni ens hi vam fixar. La llàstima és que algú havia sortit al jardí a deixar coses al cotxe i se'l va perdre i que va sonar la música (ja estàvem preparats) i, com que no vam avisar, no tothom se n'havia adonat, però segur que J. ho va agrair perquè el començament li feia molta vergonya (i que consti que jo vaig fer-ho per ell). El segon ball va ser un vals de tres minuts, tradicional, amb els pares, sogres, padrins i tothom.

8) Vam substituir un llibre de signatures tradicionals o les petjades dactilars per targetetes amb frases i sobres per ficar dins d'una bústia americana que ara fem servir per deixar-nos missatges al rebedor. Ara la bandera està baixada, que vol dir que aquest matí no m'ha deixat res abans de marxar a la feina. Després ho he recollit en un scrapbook d'un format diferent que té bosses per a fotografies, pàgines per enganxar els fulls que ens van escriure els convidats i separadors. Hi he enganxat també les felicitacions en forma de targeta. Ha quedat molt bé i no es perdrà res. També hi són les fotografies dels convidats que vaig dur a revelar a Fotoprix i que no formen part de l'àlbum extraoficial del casament de Mr Wonderful, un altre encert. Ens endurem l'àlbum seu menut de viatges a la lluna de mel.

Després del casament i de mesos de preparatius he trobat a faltar aquestes dues rutines, que van durar unes cinc sessions cadascuna, però que ens feia fer coses que normalment no hauríem provat (per això el postboda també va ser tan divertit): les sessions del curset prematrimonial, que inclou el potluck final, i els vespres de coreografia, tot i que ens han deixat molt de temps lliure que ara hem compartit, junts, amb altres parelles d'amics.  

Una entrada llarga, però em penso que serà la darrera en què tractaré el casament (més endavant sí que vull publicar detalls del viatge).

Comentaris

  1. Respostes
    1. Quin dia més trist. I saber el de Cambrils en despertar-nos...

      Suprimeix
  2. Cinc mesos més tard, veus que tots els detalls van contribuir a fer que el dia fos memorable per a tothom i que els convidats xalessin de valent i se sentissin ben atesos. Hi afegiria el servei d'autocar, que va ser molt pràctic, tot i que tothom ha de tenir clar que un autocar vol dir adaptar-se als horaris de la majoria i potser n'hi ha que s'hi quedarien més estona de festa (malgrat que el factor beguda també és rellevant, si no es vol reservar nit d'hotel. Sovint, els restaurants ofereixen descomptes per als convidats que es queden a l'hotel propi o en un hotel amb el qual tenen conveni).
    El que més impacta (com a coses grosses) sol ser: la cerimònia, el vestit de la núvia, el restaurant (menjar -qualitat i quantitat-, entorn i possibilitat de sortir a l'aire lliure), el primer ball, detall/s per als convidats, temps passat amb ells, (el viatge), barra lliure. Es nota menys la tria de les cançons per al ball (banda sonora), els complements, detalls de decoració, ninotets/porta-aliances/decoració del cotxe, potser invitacions, etc., però tot hi contribueix. El que els nuvis també han de tenir en compte: val la pena contractar servei de fotografia i vídeo i demanar als convidats que usin Wedshoots (les fotografies oficials poden trigar molt i l'espera es fa llarga; expliqueu com funciona. Ma mare va enviar unes instruccions per WhatsApp perquè l'aplicació funciona sobretot al mòbil). Sobre el llibre de signatures: de la mena que sigui, però fes-ne un encara que no tothom hi escrigui i jo hi afegiria que hagin d'escriure a mà (n'hi ha per a webs, a la xarxa), que sigui fàcil de guardar i de llegir i que hi hagi paraules (sempre es pot completar amb arbre de petjades dactilars o fotografies, però si han d'escriure és més personal). Si hi ha convidats que fan un vídeo (millor que no siguin els nuvis), que no duri mai més de 15 minuts i, si pot ser, tingueu els deu com a màxim. Per a mi també va ser important fer participar els més íntims: amb les lectures a missa, repartint detallets, pètals..., amb les entregues de regals, amb el detall de les fotografies amb ells,...

    ResponSuprimeix

Publica un comentari