Vull escriure. Per on començo?

Fa massa mesos vaig rebre un correu que em va fer pensar que hi havia de dedicar una entrada. Consells per algú que es planteja fer el salt: d'escriure per a si mateix a deixar que altres llegeixin el que ha escrit. Tot el que diré és fruit de l'experiència (en narrativa breu) que tinc en aquest àmbit (i sabeu que no aquesta no és la meua professió, almenys la principal). Hi ha moltíssima gent que hi podria aprofundir més, però aquí hi teniu les meues impressions, per si us poden fer servei.

Evidentment, si volgués contestar la pregunta del títol: per escriure, abans has de llegir i, després d'això, practicar i, si pot ser, de forma regular (però jo no sóc un model d'algú que escriu regularment, almenys amb ambició literària). I diuen que, després d'escriure, esmenar, deixar reposar, podar.

1. ELS CONCURSOS LITERARIS:

Per a mi, la millor manera d'introduir-me en aquest món van ser els concursos de relats. Val la pena començar per concursos locals, perquè qui escriu no sol fer-ho per diners. La Generalitat té una molt bona base de Premis Literaris. Pots triar la modalitat i fer una cerca. Hi figuren les bases dels premis i n'hi ha moltíssims cada mes. N'hi ha que accepten l'enviament únic en línia i altres, la majoria, només en paper i amb l'exemplar sovint triplicat. S'envia per correus amb una plica (el sobret tancat amb les dades de l'autor dins i, normalment, el títol del relat presentat). Normalment, s'envien per correu certificat (una petita inversió). Hi ha premis en efectiu. Premis per conte o per recull. Jo aconsellaria començar amb relats i anar-ho intentant. Als premis més ben dotats hi participa més gent i, per tant, són més competitius. Als premis en línia també hi ha més participants. Què t'interessa, del premi? El reconeixement com a reafirmació personal? El premi econòmic (o no)? Potser que els guanyadors i, sovint, els finalistes es publiquin en una antologia. Jo vaig començar pels que tenien premis menuts en efectiu. Guanyar-ne un de cent euros significava invertir-los en seguir enviant més relats per correu certificat sense cap cost per a mi. Evidentment, fixa't en el lloc on es dóna el premi i el trajecte que hauràs de fer per recollir-lo. 

Un premi molt popular per la quantitat i la publicació (a més, en línia) és el de relats Tinet de Tarragona, en el qual vaig quedar finalista una vegada. Els relats finalistes es publiquen. A més, em penso que actualment tots es publiquen també en línia. 

A més a més, pels volts de Sant Jordi sorgeixen més i més concursos de relats i de microrelats (alguns en forma de tuit). Els FGC fa anys que en publiquen un en aquesta època (el d'enguany). Aquí en teniu un altre per a joves escriptors. A vegades, el premi consisteix en cursos d'escriptura, una altra bona inversió.

Evidentment, si ja tens un recull creat o una novel·la o llibre de poesia/teatre..., potser vols optar a premis literaris prestigiosos per donar-te a conèixer i publicar la teua obra en solitari. Això ja és un altre estadi. En el meu cas, no he passat per aquesta etapa, almenys fins ara, perquè l'extensió demanada era superior a la que jo tenia per al meu recull quan el vaig donar per conclòs: el Premi Mercè Rodoreda per a contes o els Premis d'Octubre en són un exemple. Aquests premis tenen molt de ressò mediàtic, a més. Jo em feia llistes de premis que pensava que s'adequaven al que buscava. Ara fa massa temps que no participo en concursos literaris. Un pas intermedi és el Set Lletres o el Premi Helena Jubany, que publica el Diari Ara. 

Jo ho vaig deixar de fer perquè m'havia encallat en la primera etapa: cada conte que donava per bo, l'enviava a un concurs (els contes solen demanar-se inèdits i no s'han d'haver presentat a altres concursos). Això et fa cremar molts de relats, sobretot si vols centrar-te a escriure i publicar un recull sencer. A més, els concursos no prestigiosos (que són la majoria) no fan que el teu relat arribi al públic: se'l llegeix el jurat i els llibres editats com a antologia solen tenir una circulació limitada. (També es pot participar en iniciatives lletraferides en línia com la dels 365 contes o a reptes literaris com els que es plantejaven al blog de Tibau. Com a exercici literari i dinamització de la Catoesfera són molt interessants i tens lectors, reps comentaris i a vegades s'acaba autopublicant una antologia entre tots els autors, però és una comunitat tancada (per molt que estigui en línia) la que interactua. Jo hi he participat i m'hi he divertit, però no és un pas clar cap a la publicació professional.

2. LES REVISTES LITERÀRIES:

Ja t'has entrenat, has rebut un reconeixement del jurat de premis literaris i ara vols lectors. Recorre a les revistes literàries, en línia o en paper i a les crides de programes de ràdio sobre literatura en els quals llegeixen fragments de relats enviats (que, prèviament, seleccionen). Quant a les revistes, el panorama canvia molt de pressa i, en general, no hauries d'esperar cobrar, però són bones opcions: La lluna en un cove (revista especialitzada, en paper i per subscripció; enviament dels manuscrits preferiblement per correu postal), en què hi ha una selecció i el treball d'edició és exquisit (l'editor de la revista aconsella, fa propostes perquè el lector tingui una guia per esmenar i millorar el text, una qüestió que valoro moltíssim; han anat canviant les condicions dels autors per a la publicació de l'obra), Núvol (en línia; convoca crides de relats de tant en tant i tenia o té un concurs de contes a l'estiu, que es van publicant i tenen molta visibilitat). A la Revista de Catalunya, en paper, hi tenen una secció d'inèdits. Us voldria donar més títols, però moltes de les revistes on he publicat han desaparegut. Si teniu sort, potser algun lector en farà una ressenya en línia, com em va passar a mi amb "La prosista" i us sabreu llegits.

3. L'ESCOLA D'ESCRIPTURA:

De cursos d'escriptura n'hi ha molts, però jo puc parlar de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès, la més gran d'Europa, amb un servei professional i escriptors com a professors. Diuen que l'escriptura literària és art i artesania i que, si l'art és innat, la tècnica es pot ensenyar. Disposen de diversos itineraris de tres anys i, a vegades, un més de projecte final i de dues modalitats, presencial i virtual. Jo estic encisada amb la modalitat en línia perquè penso que es penca més, s'aprofita moltíssim el temps i el temari és molt clar, pautat. Vaig cursar un itinerari de tres anys de Narrativa, especialitzat de Conte. La part més interessant, a més del ritme que agafes i de l'aprenentatge de la lectura crítica (jo havia estudiat Filologia Catalana i aquesta part no m'atreia coma novetat), és que no treballes només en un relat, sinó que a partir de Conte I penses en el conjunt del recull i això et dóna una visió a llarg termini d'un volum propi, un producte literari publicable. A l'estiu s'obriran les inscripcions per als cursos de l'octubre. A més del contacte amb els professors, hi vaig fer moltes amistats perquè són cursos molt interactius i amb trobades presencials optatives. Quan vaig acabar, tenia un recull a les mans (he de dir que vaig fer molta sort amb els professors). Em penso que també tenen cursos curts d'un parell de dies sobre com enviar l'obra a les editorials, però aquests no els he fet.

4. PUBLICAR O AUTOPUBLICAR?

Personalment i en termes generals, potser influïda per la professió, considero que publicar en una editorial és una garantia per a tu mateix: l'editorial fa de filtre, hi ha uns lectors crítics darrere (ja sé que també un estudi de mercat), et poden fer propostes de millora. No es tracta només d'una distribució del volum a les llibreries, sinó de la mateixa selecció que fan a les revistes i més exigent que la de la major part dels concursos literaris. Però sí que hi ha un cas en què recomanaria l'autopublicació: llibres que s'han escrit per a un mercat que l'autor coneix molt bé, hi té una xarxa creada i sap que hi ha una necessitat que aquell contingut determinat arribi a un públic natural, com pot ser en casos d'obres compromeses en temes socials, per exemple. Si no s'aconsegueix convèncer una editorial i l'autor ho té clar, és una opció. Després, boca-orella. A vegades, la popularitat d'una publicació que aconsegueix, a més, transcendir aquest circuit, pot canviar-ho tot. Una altra (en què tens en compte directament el mercat), són les campanyes de micromecenatge. Això significarà que tu faràs tot el procés de distribució, actes, promoció i que, probablement, en jornades literàries i activitats a les llibreries, falti el suport/l'acreditació de l'editor i l'accés en aquest circuit sigui més complicat.

Per publicar en una editorial, torna a fer una llista. Quines editorials t'interessen i per què, ets realista amb les expectatives que tens per a l'obra?, s'adiu el text amb les característiques/interessos/tipus d'obres publicades/col·leccions de l'editorial? De la mateixa manera que no matricularies ton fill a una escola amb un ideari contrari a la pròpia ideologia i manera de fer, no enviïs el llibre indiscriminadament. Les editorials donen informació sobre això al web, també el contacte (les que vaig buscar tenien contacte de correu electrònic o, en algun cas, un formulari) i, a més, seria convenient que en coneguessis publicacions, perquè vol dir, per començar, que com a lector ja t'interessa el que publica. Si hi ha (pocs) relats que no són inèdits, indica-ho. Acompanya l'enviament del llibre d'una carta de presentació adaptada a l'editorial. Una vegada et comprometis amb una editorial, renunciaràs a les altres candidates. Hi vaig enviar l'obra sencera, no un fragment, però no sé si amb les novel·les se n'envia un capítol o tota, per exemple. Jo m'havia donat, com a termini per obtenir-ne una resposta, sis mesos, però vaig rebre contesta d'una de les cinc editorials que havia triat (cap de mediàtica) tres dies més tard i vam començar el procés. Et faran un contracte i m'han dit que l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana et pot assessorar (durada del contracte, percentatge de drets...), fins i tot encara que no en siguis soci. Pots formar-ne part (consulta'n el web i tingues en compte que també existeix l'AJELC, per a joves escriptors).

No sé com funcionen les editorials de grans dimensions, però tingues en compte que avui dia l'escriptor participa en tot el procés de la publicació, no només fins al moment que lliura l'exemplar, el revisa o accepta canvis. Això vol dir que s'implica en el procés de promoció (a través de les xarxes socials, contactes, organització de presentacions, enviament del llibre a crítics, notes de premsa...). És feina, però tu ets una part clau d'aquest procés i és molt gratificant. 

Una ajuda abans d'enviar tu sol el manuscrit a les editorials és recórrer a un agent literari, que tinc entès que llegeix un fragment de l'obra que li envies abans d'acceptar-te com a client, proposa editorials que s'adiguin amb el text i, en cas que tingui èxit, es queda un percentatge dels guanys. En aquest cas, un agent i una editorial gran, hi pot haver avançaments en concepte de drets d'autor. 

Per a mi, crear el blog, com veureu si torneu al títol, era una manera de compartir els meus relats i de donar-los ressò sense haver de dependre d'invitacions a altres blogs. El vaig obrir pensant en una publicació oberta del que escrivia, però sabeu que, al final, rarament l'he utilitzat així. Per això no l'incloc a la llista.