dijous, 20 de juliol de 2017

Completar un cicle

Em queda només la darrera pàgina de l'scrapbook dels preparatius del casament. La setmana que ve arriba el gran dia. Ja he celebrat, més d'un any després, el meu segon comiat de soltera (ma germana em va preparar una sorpresa rere l'altra i encabat no podia dormir i despertava a J. per explicar-n'hi fragments, com ell va fer amb la seua).

Però avui estic contenta per un altre motiu afegit i em permeto no fer res de res, almenys durant unes hores llargues (tot i que hauria de comprovar si el tècnic ha arreglat de debò el rentaplats) perquè el cap em roda i tot (i això que no és cap novetat, per a mi). Ja fa setmanes que ho sé, però fins avui no he signat el contracte: torno a la Universitat de Barcelona, aquest cop amb un contracte de dos anys de jornada completa com a investigadora postdoctoral i professora Beatriu de Pinós B. Aviat està dit. És un contracte germanet de la beca que vaig tenir a Harvard.

El procés d'avaluació ha durat des de l'octubre i, malgrat que he viscut un munt d'experiències que sempre havia volgut tenir: ser professora de Secundària i fins i tot tutora, professora de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès... la incertesa s'havia fet llarga. I ara els resultats s'han publicat gairebé alhora amb el contracte Juan de la Cierva incorporació (també estic molt satisfeta de l'avaluació que hi he obtingut), amb la vacant que m'havien assignat des d'Ensenyament per a tot el curs a un institut de Barcelona i dues ofertes laborals més amb contracte (sense haver de seguir sent autònoma per compaginar dues feines). Així que he pres decisions. Ara sé que dos anys passen molt més ràpid del que hom s'imagina i això fa una mica de vertigen. Quan vagi al congrés que he coorganitzat a Bristol ja treballaré una altra vegada a la Universitat de Barcelona. Això em dóna tranquil·litat, sobretot perquè podré enllestir el projecte d'Alegre, que mereix tenir per fi editades totes les obres que se n'han conservat. Ara també fa més sentit tenir el piset a Barcelona. El segon comentari que rebo quan dic què faré el curs que ve és "Ah!!! No et volies llevar més a les cinc del matí". I m'enduc molts aprenentatges que m'ajudaran a millorar la docència i a entendre més l'educació que han rebut els alumnes quan esdevenen estudiants universitaris. He fet nous amics i he conegut molt bons companys (no em canso de repetir-ho, arreu on he estat des del gener he vist la vocació i l'amor per la feina ben feta i pels alumnes en la major part del claustre, gosaria dir que gairebé sense excepcions). 

Sento que, en certa manera, tanco el cicle del retorn i faig cap a l'alma mater. No us penseu, aquesta és la meua universitat, però vaig aprendre tant a Harvard (i a les estades de recerca que he fet) que també em vaig plantejar si no voldria continuar-me enriquint amb altres enfocaments i maneres de funcionar, altres assignatures... Aquesta vegada el procés d'adaptació deurà ser, si fa no fa, inexistent. Jo hi torno amb l'energia renovada. Descansaré a l'agost i som-hi! Ara estic immersa de ple en les turories i les videocorreccions de final de curs de l'Ateneu, a més de les cosetes del casament. Espero que em seguiu llegint. No deuré escriure fins després del casament, el 29 i, més endavant, tinc pensat escriure-us una crònica del viatge al Japó i a les Maldives! No vull que el blog perdi l'element viatger i espero que a partir d'ara J. i jo visitem més llocs junts. Darrerament l'he tingut a Catalunya. ^ ^

Bon final de juliol!

P.S. Em sento exhausta de l'emoció, encara que em pensava que ja ho havia anat paint.