dimarts, 25 de desembre de 2012

diumenge, 16 de desembre de 2012

dijous, 13 de desembre de 2012

dissabte, 8 de desembre de 2012

dimecres, 28 de novembre de 2012

dimarts, 27 de novembre de 2012

La imatge del musulmà com a enemic a l'Edat Mitjana


Al llarg de l’Edat Mitjana hi ha una constant fixació per analitzar i avaluar l’alteritat musulmana, a partir del coneixement real i també de l’imaginari col·lectiu,  gestat des  de la por que genera el perill inminent de l’Islam. Hi ha una sèrie d’obres, historiogràfiques, documentals i literàries que ens ajudaran a determinar les diferents aproximacions que de l’Islam ha tingut Occident al llarg dels segles XI – XV, així com l’evolució que aquestes aproximacions han patit al llarg dels segles com a conseqüència d’un major coneixement de la realitat islàmica.   
 Us hi esperem!

dilluns, 19 de novembre de 2012

divendres, 9 de novembre de 2012

Congrés de joves medievalistes obert a tothom

http://arditcongress.weebly.com/
La setmana que ve, tres dies intensos i prometedors!

dimarts, 16 d’octubre de 2012

A partir d'ara, Pizza Tarradelles

(a mi m'encanta la de pernil salat i també hi ha una altra empresa que en fa unes de quadrades molt bones, però no en sé el nom).

Personalment, s'ha acabat demanar Telepizza dissabte a la nit:

http://www.ara.cat/media/Telepizza-patrocini-programa-parlaven-independencia_0_793120832.html

dimarts, 2 d’octubre de 2012

Frases fetes: cavar la pròpia fossa

Significat.

I a vegades ens en sortim.

dimecres, 26 de setembre de 2012

Ara fa un any

I pensar que ara fa un any estava fent les maletes per començar, l'1 d'octubre, la meua aventura londinenca! Encara no sabia si trobaria pis, com aniria l'experiència, si coneixeria britànics, però el balanç és molt positiu. Instal·lada a casa, ho veig llunyà i quan hi penso em sembla notar l'airet gelat i veure la boira, sentir l'olor de combustible i el crec-crec de les fulles a la tardor.

Ara F. és a Alemanya, i E. també ha començat una nova aventura, molt més llarga que la meua.

Qui sap quins llocs recorrerem, quines ciutats ens esperen!

dimarts, 25 de setembre de 2012

Visions medievals de l'univers a la Facultat de Filologia, UB

La visió de l’univers que contempla la cosmologia contemporània s’acostuma a presentar com a objectiva i coherent. En aquest seminari intentarem buscar-ne les arrels en les concepcions de l’univers material que proporciona la filosofia de la natura medieval, tot mostrant així que el paradigma científic vigent no és lliure del pes de la tradició cultural de la qual sorgeix.  

Jo hi aniré, i tu?

dijous, 20 de setembre de 2012

Cada paraula

que diuen la tenim més a prop.

Aquest vespre hi ha convocada una manifestació a la Plaça Sant Jaume.

És el dia 9 des de la manifestació. L'eslògan "tenim pressa" funciona!

Actualització:  http://www.ara.cat/politica/Artur_Mas-placa_Sant_Jaume-independencia_0_777522399.html.

divendres, 14 de setembre de 2012

Recomanació: una revista

http://www.nuvol.com/

Dia 3

Estimat diari,

He decidit començar a escriure unes línies de forma regular perquè avui fa tres dies de la gran manifestació independentista que va aplegar (més de) 2 milions de persones. Hem començat el darrer tram del camí cap a la independència. Malgrat que encara pateixo per certes ambigüitats formals, tinc la sensació que fins i tot l'equip de govern va endavant, més a poc a poc que el poble, potser, però endavant. Fem Història.

Torno a tenir il·lusió, fa uns mesos que torno a llegir la premsa diàriament, m'empasso l'apartat de política nacional (de la nostra nació) en un no-res i en vull més. Feia molt que no em passava, des de l'arribada al govern del darrer president, Montilla, que ara queda tan lluny i que es veu tan menut. 

Ara t'he de deixar. Espero escriure't aviat.

Eutrapèlia

Parlem clar

http://www.ara.cat/politica/artur_mas_0_773922697.html

P.S. Està molt bé començar a debatre sobre com volem que sigui el nostre Estat, però alerta!, ho hem de decidir nosaltres, tots, hi ha d'haver un debat social (que comença a ser-hi) i haurem de ser consultats, no només unes declaracions. I veurem si volem ser república o monarquia, tot i que aquesta darrera opció no m'havia passat pel cap. Historiadors, repassarem les nissagues catalanes per buscar descendents de reis de casa catalana? O quina fórmula hi haurà? O algú tenia en ment uns Borbons i ara resultaria que regnaria aquí un Borbó anomenat Felip V (de Catalunya), recordem que el IV ens va deixar sense llibertats i que alhora faria el mateix paperot a Espanya? Deixem-nos estar d'ambigüitats, volem la independència, és a dir, un Estat propi i independent, que em comença a fer por que ens donin gat per llebre. Per poc, no ens hi posem, tots sabem com fa i desfà Espanya. Va, que anem per bon camí, Molt Honorable President (tot i que alguns estem amb l'ai al cor: no volem cap escletxa).

P.P.S. Per si algú no ho té clar: quan he escrit "tots" vull dir els catalans, és clar. Bé, els catalans del Principat de Catalunya, de moment.

dimecres, 12 de setembre de 2012

Temps de canvis

aquí.

Que comenci el procés i que s'engeguin més campanyes per sensibilitzar encara més catalans.

Ahir la vam fer grossa, felicitats!

dilluns, 10 de setembre de 2012

Bona Diada!

En marxa!

dissabte, 8 de setembre de 2012

Aquest blog és independentista

I aquesta és la meua estelada (que hauré de sargir aquests dies).

SOM-HI!

Llach i la independència

http://www.ara.cat/entrevistes/Ara_Tu-Lluis_Llach-Carles_Capdevila-Independencia_3_769753027.html

Escalfant els motors















dimarts, 4 de setembre de 2012

Inici

Canvi de mentalitat. Tornem a la feina.

S'han acabat les entrades d'estiuejant.

divendres, 31 d’agost de 2012

Sopar medieval al Palau Requesens











Avui (dia 31) era l'aniversari de mons pares i per celebrar-ho hem fet un viatge en el temps fins a l'època medieval. A Barcelona hi ha una companyia, itineraplus, que organitza rutes per la ciutat. Mon pare va veure una passejada per la Barcelona gòtica seguida d'un sopar medieval al Palau Requesens, on actualment es reuneix la Reial Acadèmia de les Bones Lletres i cap allà hi falta gent! Així que aquesta nit hem fet la visita intramurs: des de la Plaça Sant Just: el call, la catedral (i les gàrgoles: atenció amb les bruixes i els elefants), la muralla i el Palau Requesens una altra vegada (hi hem sopat, al celler). Durant la visita, d'uns 55 minuts, la guia ens ha parlat de la història de Barcelona, la seua primera patrona (Santa Eulàlia) i les llegendes lligades a la nit i a la fi de l'Edat Mitjana, s. XIV i XV. Ha estat molt amena. Després ja s'ha fet hora de sopar i hem fet cap a les cavallerisses/cotxera del palau per menjar (una barreja de gustos, però molt bo fins i tot per a algú tan delicat amb el menjar com jo. Ara bé... de cafè segur que no n'hi hauria hagut, en una taula medieval). I encabat del sopar encara fan una xerrada, breu, amb un projector, sobre algun tema relacionat amb la nit. Avui han parlat sobre l'urbanisme de Barcelona a l'Edat Mitjana: les muralles i la construcció dels edificis principals de la ciutat, barri gòtic dins de les muralles i el barri de la Ribera. Molt recomanable.

Tot plegat m'ha recordat el projecte del qual parlava ARDIT en aquesta entrada.

dijous, 30 d’agost de 2012

El Museu de la Xocolata de Barcelona


Mona tradicional, com veieu clavadeta a la que vaig penjar fa uns mesos, la que mengem al poble.

Més xocolate!









Astèrix i Obèlix de xocolate
Encara no havia anat mai al Museu de la Xocolata de Barcelona i ara que ja feia temps que no exploràvem cap indret nou de Barcelona (em penso que us vaig comentar que des que havia tornat de Londres se m'havien acabat les piles per a més visites culturals i m'estimava més passar una bona tarda a casa) hem decidit traure-hi el cap.

I el drac Güell també.


Anuncis de xocolate (primer era cuit, sòlid, en tauletes).
M'ha sorprès molt perquè és molt diferent del que havia visitat a Colònia (ara ja fa quatre anys i mig): molt més menut i assequible, dedica molt poc espai a les explicacions sobre la producció de cacau, se centra més en la història d'Europa (tot i que les explicacions són molt curtetes, és entretingut, però no s'hi ha d'anar per obtenir-ne molta informació) i fins i tot hi ha un parell d'audiovisuals en diferents llengües (català, castell, annglès i francès que et posen en context) i el que m'ha agradat més, se centra en les tradicions catalanes com la mona i els grans mestres xocolaters catalans (fotografia més panell amb dades sobre les innovacions que va introduir en aquest àmbit: noms que comencen amb Santapau, Sàbat de Sant Cugat...). I moltes mones per tot arreu. Així que avui hem fet el turista i com que n'estava ple i no desentonàvem gens m'he permès fer algunes fotos del barri gòtic...

Això s'ha descol·locat una mica...

dilluns, 27 d’agost de 2012

Magdalenes

Les primeres magdalenes d'Olivera ofereixen aquest espectacle visual (i gustatiu, que n'hi havia més: molt bones). No m'hi he pogut resistir.

divendres, 24 d’agost de 2012

dijous, 23 d’agost de 2012

Recordo...

que m'encantava anar a buscar els llibres nous abans de començar el curs i que em passava aquell dia fullejant-los, palpant-los i olorant-los. Folrar-los ja era una altra història.

Encara queden setmanes perquè els xiquets tornin al col·le, però no queda gaire perquè nosaltres comencem el curs, vet aquí perquè m'ha vingut al cap això.

dimarts, 21 d’agost de 2012

El balneari de Cardó

Aquests dies no he actualitzat gaire. Una vegada més no tenia connexió. He estat uns dies al poble amb J., desconnectant de tot (no em puc queixar, aquest estiu, potser una mica de mi per gandulejar tant). Els primers dies vam anar a dinar fora, vam fer sortides a llocs que ja coneixíem, fins i tot a Peníscola, on feia molts anys que no estava! Però dijous passat, just quan acabaven d'obrir la prohibició de passar en cotxe als boscos de la zona, vam anar a Cardó amb el iaio J. i la iaia L.

Volíem veure el balneari on havia treballat mon iaio de pintor ara ja fa uns quants anys i que ja sabíem que estava mig enderrocat. Vam passar pel pas de l'àguila i el conill, pel tunelet, sempre vora el barranc i pel Pi dels Enamorats. Ens hi vam fotografiar i vam arribar al balneari, veureu que hi ha un munt d'ermites pels voltants, una de les quals era la del frare de la llegenda (també vam veure el Salt del Frare, des d'on van aviar el personatge penyasegat avall perquè l'havien enganxat amb una dona a l'ermita. L'home havia oblidat tocar la campana a les dotze, com cada dia i és clar, el van descobrir. Mort, un/s vilata/ns de Tivenys el van agafar el coll i el van portar a l'església del poble. Va estar al cor, embalsamat, fins a la guerra, quan l'església es va omplir de botigues i va desaparèixer).

Mon iaio hi pujava caminant per l'altra banda, tres hores des del poble, però nosaltres hi vam anar en cotxe i vam deixar-nos encisar per les històries que envolten el lloc.


Més sobre el balneari, que era d'uns senyors de Barcelona (ara les obres no continuen, però encara hi ha retolets amb les lletres de la llet i el pantà tampoc no funciona), aquí i aquí (també llegireu els doferents usos que va tenir la construcció). I aquí teniu dos versions diferents de la llegenda del frare, però tenint en compte que els meus ancestres estan molt lligats a aquesta llegenda... em decanto per la que us he explicat. Aquest document està molt bé per conèixer-ne la història, podeu anar directament a la p. 275. En aquest escrit s'identifica el frare amb el fundador del monestir dels miquelets de Reus.

diumenge, 12 d’agost de 2012

Gran Canyon












Ja feia oloreta de caca de mula...





Voldria acabar de parlar-vos del viatge abans d'anar a l'aeroport a rebre J., que torna de la seua aventura estiuenca en terres austríaques. Però avui ho tinc molt fàcil, es tracta de l'excursió al Gran Canyon que vam contractar amb Air Vision (i que, hi insisteixo, no recomano per res del món: ens van fer pensar que farien alguna cosa per l'aniversari de l'AAL i a l'hora de la veritat li van desitjar un bon aniversari després de dir-nos que hi havia hagut un error amb el dipòsit, que ens havien cobrat 90 dòlars de més en reservar-ho a través de l'agent però que no se'n responsabilitzaven, que havíem de pagar més del preu inicial previst i que ja ho arreglaríem nosaltres l'endemà amb la persona del Venetian que ens va vendre l'excursió, ah, i tampoc no ens en podien dir l'horari perquè el desconeixien, molt malcarats i mal organitzats). So I wouldn't recommend Air Vision. Imagineu-vos si em van fer enfadar que ho publico en anglès i tot.

La qüestió és que havíem mirat una mica per Internet les opcions: helicòpter, avioneta, part de l'oest, part del sud del Gran Canyon, transports diversos, barques pel riu, la plataforma de l'skywalker... i vam decidir-nos per una visita al sud (la part més llunyana des de Las Vegas, però també la que tothom diu que és més bonica, amb uns colors més vius, més espectacular, llàstima que allí l'helicòper no hi aterra). Com que el viatge en bus + helicòper allí (ja veieu que ens hi vam estar estona, informant-nos sobre totes les opcions) era una mica llarg i pesat vam optar per sobrevolar el Gran Canyon en avioneta des de Las Vegas fins al sud, passant per la presa del riu Colorado. Una vegada allí, ens vam moure en autobús i vam poder fer petites excursions (una hora a cadascun dels dos llocs que ens va deixar amb ganes de repetir, més dies tranquil·lament al parc natural, potser en cotxe propi) pel Gran Canyon, vam veure cérvols i hi havia indis fent una dansa tradicional. Les vistes van ser excepcionals, el xofer diu que és una de les 7 Meravelles Naturals del Món, tot i que jo no ho he sabut trobar. Us en poso unes imatges perquè en gaudiu. Un dels moments de viatge en què ens vam quedar bocabadats.