diumenge, 9 d’octubre de 2011

Entre l'art i la ciència

Avui he intento penjar les fotografies cronològicament de dalt a baix. Ha estat un dia de museus, però ja m'he encarregat que fossin ben diferents (hi ha ajudat que segueixo amb la guia Anaya 2009 que sembla que no actualitzen des de l'any de la picassor. Si a Bath em va portar a un museu que havien tancat feia 11 anys, avui m'ha dut a la Sommerset House a la cerca d'una col·lecció d'art rus de l'Hermitage que ara tenen repartida, però sobretot localitzada al Victoria & Albert Museum).

Les ampolles que veieu són les seqüeles de la cursa que han fet aquest matí pel costat del riu Tàmesi.
Les Courtauld Somerser Galeries m'han encantat. És un museu fet a la mida humana, els estudiants del Regne Unit hi entren gratis i conté, a més d'una col·lecció de pintura renaixentista, moltes obres dels impressionistes francesos, els meus preferits. Hi tenien Manet, Monet, Degas, Pissarro, Seurat i també Gauguin, Van Gogh, Modigliani, Picasso (la setmana que ve fan una exposició anomenada La línia espanyola: dibuixos de Ribera a Picasso) i per fi he pogut veure Els jugadors de cartes de Cézanne, que, si us en recordeu, volia veure al MOMA de Nova York, però arribaven per a una exposició temporal just quan jo havia de marxar.


St. Mary-le-Strand.
El Museu d'Història Natural, ara ja a South Kensington. Aquest museu m'encanta.

El vaig visitar fa dos anys i era el meu primer museu de dinosaures. Impressionant. Amb peces que et deixen bocabadat, tot tan gran, impossible d'absorvir en un dia, tots els temes igual de ben presentats (me'n recordo de les escales mecàniques que portaven al centre de la terra i del simulacre de terratrèmol a un supermercat per explicar els moviments sísmics). Em va fer més efecte que el de Nova York, a més, l'edifici és preciós. Com que J. no hi ha anat hi tornaré quan vingui. Un plaer i també és gratuït. Això i els llibres és l'únic que et surt barat, a Londres, la cultura.
The Science Museum.
I aquí encara no hi havia estat mai. És com el de Bristol però en menut. No s'assembla gaire al nostre Museu de la Ciència i de la Tècnica ni tampoc al de València, que sembla inspirat en el de Barcelona. No es tracta de realitzar proves experimentals i hi ha un cert abús de la interacció amb l'ordinador, perquè no n'hi ha prou per a tothom i perquè m'agrada qye un museu ofereixi una mica més que el que puc buscar jo a la xarxa. Enorme, també. Potser l'apartat més interessant i original és el de la planta baixa dedicat a les expedicions espacials, amb reproduccions de coets, mostres dels vestits que porten els astronautes i vídeos sobre la vida dins d'un coet i les dificultats de viure en un altre planeta. La secció de l'escalfament global, amb el suport únic d'ordinadors, més justeta, però no sabia que s'haguessin pensat mètodes per, en lloc de deixar de sobreescalfar la terra i de contaminar-la, intentar que els rajos del sol es dispersin abans d'entrar a l'atmosfera terrestre amb espills, lents o núvols artificials. El pis sobre l'ésser humà clavadet al de Bristol, però molt més complet i divertit, amb una vitrina dedicada a les fòbies: hereditàries, causades per traumes infantils o per l'ambient. Una de cada vuit persones en té una: por de volar, por dels metges, del foc, agorofòbia, fòbia a la roba (!), a l'aigua...
I demà dilluns!

2 comentaris:

  1. Uau!!!! Quines ganes de tafanejar tot el museu de la ciència! si no l'acabem ens colarem dins dun d'aquests satel·lits i el seguim visitant durant la nit!!!

    Petons!

    ResponElimina
  2. Ja et dic jo que no, si allargaces una miquetona la mà per assenyalar-los sonaven unes alarmes molt fortes!! I tu i jo anirem al del costat, el d'història natural :)
    T'estimo

    ResponElimina