Taller de creació literària

Sabem de sobres que hi ha gent tòxica. A vegades simplement hi són. M'imagino que, en lloc de portar un jardí dins, hi tenen un bosc cremat. I busquen que l'incendi s'escampi perquè no sabrien com aturar-lo.

Diria que avui fa un any que vaig saber que estava embarassada de L. Era la primera de moltes grans notícies que em portaria L. Només em dol profundament que per tan poc no la pogués compartir amb el iaio J. Hauria estat tan content de saber-ho! Recordo que em va venir la regla a una de les visites a l'hospital, just quan passàvem la quarantena del zikka (que no ens va picar) i vaig pensar que com m'agradaria poder-li donar una sorpresa així. Era pel 21 d'abril, perquè el 30 es veu que, contra tot pronòstic, ja tenia L. dins, però no ho sabíem i no ho vam poder dir a temps. La resta, ja estava tot dit. Els dos iaios haurien saltat d'alegria de saber que tindrien un besnét. Amb el contents que van estar del casament.

1. Les sessions del curs de postpart. Vaig anar a les del CAP de Can Mates de Sant Cugat del Vallès amb la llevadora Montse. Molt recomanables. Entre el dit trencat i que eren el matí que ve la dona de fer feines a casa, només vaig poder anar a dues de quatre sessions, però ara: conec mares del barri, em va ajudar a sortir de casa per anar més lluny un cop a la setmana (hi vaig gairebé enllaçar després de tres dimecres del grup de lactància al mateix lloc. Al grup de lactància m'hi portava J. amb cotxe perquè encara tenia permís, però a l'altre hi anàvem amb el cotxet, abans que l'avorrís del tot. Ara ja hem passat al que en teoria és a partir de sis mesos perquè no veia res, tan tapat), era una hora i mitja de distracció diferent per als dos, vaig aprendre massatges infantils i compartir dubtes i vaig veure com a ell li cridaven l'atenció els altres nadons. Malauradament han decidit continuar quedant el mateix dia de la setmana a la mateixa hora en una cafeteria amb es

Moltes vegades em queden entrades de blog com a esborranys que sé que no reprendré perquè ja els ha passat el moment. L'altre dia volia escriure sobre l'amor que sento pel meu fill, aquest amor que creix amb una força desmesurada i que fa molt difícil no fer-li estimades cada dos per tres. També fa que et plantegis com funciona l'oxitocina que diuen que alliberes al part. Fins on arriba l'hormona i què ja no en depèn? Suposo que a mesura que n'anem descobrint la personalitat aquest amor es farà més concret o personalitzat. Però ara encara ho trobo més fàcil. És un nadó. Plora quan ens ha de comunicar alguna cosa i no té cap altra manera de fer-ho. Els defectes humans no hi entren en joc. A la reunió d'abans del bateig el capellà va parlar de la purificació que representa l'administració d'aquest sagrament. Va explicar que també hi havia pecats com l'enveja o la gelosia que es manifestaven des de molt menudets. Potser era veritat per als que tenien fi

Ara casa nostra pareix la de les Teresines. Faig bossetes. A poc a poc les anirem tenint. De moment avui repartirem les dels convidats al bateig. N'he de preparar 60, que aviat està dit, però és que hem rebut molts de regals! I això que J. només en donarà als del bateig, per part seua. Vam tenir uns quants models finalistes i al final hem optat per aquesta "bosseta" (les fotos estan fetes amb només 4 bombons al potet, però la resta en tindran més perquè els he encarregat a granel). Què necessitem: 1. Els pots els hem comprat a Amazon. 12 unitats cada vegada. Combinen blau-verd i rosa i ja ens van bé per trencar estereotips. Ens van encantar. Són força grans (mida mitjana). 2. Bombons de praliné encarregats a una bomboneria del costat de la universitat. 4kg. i 400 grams, de moment. 3. Les etiquetes adhesives amb el nom i la data de naixement les vam encarregar a Amazon. S'ha d'instal·lar un programa a l'ordinador semblant al Photoshop. Ho va fer J. i

https://youtu.be/nqkczFcbC8E El debat sobre la maternitat del Diari Ara. De moment, he mirat la primera intervenció i puc dir que em diria que: - sí, que la maternitat a mi sí que m'ha despertat uns sentiments meravellosos, un enamorament molt bèstia, donar-se i prioritzar, que no m'esperava haver estat tan marassa aquests tres mesos i mig, que no m'ho hauria volgut perdre i que moltes pors ara em farien riure (del part i del postpart), - que també pensava que no podia ser allò d'acabar anant al WC amb els fills i és, - que laboralment és tot molt més complicat i es té menys en compte la maternitat i el període d'adaptació del que m'esperava i que al final ets tu qui marques els límits, - que les històries de dones que treballen fins unes hores abans de parir i variants no fan cap favor i ara no apuraria tant, - que és molt difícil, penso, per molt que ho expliquis, que els hòmens se'n facin el càrrec i que no queda tan ben repartit com hom voldria. S

Els que em coneixeu sabeu que organitzar no em desagrada gens, encara que no sigui el que m'interessi més del món. Aquesta vegada, però, com amb tantes coses els darrers tres mesos i mig, tenia ganes de fer-ho senzill perquè cada moment que dedico a una altra activitat, és un moment menys que jugo, acarono o simplement miro L. i diumenge ja se m'haurà acabat la baixa per maternitat i començaré amb les hores de lactància, que m'agafaré finalment de mica en mica (vaja, que treballant principalment des de casa me les redistrïbuiré com em vagi millor). Primer vam triar el dia, com abans millor, perquè quan el permís s'acabi preveig un canvi de xip. La Setmana Santa caïa tard i els batejos es fan en català els dos primers diumenges de mes . Ens hauria agradat esperar una setmana més, perquè  demà farà un any que va morir el iaio J., però els sogres tenien compromès el 12. Així que serà el Dia de la mare, que és una data ben bonica. I L. tindrà 3 mesos i mig. Els altres x