Plou
Plou. Ara plou cada dia, però aquest plugim intermitent que em banya els pantalons no em molesta. M'agrada Londres quan plou. És el seu hàbitat natural. Hi ha poca gent corrent (córrer és el verb que correspon al trot dels londinencs) pels carrers. Menys empentes. Temps per contemplar el paisatge urbà i embadalir-te davant dels edificis que veus cada dia sense empentes. La sensació de terra banyada als parcs, una sensació que a Barcelona no sé retrobar i quan plou només hi veig fang i petjades.Per cert, sabeu situar el lloc de la fotografia? Jo hi havia passat unes quantes vegades sense veure l'estàtua...
...
****
P.S. Encara sense Internet a l'habitació i a l'altra ja hi fa molt de fred. Amb ganes de poder deixar d'anar-los darrere cada dia i havent enviat diverses amenaces als informàtics com ara que demanaria a la residència el llibre de reclamacions i em queixaria específicament del servei informàtic. They don't seem to care. The residence's manager neither.
Aquí també plou. De caragols no en corren.
ResponEliminaEstem pensant què farem a la Castanyada.
Els dos totsols menjant panellets, que anirem a comprar dilluns, i potser pa amb tomaca.
Besets
Olivera
Avui he conegut una noia d'Espanya, que m'ha dit de sortir a fer el Halloween (avui!) i que em deixaria una disfressa, que no he acabat d'entendre de què era, però sembla que no s'han decidit, al final.
ResponEliminaHe intentat explicar al recepcionista que nosaltres mengem castanyes i panellets i saps què m'ha contestat? Les castanyes són per Nadal!!! Quèeee?
ResponEliminaQuina fotografia més bonica!
ResponEliminaQuan ho vaig veure vaig pensar que, almenys plovent, era un raconet encisador (i aleshores, només aleshores, tranquil).
ResponElimina