dimarts, 8 de novembre de 2011

I si la continuo? No sé on em podria portar...

Si algú hagués demanat a Bernat quines persones el feien sentir incòmode, hagués esmentat els captaires i els bojos. I aquella dona feia tot l'efecte de no tocar-hi: xopeta de cap a peus, calçada amb unes xancles en ple mes de novembre i agafada al paraigua d'un desconegut. Fastiguejat, va intentar recuperar el control del paraigua i va fer el gest d'espolsar-se una brossa de l'abric. Però la dona continuava allí, impertèrrita, glaçada, amb uns ulls com unes taronges, uns ulls de boja que encara anguniejaven més Bernat.

2 comentaris:

  1. segueix escrivint que l'aniré seguint.
    Olivera

    ResponElimina
  2. He anat imaginant com els veuen i com es veuen, però no tinc res pensat per a ells, vés a saber on em podrien portar.

    ResponElimina