I si la continuo? No sé on em podria portar...

Si algú hagués demanat a Bernat quines persones el feien sentir incòmode, hagués esmentat els captaires i els bojos. I aquella dona feia tot l'efecte de no tocar-hi: xopeta de cap a peus, calçada amb unes xancles en ple mes de novembre i agafada al paraigua d'un desconegut. Fastiguejat, va intentar recuperar el control del paraigua i va fer el gest d'espolsar-se una brossa de l'abric. Però la dona continuava allí, impertèrrita, glaçada, amb uns ulls com unes taronges, uns ulls de boja que encara anguniejaven més Bernat.

Comentaris

  1. segueix escrivint que l'aniré seguint.
    Olivera

    ResponElimina
  2. He anat imaginant com els veuen i com es veuen, però no tinc res pensat per a ells, vés a saber on em podrien portar.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada