Provatures

M’havia quedat adormit, però no deu fer gaire que han arribat, perquè les xiquetes encara estan assegudes a la tovallola, la gorreta al cap ben posada i el rasclet a la mà. Amb la seua arribada, a la platja ja no hi cap ni una agulla i, si no marxa ningú durant els propers cinc minuts, la senyora del para-sol de ratlles i el seu nét curt de gambals no trobaran lloc. Si és que encara hi són. Dels turistes de la setmana passada ja només queden aquestes dues famílies i l’home que viatja sol. Ell sol baixar a les onze i dedica els matins a fotografiar amb el mòbil les cuixes de la mare de les xiquetes que acaben d’arribar, Clea i Ona, em sembla que vaig sentir que els diuen.