Entrades

El primer congrés

A casa (amb mons pares, J.) ho tenim tot organitzat perquè jo pugui treballar jornades normals, la majoria des de casa i assistir a reunions, fer classes, anar a actes... i tornar en acabat. Però aquesta setmana he tingut un congrés. La sort és que era a Barcelona (si no no hauria enviat cap proposta per anar-hi, que de congressos n'he fet molts) i el que ha estat més difícil és que formava part del comitè organitzador.Un congrés són moltes hores. Comencen a les nou, hi ha un sopar social, acabes havent de dinar a prop i s'acaben a les vuit o nou de la nit. Suma-hi una hora de viatge. I, si l'organitzes has de ser-hi abans i la major part del temps.I a L. sempre li dono jo el menjar i l'hi solc fer. I les farinetes són el que ara em fa patir més perquè sempre penso que no avancem.Tothom ha estat molt comprensiu, els companys, la directora del congrés. Des del principi, de fet, perquè ja em vaig haver de saltar una reunió o dues durant permís de maternitat i una a l'…

Activitats amb nadons

Fa unes quantes entrades us vaig parlar de les meues millors activitats postpart. No per a la mare en exclusiva, sinó per fer amb un nadó. Ara us llistaré les activitats que a mi m'han anat millor amb L., però ja sabeu que els nadons tenen dies en què tot rutlla sense que ho esperis i altres en què res no va com volies. A l'agost ha estat difícil trobar llocs oberts i que no fossin activitats per patir calor.1. Excursió a Montserrat. La vam fer a la primavera i ens va agradar molt. Vam aparcar a l'aparcament de l'estació del cremallera i hi vam pujar en tren. A L. el va espantar una mica el soroll, però res que no es pugui assumir. Dalt, vam fer la volta. Vistes, escultura de J. Plensa, vam posar una candela, vam entrar al monestir, vam comprar mató. Passejada i dinar a casa. El vam portar en cotxet perquè ja no li agrada tant que el portegem (hem de provar-ho amb ell a la serrona).2. L'aquari de Barcelona. Hi vam anar per celebrar els seus sis mesos i vam xalar de…

Set mesos

Dels sis als set mesos el canvi ha estat impressionant. De cop, a la visita dels sis, el metge el va asseure i va veure que ja s'aguantava tot sol i que ho feia molta estona. També ens va donar el tret de sortida per començar amb l'alimentació complementària: dinar (verdura amb carn blanca/vedella o verdura amb peix) i berenar (fruita), tot triturat, tot i que jo sovint li dono fruita de la meua perquè la xucli (i vaig tenir un ensurt, així que ja no me'n refio tant). Ell es volia incorporar sense parar, fins i tot a l'hamaca i el vam haver de tornar a lligar quan l'hi asseiem. Va començar a estar a la trona quan mengem durant una visita de quatre dies a la caseta que els sogres tenen a la platja. Un perill, va esdevenir. L. és mogudet i molt divertit. Que s'aguantés assegut va fer que el deixés jugar al parc amb l'arena. Hem tingut sort que coincidís amb les vacances (sobretot jo, que ho he pogut viure de ple) i que el parc es va buidar de cop i no hi havi…

Postgrau en Literatura Catalana Aplicada

Imatge
Un dels darrers projectes en el qual treballo: http://www.ub.edu/litcatexpert/. Si en feu difusió, us ho agrairé perquè hi crec. És un postgrau semipresencial.
Inclou tres assignatures de contingut o de reciclatge de literatura catalana medieval i moderna, literatura del XIX i literatura del XX que compta amb els grans experts d'aquestes èpoques de la UB que s'han ocupat dels volums respectius de la nova història de la literatura catalana. I tres assignatures molt innovadores a càrrec d'editors, crítics literaris, escriptors, guionistes, gestors culturals, bibliotecaris, professors de secundària, autors de literatura infantil i juvenil: Llibres, lectors i usos de la literatura, Creació literària i Literatura catalana i món audiovisual.
Adreçat a gestors culturals, editors i professors de secundària. També es pot fer per enriquiment personal.
Activa el perfil de Lectures-biblioteca del Departament d'Ensenyament i pot ser un bon complement per preparar les oposicions.
Fa…

Nova lectura

Imatge
2019.

L'habitació de L.

Imatge
A poc a poc anem fent l'habitació de L. Tinc molt poques estones de no estar amb ell (ahir vaig anar a la festa dels trenta anys de M. i vaig sortir una estona sense ell. Vaig xalar, però m'estimo més xalar amb ell), així que normalment aprofito per avançar quan hi són els sogres. Primer va arribar el penja-robes, que ja us havia ensenyat i que està pensat perquè quan sigui més gran vegi ell la roba i la pugui agafar (autonomia). El tenim des d'abans que nasqués. Després la calaixera, regal de mons pares, que també li regalen el llit de gran (ja el tenim triat però ara no hi cabríem). És un llit baixet, pensat perquè també se'n pugui aixecar tot sol i perquè, si en caigués, no es fes mal. Per afavorir la transició, hem pintat el llit de baranetes de fusta de J. de color blanc. Serà el segon bressol de L., que ara dorm al menudet a la nostra habitació. A Tivenys fa servir el meu, que el fuster va arreglar perquè el van fer servir tots mons cosins encabat de ma germana …

Benestar

Avui L. fa cinc mesos i en fa un que tinc pendent un escrit sobre la conciliació laboral i familiar amb un nounat i sobre la diferència entre la implicació de pares i mares en la criança del fill (almenys des de la meua experiència i ja m'imagino que hi ha casos en què això no és així). Sense recances.Però ara només vull escriure una nota breu que contrasta, i molt, amb l'humor de l'entrada anterior i també amb el que hauria estat fa un mes l'escrit sobre la conciliació.El primer dia, la primera setmana, van ser els moments més durs. En general, jo treballo des de casa i això (que té avantatges i inconvenients, però que ara mateix em va la mar de bé) feia que no tingués sentiment de culpa per deixar-lo, però sí que em feia sentir malament (i encara no les tinc totes sobre com anirà quan s'assabenti més de tot) que ell pensés que d'un dia per l'altre no hi volia jugar i que m'amagava d'ell rere la porta. Procuro dir-li que vaig a treballar, encara qu…