diumenge, 21 de maig de 2017

El curset prematrimonial!

Hi ha esglésies, sobretot de pobles menuts, que no t'ho demanen i la varietat de cursos és molt àmplia, amb intensius d'un dissabte i tot. Nosaltres ens casarem al monestir de Sant Cugat, on la meua família es va traslladar quan jo tenia tretze anys. De fet, ja em vaig confirmar a la Parròquia de Sant Pere d'Octavià i hi vaig continuar un temps amb el meu grup de la confirmació. Tot i que hi va haver un instant de dubte entre celebrar el casament al poble i fer-lo a Sant Cugat, una vegada ho vam tenir clar, ara ja fa uns quants anys, em vaig assabentar que complís els requisits (o hi estàs empadronat o hi vas a viure un cop casats) i J. va anar a les sessions informatives per casar-s'hi ara ja fa un any. A partir d'aquí, hi hem fet diverses visites, però el que més ens preocupava era començar el curset prematrimonial (perquè havien d'assignar-nos a un dels grups d'acollida de promesos gestionat per un dels 16 matrimonis del CPM de Sant Cugat). El J. viatja molt i el primer cop que ens van tornar la trucada per dir-nos el grup no hi podia ser. Així que vam pensar que ens tocaria fer malabarismes, perquè es tracta de quatre sessions de dues hores de durada cadascuna a Sant Cugat, en principi amb quatre matrimonis més, a part del que ens acull a casa seua (alguns grups també es reuneixen amb el capellà, però no ha estat el nostre cas).

És semblant als grups de confirmació i són molt oberts. A J. li feia una mica de respecte, fins i tot dir que vivíem junts, però hem estat sincers en tot moment i, com més hi participes, més dinàmica de grup es crea i és més profitós. És veritat que va costar trencar el gel a la primera sessió i ens vam cohibir una mica perquè teníem la sensació que només teníem ganes d'obrir-nos nosaltres, però després tot va fluir i ens ha servit per seguir reflexionant sobre temes que ja havíem parlat. Érem la parella que feia més temps que estàvem junts (en el nostre cas, hem acabat sent tres parelles de promesos) i els més joves. Avui tenim l'última sessió i fem un berenar sopar al final (potluck). Els temes tractats han estat: psicologia de parella i resolució de coflictes, amor i enamorament (vam fer un joc que m'hauria agradat quedar-me per veure els elements que considerem més importants del matrimoni cadascú de nosaltres), sexualitat i fills (el tema de la sexualitat potser és el que costava més, per tant, val més tractar-lo a la segona meitat del curs) i compromís social de la parella i, finalment, avui farem els sacraments i la celebració final. Ho haurem fet tot en una setmana i arribàvem a casa a mitjanit, de manera que, jo que em llevo a les cinc, avui he recuperat dormint més de dotze hores i he hagut de gestionar-ho amb les feines.

Aquesta setmana ens hem sentit més matrimoni i tinc la sensació que hem tingut en compte els aspectes que havien anat sortint a l'hora d'organitzar el nostre temps junts i de prendre decisions de parella. A més, ens ha reforçat veure que les qüestions que ens plantejaven ja les teníem molt parlades i les havíem anat debatent abans.

Ahir vam repartir invitacions als amics de J. en una barbacoa i jo encara en tinc unes quantes de pendents, però costa quedar!

dissabte, 13 de maig de 2017

Emocionant! #2mesosimig

Hem anat repartint les invitacions. Molt de caliu. Primer, al poble i per correu postal (em consta que n'hi ha que encara no les han trobat --a Europa!-- o que encara no han arribat). Ara, repartim les últimes i comptem convidats, perquè la idea inicial era saber-ne el nombre exacte el 15 de maig (vaig calcular que rebríem les invitacions molt abans, però la casa on les vam encarregar no va complir els terminis i hi va haver un embolic pel mig). Hem de tenir els deures fets quan ens cridin per a la "reunió de protocol" del restaurant. Amb les taules incloses organitzades. J. va una mica més tard, però li van fer les invitacions de seguida i sos pares ja n'han repartit. També comptem els convidats que vindran amb autocar des del poble per fer-ne la reserva. Hauran de començar el viatge d'hora. Després, hi haurà una parada a Tortosa perquè hi pugin més familiars, abans de fer cap al casament. 

J. ha tornat avui després d'un viatge de feina de dues setmanes. Tindrà períodes llargs de viatge. Així que deixaré per a demà (espero traure-hi el cap), la Fira Literal de Barcelona per signar autògrafs a la parada de Voliana! Demà és el meu sant.

A més, al final hem aconseguit que encaixés que el J. serà aquí tota la setmana amb el començament de les quatre sessions prematrimonials d'un grup de promesos de la Parròquia de sant Pere Octavià, on em vaig confirmar. Tinc la intenció de fer-vos cinc cèntims del contingut de les sessions!

La setmana passada vaig tenir la primera prova de pentitats a la perruqueria de davall de casa, però no me n'ensenyaven cap d'acabat i la perruquera havia d'atendre moltes persones, així que vam quedar qe ahir hi tornaria i me'n va fer diversos que em van agradar molt. Ara ja he triat! També em van maquillar i em va encisar. Avui J. també ha reservat cita a tres llocs de vestits de nuvis: dos de roba per a estrenar i un de lloguer. Li agrada triar i remenar, perquè jo només vaig visitar un lloc! Ma germana també ha triat vestit i li fan. Així que és inevitable que t'adonis que els darrers dos mesos passaran volant i que, almenys, amb el canvi de data, tindré més temps per estar tranquil·la, sense l'institut les darreres setmanes ni el congrés que tenia al juny. En tenim moltes ganes i ara, pensar-hi, els "ja voldria ser-hi", cada cop passen més sovint.

diumenge, 30 d’abril de 2017

Les invitacions! #3mesos

Amb les invitacions, n'hem tingut un fart. Les vam encarregar i pagar el 26 de març i, entre festes i altres qüestions, van arribar dijous passat (les meues). M'encanta com queden i ja les hem començat a repartir els dos junts. Com que J. serà fora un parell de setmanes, continuaré donant-ne jo, ell la donarà en mà a A. als EUA i la resta ja les he enviat per correu. Hem rebut un parell més de regals i ja tenim convidats confirmats. Un autocar els portarà des del poble. A partir de les preguntes de la gent, J. també ha començat a pensar en el seu vestit. Ja no queden gaires pàgines d'scrapbook buides.
Ara tenim la sensació que ja queda molt poquet perquè els mesos han passat volant. Els detalls de la casa han passat temporalment en un segon terme (ja fa unes quantes setmanes) i coincideix que, des de Nadal, els dos amb feines noves, treballem i treballem més hores que les de l'horari laboral estàndard i lluny de casa (sobretot jo, que vaig amb transport públic). Al maig començaré un segon curs de l'Ateneu i també tinc, una altra vegada, la prova d'avaluació que fan als substituts cada vegada que fa un mes que ets en un centre (durant els quatre primers mesos). Així mateix, organitzo el club de lectura de l'institut. Per sort, vam tenir Setmana Santa pel mig (sí, vacances pagades!) i vam fer una escapadeta a Nîmes, que ja teníem ganes de tenir temps per a nosaltres. Ens va fer pensar en els road trips perquè vam acabar arribant fins a Mònaco i vam fer en cotxe el circuit de la F1. De fet, vam anar visitant tota l'anomenada Costa blava, però, a part de Mònaco, el que ens va agradar més va ser la ciutat on vam fer dues nits. Nîmes és molt agradable, amb un llegat romà impressionant i ben cuidat (i explicat).

D'una banda, la incertesa acadèmica (que s'ha allargat) ha fet que hagués de renunciar a un parell de congressos que tenia programats aquest quadrimestre (una altra vegada). D'altra banda, com que un era al juliol, això fa que encari amb més tranquil·litat la recta final de preparatius, perquè les darreres setmanes tenim proves d'aliances, reunió amb el fotògraf i cites d'aquesta mena. Amb tot, ara estic de ple en l'organització d'aquest congrés sobre la recepció d'Ovidi, que se celebrarà a la Universitat de Bristol (Regne Unit) al setembre i m'han convidat a un altre congrés sobre el tema al desembre. 

Finalment, aquest mes d'abril ha estat molt especial perquè és el primer Sant Jordi que he estat a Catalunya des que vaig publicar Glopades de riu. No havia preparat res especial, però l'editorial em va convidar a signar-ne exemplars a la Rambla de Catalunya, 31-33. Hi vaig anar dues hores, tot i que em feia molt de respecte que no se m'atansés ningú. Al final, va ser el llibre més venut de la parada i es van exhaurir les Glopades que hi havia, encara que fos una publicació del 2015. En vaig sortir eufòric i J. i jo vam anar a celebrar-ho amb uns còctels que no van valdre gaire. Aquí teniu aquesta mena d'informe que no fa justícia de cap manera al que estem vivint, un temps dolç en què ens sentim molt ben acompanyats i afortunats de tenir-nos l'un a l'altre.

dimecres, 12 d’abril de 2017

La planteta dels diners


Havia escrit l'entrada des del mòbil, però l'aplicació em falla, així que resumeixo. He passat de no tenir cap planta (mai a la vida) a tenir-ne sis que depenen de mi i, aquesta dels diners, que eren dues rametes trasplantades de la de ma mare, que van malviure dos mesos, em té entusiasmada per com ha crescut. Així que mereix una etiqueta com la de "terrassa" del meu balcó de Somerville a través del qual véiem passar els mesos. Ara hauria de comprar un gerro per a les roses de Sant Jordi, que les vull posar al rebedor que ens va regalar M. pel casament. Potser avui ve a casa nostra ma padrina, per primera vegada. Ah! I finalment tindrem dos models d'invitacions, però del mateix color.

M'agrada pensar que la planteta dels diners creix perquè vaig tenint substitucions.

dilluns, 10 d’abril de 2017

Sant Jordi 2017


Enguany sí. Ara que he tornat, signaré exemplars de Glopades de riu a la Rambla de Catalunya de Barcelona en una parada compartida entre Voliana Edicions i altres editorials. Hi seré d'11 a 12 i de 15.30 a 16.30. De seguida que el sàpiga, publicaré el número de la parada. Allà ens posarem al dia de tot, que hi ha fato!

La resta d'hores de Sant Jordi les passaré amb J. L'any passat, aquell dia ell tornava a Catalunya i jo a Boston des d'Orlando, acabats de prometre. Ja farà un any. No sempre és fàcil arribar a un consens amb els preparatius, així que a vegades el que busquem és desconnectar-ne. Ahir vam fer turisme per Barcelona.

Una altra cita literària oberta al públic que aviat anunciaré: el 17 de maig a la tarda organitzo el Club de lectura per a totes les edats de l'Institut Can Jofresa de Terrassa. Llegirem La memòria de l'arbre, de Tina Vallès. Vindrà l'autora i hi haurà un aperitiu al final!

Amb els alumnes de l'Ateneu Barcelonès estem comentant La senyora Keaton i altres bèsties, de Teresa Colom i tindrem l'autora al juny. Si hi ha prou alumnes, impartiré un segon curs virtual a l'Escola d'Escriptura, Narrativa Exprés en català (85 euros): http://cursos.campusdescriptura.com/promo/CA/expres-narrativa Feu-hi un cop d'ull perquè és una ganga!

Ja ho veieu, tot i que he hagut de frenar amb molts projectes, entre els quals el d'escriptura, hi ha un temps per a cada cosa! Per cert, aquestes festes he encetat Ànima i hi estic entusiasmada.

Ah! I J. serà a Boston d'aquí dues setmanes! Anirà quinze dies per feina als EUA.

diumenge, 26 de març de 2017

#4mesos

World Trade Center Barcelona, al costat del funicular (em vaig quedar amb ganes de pujar-hi, però a J. li agraden les altures, així que si algú m'hi vol acompanyar, hi anem, perquè tinc pendent això i pujar al cap de Colom com si fos un turista més -a mi m'entusiasmen, les vistes des d'amunt-).

Ja ho veieu, darrerament no estic gens inspirada per titular les entrades del blog, així que, com que m'he adonat que des de Nadal escric un cop al mes, si fa no fa, de moment he optat per fer un compte enrere fins al dia del casament, perquè ha estat el tema dels vespres de la darrera setmana i, després d'haver anat a la primera prova del vestit de núvia (i, pel que veig, me'n salto una i vaig directa a la de quinze dies abans del gran dia perquè les mides estaven bé -me l'hauré emprovat menys que el de la comunió, però aquesta vegada van ser molt amables), s'ha fet molt més real. Malgrat tot, tornava a fer setmanes que no hi podia dedicar ni un minut i a hores d'ara encara no tenim invitacions. Les hem de reservar aquest cap de setmana que s'acaba, però la família de J. tenen un bon embolic amb la llista definitiva de convidats i tampoc és que ell vegi clar el disseny que a mi m'agrada. Extenuats de parlar-ne, però no trobem un punt que ens faci el pes als dos, en aquesta qüestió. La pressió fa que ho pensem tot dues vegades, però jo sóc de deixar-me portar pel moment de llum en què tot s'ha vist clar. A veure si avui puc reservar-les. Els colors els va proposar ell.

No és la meua opció, però hi ha rams-joia i estaven exposats.
N'hi ha que fa més patxoca. Ho vaig trobar una curiositat.
Els progressos en els preparatius del darrer mes:

a) Tot i que preferim l'ingrès per finançar la lluna de mel i tot plegat, he fet llista a Tortosa a Ramoncita regals, aprofitant una visita als iaios. Ja està exposada en un parell d'estanteries, encara que jo no l'he vist. Si algú hi va, feu-hi una fotografia, perquè m'agradaria molt veure-ho! Al final, J. es va estimar més no fer llista a Amazon. Atès que ja vivim junts, necessitem poc parament per a la llar (a més, ens falta espai d'emmagatzematge), però està molt ben triat,

b) He triat el disseny d'invitació que em va captivar i el tinc al scrapbook i tot, però falta encarregar-lo i espero que acabi sent aquest.

c) La padrina de noces va triar el color i la llargada del vestit i el va encarregar. Vaig acompanyar ma mare a un parell de botigues i també té vestit per al casament!

d) Vaig comprar les sabates, la roba interior i llenceria per a la nit de noces... Una preciositat.

e) La primera prova del vestit de núvia! Em vaig sentir estranya i, és clar, el vestit feia arrugues perquè no està acabat del tot i tu vols que tot estigui perfecte. Estava molt nerviosa abans d'emprovar-me'l, feia massa que no el veia, però de seguida que el vaig tenir damunt i vaig veure que em quedava bé, no hi vaig pensar més. Això sí: em va faltar temps. No és que anéssim ràpid ni res (de fet, ja ens havien fet esperar 35 minuts tot i que teníem hora demanada), però et passen moltes coses pel cap, més que la primera vegada i no tens temps de pair-ho i saps que el proper cop ja faltarà tan poc perquè ton pare t'acompanyi a l'altar i J. m'hi estigui esperant! 

f) He encarregat el ram.

g) Amb J., hem decidit quins ornaments florals contractarem per al banquet.

h) He trucat repetidament a la parròquia per saber quan començarem el curset prematrimonial. La setmana que ve ens han d'haver assignat un grup i fer-nos una proposta d'horaris.

i) Hem d'anar a buscar els mapes per arribar al restaurant.

j) Usarem l'aplicació de mòbil Wedshoots perquè els convidats pengin les fotografies (totes) en un àlbum privat al qual tinguem accés només els convidats, però que ens permeti als nuvis remenar i triar fotografies per al nostre àlbum, atès que el del fotògraf és només de 15 fulls dedicats al gran dia.

Segur que em deixo algun detall. Ahir vam anar una horeta a l'Expoboda Barcelona. La major part de les exposicions de casaments i fires són a la tardor, perquè moltes parelles es casen a l'estiu. A més, les cases de núvia presenten els vestits de la temporada (ara totes m'envien correus perquè pots emprovar-te avançaments de la temporada 2018) i fan passarel·les. Al febrer encara en feien una a Granollers, però hi havia d'anar amb ma cosina C. i se'n va oblidar. Després de molts intents fallits, vam anar J. i jo a l'Expoboda Barcelona, on tota la resta de promesos es casaran el 2018. Més aviat hi vam fer cap pensant que era l'última oportunitat que teníem de gaudir una mica d'una fira d'aquesta mena i no sentir-nos-hi impostors. Tot eren restaurants i fotògrafs, que ja tenim solucionat. He fotografiat un parell de coses diferents per ensenyar-vos-ho. Hi havia també uns perruquers que pentinaven i maquillaven núvies, però hi havia coa. Se'ns van acostar unes quantes organitzadores de casament (wedding planners) i és temptador tenir algú que aquell dia s'assegura que tot funciona, però la feinada ja l'he fet jo i me n'alegro perquè no me'n volia perdre res. Això sí, se les veu professionals. Va ser diferent i bastant divertit, tot i que ens vam perdre tastos de dolços perquè no podien atendre més d'una parella de cop.


Hi ha qui contracta foodtrucks a la catalana (cuquis) per al casament. Original, però no serà l'estil del nostre convit. Hi ha moltíssimes opcions i, com més temps hi dediques, més te n'adones!
El motiu pel qual se m'ha anat acumulant tot és que, dues setmanes encabat de deixar el primer centre, d'alta complexitat, van cridar-me per treballar en un altre institut a la mateixa localitat (però més lluny, de manera que em segueixo llevant a les cinc, una hora que fa que no pugui treure partit dels meus ritmes circardians i que tampoc no em giti d'hora perquè ens agrada estar junts al sofà abans d'anar a dormir; he apostat per això en aquesta segona tanda: per no sacrificar tenir estones llargues per als dos cada dia i, sobretot, ara que pareix que fins a l'octubre no haurà de viatjar gaire, tot i que, de manera excepcional, els horaris són llargs).

Hi estic molt a gust. He de dedicar moltes menys hores a gestionar conflictes i problemes dels alumnes de la meua tutoria (aquest cop sóc tutora de tercer d'ESO) i aprofiten molt més les hores d'ensenyament de la matèria. Físicament, per horaris i distància, em cansava molt, però hi estic posant remei (busos). Els professors tornen a ser fantàstics, així que hi ha un bon ambient de treball, també. Sento encara afecte pels primers alumnes que vaig tenir, a qui de tant en tant veig en una activitat que han fet a l'institut i que apareix al Twitter. Suposo que sempre seran els primers alumnes, aquells a qui vaig poder ajudar. El primer institut em va aportar més seguretat i una satisfacció personal per la manera com vaig solucionar situacions dures per a la classe. Hi vaig dedicar moltes hores de preparació, perquè no tenien llibres, unes hores que ara valoro per estar junts. Cada centre, una manera de funcionar nova, molts noms nous, edats i temes diferents, llibres de lectura que t'has de llegir en una setmana...

Ara m'han demanar que organitzi el club de lectura del centre. Em va fer il·lusió, però no acabo de tenir clares les hores ni la lectura, que ha de ser per a totes les edats, des de primer fins als avis. Quan vaig començar al primer era una setmana encabat de Nadal i la setmana passada vaig tenir hores "extra" d'avaluacions, tardes fins a quarts de vuit. Notes i trucs als pares. Ara tocaran recuperacions. Hi ha tantes qüestions que opto per fer-ho d'un en un sense atabalar-me. Dimarts vaig assistir en una sessió de formació (malgrat que a mi no em compti perquè ja s'acaba), però ara sé què s'hi cou, en innovació pedagògica. M'agradaria llegir un parell de llibres sobre aquest tema perquè m'interessa, però em penso que em guayen les ganes de gaudir d'estones de lleure i de companyia (divendres vaig anar a veure Incerta glòria amb una amiga, ja l'heu vista?). Tot plegat, relativitzes altres tasques que arriben, però que no caben ara al calaixet de vida professional ni de vida personal (social, familiar). 

Malgrat la capacitat d'adaptació que demana i els canvis de xip (i les repercussions que pot tenir d'entrada per als alumnes), valoro positivament haver estat en dos centres en tan poc temps. Aquest no és d'alta complexitat, tot i que tampoc no es considera "fàcil" (és de nivell C, amb aula d'acollida i atenció a la diversitat). De totes maneres, jo vaig sortir-ne entusiasmada perquè em va ser molt més senzill després de la primera experiència i perquè realment m'agrada transmetre l'entusiasme per la matèria, llengua i literatura catalanes (i ara, a més, puc ensenyar història de la literatura catalana a tercer), més que prioritzar tots els temes de tutoria. A poc a poc, suposo. He vist els punts positius i negatius de treballar amb llibre de text i fer-ho sense. Un centre treballava en dues matèries alhora (ciències en anglès, per exemple) i l'altre no. En un fan projectes durant una setmana. Instituts amb moltes activitats fora del centre. Ambdós amb programes (diferents) per estimular la lectura. Alumnes castellanoparlants als quals ara ja sé molt millor com reconduir a les classes de català perquè s'expressin en aquesta llengua (segueix sent molt i molt difícil). Ja vaig passar la prova d'avaluació del primer mes al centre anterior i ara també em puc centrar en altres qüestions. No sé fins quan hi estaré. La baixa està prevista fins un dia abans de Setmana Santa. No cobraria les vacances, si fos així. Però ja ho veurem. Ara el que em costa més és una optativa de 4t perquè no és de la meua especialitat i no l'he muntat jo, per tant espero poder-hi invertir una estona avui.

És cansat, és clar i la llunyaria no és ideal (perquè sóc usuària del transport públic) costa, però cada vegada sóc més conscient que és una experiència que volia tenir i que s'afegeix a les que he anat vivint aquí i a l'estranger, de forma personal i professional. M'adono que, independentment del camí que segueixi en un futur, m'aporta una perspectiva nova sobre el que he fet abans, sobre els meus estudis i en la manera que tinc d'ensenyar. Al capdavall, tampoc no ha estat tan diferent trepitjar una aula de secundària d'ensenyar en una universitat. Pel que fa a l'ensenyament de la matèria i a la confiança i la passió del professor, no hi ha grans diferències. Si no m'haguessin concedit la postdoc a Harvard, segurament hauria sol·licitat un lectorat per fer classes de català i cultura catalana a l'estranger perquè volia viure fora, en una universitat forastera i entendre una altra cultura. Segur que també hi hauria après maneres d'ensenyar diferents. A vegades, són els alumnes que em diuen que la professora feia servir un llibre X que tenia activitats complementàries (i que no és de l'escola, que va quedar a ca seua) o que els agradava emprar una eina digital anomenada Y. Aquests recursos que ningú no et dóna, perquè pensen que estàs en una situació temporal (malgrat que després ho podràs aplicar on vagis) i que després d'una mica de recerca veus que són molt útils. Al capdavall, a mi també em demanen la meua expertesa, que he desenvolupat en altres àmbits, per poder-la aplicar a totes les classes del mateix curs que ensenyo.

P.S. Part d'aquesta nova experiència és la feina a l'Ateneu i cada vegada estic més contenta de les dues. El que m'ha angoixat va ser preparar la tercera declaració d'hisenda als EUA, perquè el programari que em facilitava Harvard sembla ser que, passat el segon any, no pot ajudar-te si hi has viscut més de mig any.

dissabte, 4 de març de 2017

Casament: 5 mesos abans

Detall de dues pàgines de l'scrapbook (no he trobat el mot al TERMCAT)
Sorpresos? En tinc moltíssimes ganes, tot i que patim una mica per la disponibilitat durant les dates que ja hem reservat. Ara tinc J. aquí al costat, bastonejat i fet una sopa, descansant de la primera setmana fora a la feina nova. Té al·lèrgies i aquesta setmana de formació en una fàbrica l'ha deixat com un cromo. La que ve, en un lloc nou. Afortunadament, l'han assignat a un projecte de Barcelona, de manera que estarà a casa períodes molt més llargs del que inicialment pensàvem. Bones notícies.

Avui us escric breument per informar-vos dels últims progressos en els preparatius del casament. He aprofitat aquesta setmana per avançar una mica, tot i que sempre ens costa posar-nos d'acord en els detalls d'aquell dia. Em deia E. per carta que tenim estils molt diferents, ella i jo, almenys pel que fa a l'organització del casament. Em penso que sí. Aquesta setmana, la mateixa que ma germana s'ha mudat totsola en un pis a la vora de casa nostra, he rebut, finalment, la proposta del ram de núvia. A la família, hi ha hagut un munt de canvis aquest curs. També he començat a mirar invitacions. Setmana Santa seria un bon moment per donar en persona totes les que puguem. El problema és que J. és molt més clàssic que jo i consensuar no és fàcil. Avui mateix hem tornat a debatre el color de les estovalles, que em pensava que ja estava decidit. 

Dimecres vaig anar amb ma mare a mirar sabates de núvia, però no em van convèncer. El tracte, com hem vist moltes vegades en el negoci en què han convertit els casaments, és dolent. Quan passi el gran dia en deixarem constància mitjançant crítiques als llocs que correspon. La gent n'ha d'estar informada. Però si t'agrada el producte, no hi ha res a pelar. Així que dijous, abans de quedar amb una amiga per fer una xocolata al Caelum (amb concert de violí inclòs), vaig començar a voltar per diferents botigues (no totes em van atendre sense cita prèvia) i em vaig comprar les meues! La setmana que ve acompanyaré ma mare a mirar el seu vestit (de moment, tenim dues cites demanades). 
I ara les tulipes ja estan obertes del tot (la foto és de fa sis dies),

El que va quedar de l'aniversari de J. (i una bossa mig plena de crispetes estovades). La florereta me la van donar a mi en un club de lectura sobre Glopades de riu el mes passat. Aquest cap de setmana havien de venir a veure el pis els iaios materns i passar el dia a Montserrat, però al final ho hem hagut d'ajornar. En tinc moltes ganes, també.