Entrades

Canvis: cap a una etapa nova

No us penseu que he abandonat l'hàbit d'escriure sovint allò que em passa (pel cap o pels peus). L'scrapbook de l'embaràs s'enduu bona part de la creativitat i dels pensaments. De fet, l'embaràs és central en els meus pensaments. També ha anat envaint l'espai de les lectures (sobre l'embaràs, el desenvolupament de l'embrió, el part, la lactància i la puericultura) i del descans (perquè n'he necessitat). Una vegada més, l'estiu m'ha permès temps més llargs per anar-me adaptant a aquesta etapa nova que trobo que passa molt ràpid. Aviat seré a la meitat de l'embaràs (d'aquí dues setmanes) i d'aquí una, tornarà J. dels tres mesos al Japó, que he tolerat viscut (trieu el participi que us agradi més: el primer expressa que m'hauria agradat que fos d'una altra manera i que aquests mesos acabessin de ser màgics amb ell, però sempre n'he respectat la decisió) potser millor i tot del que m'esperava. 
En aquests mesos h…

Qualsevol nit, pot sortir el sol

Canvi de capçalera del blog. Etiqueta nova.

Ja han passat uns mesos des del darrer cop que vaig escriure. A finals de maig J. i jo vam fer una escapada a Formentera i vaig pensar que era el moment de trencar el silenci, que us podria explicar els restaurants, els bars on mirar la posta de sol, els concerts, les platges... en definitiva, la ruta que havíem fet, que vaig treure d'altres blogs i de recomanacions d'amics. (Quan penso en tot el que vam menjar m'agafa mareig i tot, però potser no és ben bé per això).
A nosaltres ens toca fer les vacances abans o després de l'estiu, perquè aquesta estació és la temporada alta de feina per a ell i aquest quadrimestre ha estat especialment complicat trobar gaires dies perquè jo tenia les classes. De fet, J. pensava que ja acabaríem de fer-ne amb les escapades de cap de setmana des del Japó, que el visitaria un mes aquest estiu, amb l'ordinador a coll i veuríem llocs que ens haguessin quedat pendents de la lluna de mel. Per …

Silenci

Silenci dins del cap, amb el cor ple. Te n'acabes d'anar i ja t'enyoro.

En quatre mesos he perdut el iaio matern i el iaio patern, avui. I no tinc paraules per regalar a ningú més. Tu ja les saps. És estrany que sigui per escrit que em veig amb cor de parlar-te llargament, com he pogut fer sempre amb tu al davant, com si no hi hagués ningú més.

Ha estat tot tan ràpid. I tanmateix és un consol que no patissis. Que hi hagués temps de parlar-te, que t'aixequessis i m'agafessis la mà. Que a l'hospital, fa uns dies, parléssim del riu i dels aiguats i d'aquella vegada que vas pujar caminant en plena tempesta per venir-me a buscar al col·legi amb la carretera tallada. Confio que anit ens sentissis arribar. Que les veus, les estimades, les carícies i la paraula Cardó t'arribessin. Aquest matí també hi eres quan recordàvem els teus comentaris. Les converses transcendents.

Encara m'hauria agradat que ens ensenyessis aquella pastisseria que havies descobert pe…

Segona edició de Glopades de riu!

Ja us vaig dir que des que es va morir el iaio no he tingut gaires ganes d'escriure, però aquesta setmana he rebut un correu d'un alumne meu de la UB que ha tingut la inciativa d'escriure una ressenya de Glopades de riu a partir de la segona edició del llibre. Això m'ha fet adonar que no havia compartit amb vosaltres la notícia: just a temps per Sant Jordi, Voliana Edicions ha publicat la segona edició del llibre de contes, que enguany ja ha estat lectura obligatòria d'Autors Coetanis al Grau de Filologia Catalana i també l'han llegit al club de lectura de l'Obrador d'Històries. El que em fa més il·lusió, a part de la fita d'haver arribat a una segona edició, és que la publicació compta amb un pròleg de luxe a cura de Mònica Miró, que és un pou de saviesa. La podeu comprar aquí sense despeses d'enviament (https://www.voliana.cat/llibres/glopades-de-riu/). A més, l'editor em va dir que arribava en un parell de dies. Hi ha detallets nous que …

Pes feixuc

En un no-res ens hem plantat de Nadal a Setmana Santa, engolits per la feina les darreres setmanes. El pes dels records, el dolor de la situació política s'han fet feixucs. No tinc paraules per compartir; hem estat covant. Que floreixi aviat la primavera, que el desgel sigui amable i sentim la força i el caliu del sol. Ara tot costa. Sortim d'una espera llangorosa i allargassada i hem topat amb una foscor que no ens imaginàvem, que alguns no havíem vist mai abans.

El parèntesi

Quan et regeixes per cursos universitaris, dividits en dos quadrimestres, el parèntesi marcat per les festes de Nadal provoca una certa estranyesa perquè no el tanquem fins aquesta setmana, amb el començament de les classes del segon semestre. És temps d'establir horaris nous, de procurar encetar el camí per complir amb els propòsits d'any nou, de participar en activitats que la resta de l'any no es podrien organitzar, de preparar les classes i d'enllestir tasques pendents de l'any passat. Amb més o menys èxit. Per part meua, vaig aconseguir tornar a casa a peu dos dies, però els peus se n'han ressentit i molt, així que de moment no he repetit l'experiència. Les classes de francès en línia em costen més del que em pensava.
Per a nosaltres, a més, aquest període coincideix amb el nostre aniversari (deu anys des que vam començar a sortir i sis mesos de casats), que almenys enguany hem continuat celebrant com sempre i aviat serà el trentè aniversari de J. Aba…