Entrades

El parèntesi

Quan et regeixes per cursos universitaris, dividits en dos quadrimestres, el parèntesi marcat per les festes de Nadal provoca una certa estranyesa perquè no el tanquem fins aquesta setmana, amb el començament de les classes del segon semestre. És temps d'establir horaris nous, de procurar encetar el camí per complir amb els propòsits d'any nou, de participar en activitats que la resta de l'any no es podrien organitzar, de preparar les classes i d'enllestir tasques pendents de l'any passat. Amb més o menys èxit. Per part meua, vaig aconseguir tornar a casa a peu dos dies, però els peus se n'han ressentit i molt, així que de moment no he repetit l'experiència. Les classes de francès en línia em costen més del que em pensava.
Per a nosaltres, a més, aquest període coincideix amb el nostre aniversari (deu anys des que vam començar a sortir i sis mesos de casats), que almenys enguany hem continuat celebrant com sempre i aviat serà el trentè aniversari de J. Aba…

Crònica del casament (part I)

Per si no n'havíeu tingut prou (potser no n'havíeu vist cap imatge): aquí.La fotografia del claustre i la de l'interior del monestir són de Carles Gabarrella.Segona part aquí.

La memòria del mòbil (entrada des del telèfon)

Quan s'acabava l'any vaig fer-ne un balanç, sobretot a partir dels propòsits que m'havia fet l'any abans i de les grans fites professionals i personals, però potser no vaig fixar-me prou en un aspecte del qual he estat més conscient darrerament, arran dels fets dels darrers dies i avui que repassava la memòria del mòbil. Fa més d'un any que vaig tornar a Catalunya i hi va haver molts de canvis només aterrar. No vaig avorrir-me ni un moment, malgrat que els primers mesos no tenia feina (van ser accelerats, de fet). És ara quan m'adono que, des del retorn, he tresorejat moltes estones compartides amb la família extensa i que, a més, s'han escapat de les rutines dels darrers anys, d'allò que dones per fet: que abans d'anar a dormir els pares et vindran a dir bona nit (perquè viviu a la mateixa casa), que et barallaràs amb ta germana per qui entra abans a la dutxa o perquè m'ha sonat cinc vegades el despertador i l'única que s'ha mogut ha es…

En record del iaio

Quan vivia als EUA, algú em va preguntar quina era la por més gran que tenia. He tingut la sort de poder gaudir del iaio més temps. De gaudir-ne molts anys. De veure'l des de l'altar, assegut al primer banc, el dia del nostre casament, encabat de mesos preguntant-nos pel menú, impacient perquè arribés aquell dia.Quan penso en tot el que li he vist fer i el que hem compartit, tinc la sensació que ha viscut més d'una vida. Almenys, una de molt plena.Em va ensenyar, com a molts altres, solfeig, flauta i ho va intentar amb el requint. El veig comptant a les ballades de sardanes i tocant la jota. Quan Montse i jo érem menudes, jugàvem a trobar-lo entre les postals de les orquestres en les quals havia tocat. Per festes, ens despertava quan passava amb la banda pel carrer i corríem al balcó. I, quan va ser més gran, la música que escoltava retronava per tot el carrer.El iaio ha estat una persona lluitadora, apassionada, plena de vitalitat i de caràcter.I és amb l'energia que …

Cuina de Cap d'Any!

Imatge
Abans que res: bon any a tothom! Una de les petites victòries personals de les quals estic orgullosa del 2017 és que ha augmentat el nombre de plats que puc cuinar. Això vol dir que he arrebossat per primera vegada (bullir, fregir i rostir eren l'únic que solia fer) i he afegit al meu repartori espaguetis a la bolonyesa (tot i que diria que ja no me'n recordo), la sopa plena (potser ja va ser del 2016), llenties, cigrons amb sobrassada, abadejo amb tomaca, risotto i ara les gambes amb all i julivert i fricandó de vedella. La nit de Cap d'Any és l'única festa d'aquestes dates que celebrem totsols. L'any passat ma mare es va oferir a fer-nos el càtering, però enguany vaig decidir que cuinaríem quelcom especial els dos. Hi havíem d'afegir un pastís especialitat de J., però ens hem passat el Nadal anant amunt i avall, d'Andorra al poble, així que ha estat difícil tenir a punt els ingredients (de totes maneres vam fer més menjar del compte).

El vint-i-u de …

Hakone i el Mont Fuji

Imatge
Mai no se m'havien acumulat tant les entrades per escriure. Queden la meitat de les cròniques japoneses, si fa no fa. Ahir vaig rebre una postal que em va animar a continuar escrivint-ne (gràcies, Eva; rebràs carta meua). Es fa estrany penjar fotografies de tardor en aquesta època (ara que, finalment, fa fred. A Andorra, amb els sogres, gairebé vam veure nevar). Enguany s'han duplicat els àpats (també amb els amics) i les visites (perquè la meua família s'ajunta més per Nadal i Sant Esteve i en som molts, així que no podrem veure'ns tots junts i de cop) i això fa que aquells bons propòsits que tenia abans de festes (avançar X, preparar les classes) quedin en un calaixet, esperant. Com sempre, dormim molt (J. menys, perquè va aprofitar de valent els dies d'esquí andorrans) i, a diferència de l'any passat, no havia tingut temps de preparar els regals, així que ara m'estic posant al dia. Finalment, avui sembla que tenim la casa a punt, bastant neta i endreçad…

Shirakawago, el poblet de les teulades de palla

Imatge
Les imatges parlen per si soles. Aquest poblet és Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO i només hi poden comprar casa els vilatans. Les han de conservar amb les teulades de palla, que canvien cada X anys (s'ajuda tot el poble). Vam visitar una de les cases per dins. Gairebé tot és fet de l'arròs que conreen, fins i tot les sandàlies. Després, vam tornar a agafar el tren bala i vam dormir per primera vegada al terra, en un llit tradicional. Molt i molt còmode i portàvem els yukata per a dormir. Aquest cop, en lloc d'anar a l'onsen típic, vam llogar-ne un per a dos (havia llegit per Internet que l'hotel en tenia i per només 1.000 iens -els altres són gratuïts- hi vam estar 45-50 minuts).