Entrades

Un banquet tradicional japonès

Imatge
Encara ara les amistats se sorprenen que m'agradés tant el menjar japonès perquè suposen que tot són verdures i peix cru i que només devia menjar arròs. A mi també em feia por, però la varietat de la cuina japonesa no s'assembla gens a la idea que encara se'n té per aquí. (Avui he anat a un restaurant vietnamita de Barcelona amb una colla i el panorama ha estat molt diferent). Així que encara tinc més ganes de compartir amb vosaltres el banquet que ens van preparar, tots vestits amb yukata i els cambrers (les cambreres) amb quimono.
El sopar va tenir lloc al primer hotel amb onsen, el dia que vam fer la ruta dels samurais. Van parar la taula tant amb coberts com amb palets (de fet, sempre pots demanar una forquilla, si no te'n surts, al restaurant, però és difícil que t'entenguin). Vam fer molts àpats consistents, que no em vaig poder acabar, però en aquest no paraven de portar-nos plats i més plats i farten bastant. Així és com ens vam trobar la taula.  

Tot i qu…

Cartes

No podia més i he escrit al primer. La primera carta a la presó. N'hi haurà més. Dilluns compraré molts de segells. Els que n'han sortit diuen que les cartes els animaven, que hi dedicaven els matins. Per això que no quedi. Llibertat per als presos polítics. Si ho voleu fer, trobareu les adreces a la xarxa. Heu d'escriure el remitent i els les donaran.

El camí dels samurais (la ruta Nakasendo)

Imatge
Des de Kyoto vam agafar el tren bala, que em sembla recordar que agafa els 300 km/h. El vam agafar un parell de cops en tot el viatge. Des del tren, també vam veure el Mont Fuji destapat (dos dies consecutius en plena glòria, el vam veure, dels 100 a l'any que no està amagat). Una vegada a Nagoya, l'autobús es va enfilar per les antigues rutes dels samurais. El primer poblet de les fotografies és Magome. La nostra agència de viatges (la d'allà, IberoJapan tours) va ser la primera de portar-hi turistes. Tot va començar per l'emprenedor japonès, ara instal·lat a Espanya, que va anar a Madrid a muntar-hi una agència de viatges per a turistes japonesos que visitaven l'estat espanyol. Va tenir èxit i es va adonar que els turistes de parla castellana donaven molta importància a la gastronomia, per exemple i que al Japó no se'ls mostrava. Així que sí, un dels molts detalls dels quals tenen moltíssima cura durant el viatge és que mengis bé. Combinen àpats occidentali…

Les darreres troballes que hem fet

Imatge
Ja sabeu que abans no havia viscut mai a Barcelona (jo que sóc tan urbanista i no és ironia) i que l'any passat, des del gener, com que no m'agrada conduir, em passava dos hores d'anada i dos de tornada per arribar i tornar de la feina a Terrasssa. A vegades tinc la sensació que el meu cos compensa que durant sis mesos m'aixequés a les cinc del matí, jo que no he estat mai de matí. Un dels grans canvis amb la feina nova va ser adonar-me que amb menys de dos quarts hi seria, de porta a porta. Però nosaltres som casolans i a vegades ens preguntem si ja aprofitem prou que paguem el preu d'un lloguer a Barcelona, nosaltres que som persones d'una cosa rere l'altra, de pair molt i, bé, poc sortidors, en comparació amb molta gent del nostre voltant. Quan vius fora, sobretot durant poc temps, sempre tens l'estímul extra de voler experimentar-ho tot, però a casa sempre hi ha llocs que es van acumulant a la llista mental d'indrets on tornar o pendents d'…

Arashiyama (excursió des de Kyoto)

Imatge
Aquell dia no vam matinar gaire. Vam fer cap a l'estació de Kyoto a mig matí, després d'esmorzar (occidental, perquè als seus esmorzars no ens hi vam poder acostumar: arròs, sopa, peix... patates fregides -no sé si eren part del bufet entès com a oriental o occidental) i vam comprar a la màquina bitllets de tren per anar a Arashiyama. Plovia. Per tant, J. també va comprar un paraigua. La nit abans havia fet una cerca ràpida per preparar l'excursió i teníem diversos objectius: caminar pel passatge de bambú (jo no parava de parlar del jonc), veure el Tenryuji Temple i els jardins que l'envolten, la casa del cinematògraf Okochi Sancho Vila, que està en plena naturalesa i ens van acollir amb un te calent i una pasta que ja us vaig ensenyar en una altra entrada, el pont de fusta Togetsukyo i el passeig de bambú fet amb columnes que representen teixits de quimonos, fet per un artista en una de les estacions del poble. Vam fer una passejada pel centre, també, però vam acabar…