dissabte, 4 de març de 2017

Casament: 5 mesos abans

Detall de dues pàgines de l'scrapbook (no he trobat el mot al TERMCAT)
Sorpresos? En tinc moltíssimes ganes, tot i que patim una mica per la disponibilitat durant les dates que ja hem reservat. Ara tinc J. aquí al costat, bastonejat i fet una sopa, descansant de la primera setmana fora a la feina nova. Té al·lèrgies i aquesta setmana de formació en una fàbrica l'ha deixat com un cromo. La que ve, en un lloc nou. Afortunadament, l'han assignat a un projecte de Barcelona, de manera que estarà a casa períodes molt més llargs del que inicialment pensàvem. Bones notícies.

Avui us escric breument per informar-vos dels últims progressos en els preparatius del casament. He aprofitat aquesta setmana per avançar una mica, tot i que sempre ens costa posar-nos d'acord en els detalls d'aquell dia. Em deia E. per carta que tenim estils molt diferents, ella i jo, almenys pel que fa a l'organització del casament. Em penso que sí. Aquesta setmana, la mateixa que ma germana s'ha mudat totsola en un pis a la vora de casa nostra, he rebut, finalment, la proposta del ram de núvia. A la família, hi ha hagut un munt de canvis aquest curs. També he començat a mirar invitacions. Setmana Santa seria un bon moment per donar en persona totes les que puguem. El problema és que J. és molt més clàssic que jo i consensuar no és fàcil. Avui mateix hem tornat a debatre el color de les estovalles, que em pensava que ja estava decidit. 

Dimecres vaig anar amb ma mare a mirar sabates de núvia, però no em van convèncer. El tracte, com hem vist moltes vegades en el negoci en què han convertit els casaments, és dolent. Quan passi el gran dia en deixarem constància mitjançant crítiques als llocs que correspon. La gent n'ha d'estar informada. Però si t'agrada el producte, no hi ha res a pelar. Així que dijous, abans de quedar amb una amiga per fer una xocolata al Caelum (amb concert de violí inclòs), vaig començar a voltar per diferents botigues (no totes em van atendre sense cita prèvia) i em vaig comprar les meues! La setmana que ve acompanyaré ma mare a mirar el seu vestit (de moment, tenim dues cites demanades). 
I ara les tulipes ja estan obertes del tot (la foto és de fa sis dies),

El que va quedar de l'aniversari de J. (i una bossa mig plena de crispetes estovades). La florereta me la van donar a mi en un club de lectura sobre Glopades de riu el mes passat. Aquest cap de setmana havien de venir a veure el pis els iaios materns i passar el dia a Montserrat, però al final ho hem hagut d'ajornar. En tinc moltes ganes, també.

dimarts, 21 de febrer de 2017

Un mes pluriocupada: entre l'institut i l'Ateneu

He estat gairebé un mes sense escriure al blog. Fins i tot he tingut dificultats per seguir els blogs que llegeixo normalment. Per primera vegada, dels correus que m'arribaven i que tenien relació amb la meva antiga feina a la universitat, molts han restat sense obrir (aquests dies espero posar-hi remei, però això m'ha permès posar límits també a les feines que no et planteges deixar de fer i que ocupen moltes hores). També els del projecte d'escriptura a quatre mans i, els del casament, els hem gestionat com hem pogut. (Avui farem la reserva del pastís, després d'haver triat el definitiu en un segon tast que no estava previst, trinco-trinco). Fins aquest darrer cap de setmana, dedicàvem els dissabtes i diumenges a fer rentadores i netejar el pis, sense avançar amb els mobles (la darrera adquisició va ser la tauleta del menjador i ara han regalat a J. uns amplificadors de la TV per a l'aniversari). També he afegit un parell de pàgines al scrapbook i reprès les fitxetes diàries, per recordar aquests dies intensos, en què em quedava fregida al sofà si intentàvem mirar res a la televisió després de preparar les classes.

El nostre balcó.

Ha estat esgotador: dues feines noves en tots els sentits, en un institut d'alta complexitat al qual trigava més d'una hora i mitja a arribar (i començava a les 8 del matí), havia de passar la primera avaluació com a professora de secundària (va venir la directora i tot a veure com feia classe), he rebut ferides de guerra, he estat tutota i gestionat conflictes greus, he tramitat els papers de l'alta d'autònoma. Malgrat aquesta exposició sumària i moments puntuals, no ho he passat malament (tal com m'havien advertit), ans al contrari i els nervis només els vaig notar a la primera classe. A més, les poques hores de son no m'impedien estar ben desperta a classe. M'hauria agradat poder ensenyar més i haver de convèncer-los menys que traguessin un full, portessin un boli a classe o, simplement, treballessin; però sé que han après i que potser he despertat el cuquet de l'escriptura en alguns d'ells. I jo he continuat un aprenentatge a les aules que ja havia començat fa molts anys en una aula per a adults i, després, a la universitat. Admiro la força de molts professionals que s'hi dediquen i que no reben el reconeixement que mereixen, però tenen somnis que, per força, molts alumnes seus entrellucaran i els ajudaran a construir-se un futur.

De tot plegat, n'he sortit encara amb més confiança en les capacitats que tinc per fer aquesta feina i per fer-la bé, per millorar cada dia a partir de la pràctica i n'estic molt satisfeta. Personalment, també estic valorant molts altres aspectes de la feina, perquè quan em vaig inscriure a llistes ho vaig fer pensant en una experiència que volia tenir i una dedicació durant un temps encara indefinit, sense pensar en objectius a curt o a llarg termini. De fet, des que vaig tornar, el present i els calendaris més aviats curts han dominat el panorama. Potser perquè, amb tot el que hem fet i volem fer aquest curs, J. i jo ja tenim prou teca per pair i gaudir. Aquest ha estat el mes en què ell no tenia classes de màster, de manera que ara era jo qui es quedava treballant a l'ordinador després de sopar. Justament demà les reprèn i la setmana que ve començarà la feina nova, que hem anat a celebrar aquest cap de setmana (amb el meu reton la vida social, no hem parat amb la família). Com a resultat, tindré el pis per a mi de dilluns a divendres, en general. Encara que encetem aquesta aventura amb optimisme, volem veure com ho vivim.

Ahir em vaig llevar a les cinc per anar a l'institut i fer el canvi de relleu. Avui m'he aixecat 6 hores més tard, a punt per connectar-me i veure que no m'han nomenat per substituir ningú. Bé. No vull estar mesos sense que em cridin, però una setmaneta per descansar sí que m'aniria bé i tant de bo el proper institut tingués unes característiques que em permetessin comparar centres (afortunadament, em salto la jornada esportiva de l'escola, perquè jo, fent d'àrbitre, sí que no m'hi veia, ni tan sols de ping-pong i ja hi havia alumnes que em volien per a l'equip de bàsquet (?!). Al final, no hem pogut començar a triar invitacions (que volem portar a mà als convidats que viuen a Catalunya), però vull aprofitar aquests dies per posar fil a l'agulla. Malgrat que aquesta setmana no tinc feina a l'institut, continuo amb les tardes pleníssimes per les tutories presencials amb els alumnes de l'Ateneu, que són un goig. La setmana passada també vaig anar al Club de lectura de contes de la llibreria Atzavara, a prop de casa i vam comentar Glopades de riu. Això també va ser graciós: algun alumne de l'institut em va cercar al Google i es va sorprendre de trobar el llibre. M'ho va explicar com una gran descoberta i l'endemà ja ho sabien tots els cursos on feia classe (menys els de l'aula d'acollida).

La taula que hem comprat per a la impressora, al Mercantic, dissabte passat.
La fotografia de dalt mostra la darrera adquisició per a la casa (juntament amb les tulipes): una tauleta per a la impressora, que teníem al terra de l'estudi (i que és molt grossa: a J. li van regalar a la feina i l'ha hagut d'arreglar un parell de vegades). Per fi vam anar a comprar-la aquest cap de setmana. La mida que necessitàvem no la vam trobar de cap manera a Ikea ni similars. Ens encanta, per això us l'ensenyo.

Darreres novetats pel que fa al casament: hem triat el pastís, estic esperant una proposta per al ram de núvia d'una floristeria i ja tenim la lluna de mel encarregada, de la qual espero anar-vos detallant l'itinerari (encara que sigui a posteriori) a través del blog. Ara és el torn perquè la padrina de noces triï el color del vestit i al març acompanyaré ma mare! També hem buscat dia per a la llencEria i les meues sabates.

Gairebé me n'oblido: al març m'han ofert impartir el curs virtual de Redacció i estil en català (gramàtica, connectors, ortografia) de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès. Us hi podeu inscriure: http://cursos.campusdescriptura.com/CA/curs/redaccio-i-estil. Ara tinc 17 alumnes al curs de Narrativa, que és bastant.

dissabte, 28 de gener de 2017

Pretèrit indefinit?

A poc a poc, tot apuntava a la conclusió del període de transició cap a la vida nova a Barcelona: ja queden menys mobles per tenir el pis (de lloguer) complet (aquesta setmana hem anat a buscar la tauleta del menjador, que ens regala la iaia P. i que fa joc amb la del rebedor); a la planta dels diners han parat de sortir-li bolets grisosos i ha crescut una mica, potser perquè torno a tenir ingressos, amb la feina a l'institut, que de moment es va allargant, encara que el cap de setmana se'm faci curtíssim per descansar del trot encara inicial; també he començat com a professora al curs de l'Ateneu, que em fa moltíssima il·lusió (dilluns els alumnes faran el primer lliurament); avancem (amb menys temps) els preparatius del casament (aquesta setmana ma mare m'ha acompanyat a entrevistar-me amb la florista, he demanat un pressupost per a la lluna de mel nou per poder-lo comparar amb el que ens van enviar per a l'octubre (dubtem entre agost i octubre, perquè no sabem ben bé com serà la nostra situació laboral, però la persona de l'agència que més ens va agradar aquest mes no ha estat gaire a l'oficina i va tot més lent del que voldríem) i ja em crec que la primera part del projecte de recerca postdoctoral està conclosa. De fet, a la casa que tant m'agrada ja no hi puc passar tantes hores i aprofito un dissabte com aquest, de tranquil·litat, per no pensar en obligacions laborals.

Però els canvis grossos no paren de succeir-se. Comptem que el mes que ve J. s'incorporarà en una feina nova que li demanarà viatjar durant setmanes, principalment per Europa, tot i que tornarà a casa nostra els caps de setmana. És la notícia que ell estava esperant, tot i que no pensàvem que impliqués tant de trot. Ens fa respecte; d'entrada, a ell més, però a mi em costa pair totes aquestes novetats en tan poc temps, concentrada com estic en la feina nova, que és un repte (com dic als companys que s'estranyen que hagi estat professora a la universitat i ara en sigui a l'institut) i de la qual espero aprendre molt (i ensenyar tant com pugui) mentre continuo amb els meus projectes (com el guió). Es fa estrany pensar que dues setmanes enrere jo no tenia cap feina assegurada i que quedar amb els amics d'aquí es feia natural. Anit va ser el primer dia que vaig tornar a agafar l'scrapbook i el vaig reprendre. Quan vaig comprar la llibreta i els materials, ho vaig fer pensant en el temps lliure que deuria tenir fins que em cridessin. Em va agafar amb moltes ganes i confio treure el màxim profit d'aquesta experiència, tant si acaba sent una trajectòria llarga com si no n'és.

divendres, 20 de gener de 2017

Grans reptes i petites victòries

Us escric breument perquè avui s'acaba la primera setmana de substitucions a l'institut públic (d'alta complexitat) que em van assignar la setmana passada. El primer dia va ser duríssim. Vaig concentrar-me en el dia a dia, en superar l'endemà i després l'altre i l'altre. M'havia convertit en la substituta i tot indicava que la baixa no duraria gaire. Però continuaré tota la setmana que ve i m'ho han comunicat precisament un dia en què ja he collit fruits, en què els alumnes em comencen a conèixer de la mateixa manera que jo començo a conèixer-los a ells. I puc ensenyar, que ja sabeu que és una de les meues vocacions. L'horari, però, roman igual: em llevo a les cinc (jo, au nocturna) i dino a les cinc de la tarda. M'ha tocat el municipi més llunyà dels que havia seleccionat. Els primers dies, em costava engolir un dinar complet i un dia, amb la preparació de les classes, vaig oblidar sopar i J. tampoc no va tenir gana. Però això va ser al començament de la setmana (i dimarts vam tenir tast de postres per al casament, tot i que n'haurem de pagar un segon, perquè no hem coincidit els dos en la mateixa tria). La gana ja ha tornat del tot, encara que estigui exhausta d'una setmana plena de feina + reunions de la meua antica no-feina per tancar coses del projecte + el tast. Espero anar més tranquil·la a partir d'ara. I dilluns em fa una il·lusió tremenda començar a impartir un curs a l'Ateneu! L'scrapbook es mor de fàstic, però la planteta dels diners ha crescut un dit, aquesta setmana!

divendres, 13 de gener de 2017

Caçar l'oportunitat al vol


Llibreta tal com la vaig comprar a Cromatismes Barcelona. 

Sovint, mentre sóc al metro o camino pels carrers de Barcelona, penso en les paraules d'una entrada que m'agradaria escriure per compartir amb vosaltres què sento en un moment determinat. Però és difícil caçar instants fugaços al vol. Abans, quan vivia als EUA i arribava a casa, a vegades tenia la necessitat de recloure'm un moment al blog i escriure-hi pensaments mentre vosaltres dormíeu. Ara a la nit tinc companyia i el blog queda arraconat per a més endavant. Aquesta setmana ha fet 7 anys. Set anys de blog, de canvis de residència, d'estudis, de feina, d'amics nous, de projectes, de somnis, de paraules; una muda de pell. El blog ha canviat amb mi. No sempre és prou ràpid per captar-ho, però se n'acaba impregnant.

Aquesta setmana ha estat una muntanya russa d'emocions. Tenia la mania que havia d'aprofitar Nadal per posar-me al dia amb tot el que tenia pendent, però abans de festes sempre s'és massa optimista, en aquest sentit. De totes maneres, estic contenta d'haver aprofitar per estar amb la família i per llegir. Se'm van fer una mica estranyes perquè era la primera vegada que les víviem J. i jo a casa nostra (tot i que no hi vam estar gaire) i que ens repartíem les festes de debò (és a dir, el dia de Nadal inclòs). Ell treballava després de Cap d'Any, així que vaig trobar-les més llargues perquè vam viure'n la meitat amb la meua família i la meitat amb la d'ell i tenia la sensació que s'havien duplicat els àpats només perquè, de fet, es tractava de dues famílies. Així que no vaig acabar de fer el que havia previst, precisament pensant en que, al gener (n'estava convençuda) tot podia canviar d'un dia a l'altre: que em cridessin de llistes per fer substitucions a secundària, que em truquessin per signar el contracte del curs d'escriptura (si hi havia prou matriculats), que hagués de preparar temaris i tota la resta de compromisos que ja havia adquirit. Això i els mobles i el casament, que jo ja avisava que teníem tasques llargues pendents (i ara va i ens diuen que anem tard, com a tot arreu, que anem tard per a la lluna de mel, que si no es fa nou mesos abans en lloc de set, es veu que ens preus pugen tant, però, ves, no sabem ni on treballarem, aleshores ni si tindrem vacances/permís).


La contraportada. No us ensenyo la portada perquè hi he utilitzat dibuixos amb drets d'autor. Aquests punts de llibre són de Salamandra, en donen a la llibreria Alexandria de Sant Cugat quan hi compren els Reis. 
I va arribar dilluns, sense novetats i dimarts, dia de nomenaments telemàtics. Però el meu número no va sortir (de fet, havien tornat a baixar molt els números i això volia dir, almenys, una setmana més d'espera). Aquell dia vaig sortir a caminar (perquè havia de canviar el vidre de les ulleres, que es va fer malbé just quan havia caducat la garantia i perquè volia comprar materials per fer un scrapbook dels preparatius del casament i, una mica, del pis, perquè és un moment irrepetible del qual vull gaudir de valent i, després, recordar-ho, que un dia passa molt ràpidament) (no, de moment no he reeixit a pujar dalt de la bici, encara que abans de festes hi va haver tres dies de pedaleig) perquè em costava molt mantenir el cap fred. Tot i que ja sabia que, tard o d'hora (més aviat d'hora) sortiria el meu número per començar les substitucions i aleshores hauria de tornar a matinar després de tant de temps i que tornaria a tenir una feina remunerada en un àmbit que m'agrada (l'ensenyament), em costava estar-me quieta i mantenir-me optimista. Tenia la sensació que l'únic número que baixava era el de compte del banc i que, al capdavall, estic en una edat productiva i que tampoc no és que no em dediqui a fer feina (recerca, per exemple, o qüestions literàries), simplement que no la cobro, que també és una manera de valorar-la, i que no tenia una institució darrere (almenys oficialment). Havia enviat CVs a llocs de feina que podia exercir bé i que tenia l'experiència perquè em volguessin entrevistar, però en alguns no em van cridar i en altres hi havia traves burocràtiques, així que res. Mentrestant, cremant T-10s (la targeta de metro).


També n'he decorat el lloc, tot i que no es veuen els dos botons blau marí. És la llibreta de preparatius del casament i del pis feta com a scrapbook.
Hi ha moments per sembrar i sóc conscient que el curs passat no ho vaig poder fer perquè esperava una oportunitat que, per manca de pressupostos, no va sortir. El dilema que em plantejava poc més d'un any era si realment estava convençuda de voler tornar i si la feina hi hagués acompanyat, hauria estat encara més fàcil veure-ho clar. De totes maneres, vaig llaurar poc (no és que tingués gaires opcions) i això m'ha donat un temps que he aprofitat per a la vida personal, sobretot, i per acabar de cloure un projecte del qual sentia que encara volia acabar de difondre'n els resultats en congressos aquí. També he estat, per primera vegada, convidada a activitats literàries com a autora i he reprès el projecte d'escriptura a quatre mans. Sempre es pot fer més i menys, però n'estic complaguda. 

Però dimecres em van telefonar per concertar dijous una entrevista d'un institut públic. Hi ha una normativa que permet fer això amb diversos candidats a la borsa si es tracta de centres amb una complexitat alta. Dilluns començaré! Seré tutora a ESO i tinc altres classes i fins i tot aula d'acollida. Serà un repte, no penso que sigui una feina senzilla, però l'agafo amb moltes ganes. És una substitució breu que farà que em llevi cap a les 5 de la matinada (en una de les destinacions més llunyanes que vaig seleccionar de la comarca triada). A partir d'aquí, deuré encadenar-ne unes quantes o, almenys, els temps d'espera no deuran ser llargs. Així que ara tot s'accelera i l'agenda està damunt-davall, però jo estic contenta. Espero trobar-m'hi bé i anar-me'n sortint. Aprendre'n molt i que m'aporti més coses positives que les que no ho són tant (els nervis que deuré tenir). Al capdavall, és la primera vegada que faré classes en un institut (sense comptar les pràctiques). A veure com continua la història. Avui, però, encara tinc un xic de calma.

Sssst! Espai reservat per al vestit (secret) de núvia.
M'ho deixava. Resum de les darreres tasques que hem fet per al casament que podem compartir: reserva de les aliances, demanar hora a la floristeria per mirar rams de núvia, visita de tres agències de viatges (i cada dia que passava anàvem més i més tard, però seguim sense saber, i depèn de la feina, si tindrem permís per anar-hi a la tardor o ha de ser a l'estiu, que damunt és més car i queda menys temps i el clima és diferent... i tenim dilema quant al lloc; ens ho agafem amb humor). L'organitzadora del restaurant ara és de vacances i els de la parròquia no hi ha manera que ens enviïn el pressupost del donatiu. També vam tenir un petit ensurt: els sogres ens han regalat la nit de noces en una habitació d'un hotel diferent de la suite a l'hotel que jo havia reservat (afortunadament, he pogut cancel·lar-ne la reserva) amb la vista de Barcelona. Aquest està a la vora del restaurant i inclou un circuit d'spa per a l'endemà... I pel que fa al pis: hem demanat pressupostos per a la tauleta del menjador, hem penjat dues prestatgeries al menjador, tenim electrodomèstics dels Reis que són una passada (una exprimidora, una torradora, una biquinera) i copes i una mantassa per al llit i un sabater (amb espill de cos sencer) pendent de muntar. El iaio vindrà a veure'l demà! Quant a mi, em feia tanta il·lusió que passessin els Reis per casa que van comprar molts de regals per a J. L'any que ve, encara que espero que es porti molt bé, espero que no tingui les expectatives en relació als presents d'enguany.

divendres, 30 de desembre de 2016

Preparatius del casament: llista de noces, aliances, nit de noces i lluna de mel

Aquests dies hem descansat (i desconnectat -no he contestat cap correu relacionat amb la feina- i dormit molt), llegit prou i estat amb la família. De fet, tampoc no vaig mirar el llistat de tasques pendents de Bodas.net fins ahir i no hem avançat amb els mobles, però això és relaxar-se. 

Ja us vaig dir que no volia fer un seguiment de tots els passos per preparar el casament per evitar que se'n sàpiguen gaires detalls, com ara sobre el tast i la tria del menú, però hi ha qüestions que sí que vull compartir.

Aquest ha estat el primer dia de Nadal que J. i jo hem passat junts, després de negociacions sobre com repartiríem els dies de festa, enguany i els propers anys. I el vam passar al poble. Així que dimarts vam aprofitar per anar a Tortosa amb ma mare i mirar tres botigues (una de les quals, de decoració, està a punt de tancar) per triar lloc per fer llista de nuvis. Malgrat que ja no es porta gaire, perquè cada vegada es prioritza més donar el número de compte perquè cadascú regali la quantitat que li paregui, vam pensar que hi havia casos en els quals s'havia de facilitar l'opció de l'obsequi. En el nostre cas, com que ja fa quatre mesos que vivim al pis i l'anem moblant a poc a poc, també ens estimem més que se sàpiga què tenim i què ens fa falta (que ara són poquetes coses, sobretot perquè és un pis i hi ha limitacions d'espai). Quant a aquest tema, de moment hem decidit deixar pendent l'habitació menuda, tot i que la família ens donarà el llit individual, que tenen a ca seua. Bàsicament, perquè no ens corre pressa, perquè encara no hem acabat d'aclarir què en volem fer (havia de ser l'habitació de convidats, però cada vegada se'ns acudeixen més coses i de moment hi tenim la planxa i una bicicleta estàtica que hauria d'utilitzar per fer una mica d'esport, però que no hi ha manera). Per tant, haurem de fer una llista breu de què necessitem i ens hi cap. He de dir que els regals de Nadal ja van estar enfocats en aquest sentit, de manera que ara tenim torradora (desig de J.), biquinera (cosa meua, tot i que em penso que no n'he fet servir mai) i exprimidora, draps i un joc de tovalloles nou. 

Com que la tenda de decoració estava a punt de tancar, no vam poder incloure-la. Aleshores, vam visitar tant una botiga en què hi ha de tot per a la casa i per als viatges (menys decoració en general) com una altra, una mica més moderna, amb objectes per a la llar i llençols. Finalment, vam trobar la primera més completa i, a més a més, ens oferia avantatges respecte de l'altra: tot el que triem per a la llista estarà exposat en uns prestatges de la botiga (a més de tenir la llista amb els preus i també un espai al web -l'altre lloc també tenia web, tot i que ens van avisar que no era gaire fàcil accedir a la llista de cada parella de nuvis-) i aniran marcant què s'emporta la gent. A més, ofereixen gènere als nuvis pel valor d'un 20% del que se'ns hagi comprat (em penso que era un 10% si és en efectiu). Això no ho sabíem. La botiga de decoració que estava a punt de tancar ens va dir que se solia fer el 30-40%, però no sabem si ho deien perquè ja tancaven. Mons pares havien fet allí la del seu casament i no els fan oferir res d'això. A la tercera botiga no ho feien, tot i que, durant un any, teníem un 10% de descompte per comprar-hi.

També em va soprendre saber que, almenys en aquesta tercera, si tu vols un regal gros però penses que ningú no s'hi gastarà tants de diners (perquè normalment es prioritzen els ingressos perquè els nuvis ho destinin al que necessiten en aquell moment), pots enumerar regals menuts que sumin junts el valor del gros i, encabat, fer el canvi. Perquè es veu que pots anar-ho canviant (almenys a la tercera, encara que jo no sóc gens partidària de canviar regals). De totes maneres, es veu que hi ha gent que s'entossudeix a regalar-te la coberteria de mudar malgrat que a la botiga els diuen que ja l'ha comprat una altra persona i aleshores ets tu qui pots canviar-la. Jo a això encara no li trobo el sentit, perquè si es fa llista és per evitar aquesta mena de coses, oi? Recordo que ja vaig fer llista en una papereria a la comunió i que, com que aleshores encara vivíem al poble, molta gent em va cridar aquells mesos a casa per donar-me regals, però no solien ser els de la papereria de Tortosa.

Tot i que només ens en vam anar a informar, J. i jo tenim clar que farem la llista a Ramoncita Regals. Aprofitarem una altra visita a la família per anar-ho a triar i tenir vincle, perquè aviat farem les invitacions. De fet, és per a la part de la núvia, la llista, perquè el nuvi no ho acaba de veure clar. Una altra llista que farem és l'Amazon Wish List. 

Finalment, ahir teníem cita per a les aliances. Dic "finalment" perquè en principi se n'havia d'ocupar J. i no hi va haver manera. Al final, vaig agafar-ne les regnes, encara que ell ja coneix la joieria perquè hi va encarregar l'anell de compromís, que em va donar a Walt Disney World. I pensar que jo ni tenia l'anell com a tradició coneguda i que la primera vegada que me'n van parlar a la feina em vaig quedar paradíssima que es fes aquí! Ara la joieria s'ha traslladat a Barcelona. Havíem quedat molt contents del tracte i de l'anell, però era només una primera cita perquè encara no en sabíem res, d'aliances. Després d'ensenyar-nos les capsetes on exposen anells perquè triéssim els estils (els dos vam veure de seguida que seguíem una línia molt concreta), vam fer-ne una selecció i vam passar a les simulacions per ordinador. El vam personalitzar, tot i que són més bonics fora de la pantalla. Vam mirar-ne dos models, un dels quals ens va acabar agradant molt més. Ens van fer un pressupost amb diferents variacions i ens ho van enviar per correu perquè ho tornéssim a mirar a casa. De fet, anit vam fer-nos el mateix anell des de diferents simuladors que vam trobar per la xarxa. Avui he demanat cita i hi tornarem d'aquí dos setmanes per encarregar-los (el de J. i el meu són 99,9% iguals) i prendre mides i després farem una prova al març per veure si ens agrada o encara hi volem fer canvis. Es veu que no ens sobrava el temps perquè ja tenen els propers mesos ocupadíssims. També vam mirar altres joieries per Internet anit, però els que havíem pre-seleccionat són els nostre preferits. 

Si no havia obert la pàgina de casaments en totes festes, anit vam tornar a l'acció encabat de polir-nos una sèrie nova. El restaurant on ens casem no és un hotel sinó un mas, de manera que no inclou la nit de noces dels nuvis com a regal, però sí que hi ha un hotel de la mateixa localitat amb el qual té un conveni. Si s'hi queda cap convidat (com pensaven fer per part de J., sons pares o la família de La Rioja), els nuvis tenen la suite junior gratuïtament, amb spa i els convidats reben un descompte, em penso. Ho van anar a preguntar sons pares al final d'octubre, el dia del tast del menú, però el dia que ens casem és l'únic que està tot ocupat, així que vam tornar a la meua idea inicial (o només jo), que era passar aquella nit a casa nostra, que ens encanta i no ens en volem moure si podem evitar-ho. Però J. volia acabar-ho de celebrar, així que anit em vaig posar a l'acció i he buscat hotels especials, coma màxim júnior suite perquè els preus es disparen, per a aquella nit i aviat trucarem per demanar preus i a quina hora ens hauríem de llevar l'endemà. Afortunadament, com que és un casament de dia, podrem aprofitar-lo.

I també vaig entrar a Bodas.net (realment, no hi guanyo res fent-ne publicitat, que quedi clar i també té punts menys aconseguits, com el de les assessores via xat) per mirar les agències de viatges més fiables, segons els comentaris dels usuaris, de Barcelona. He demanat pressupostos per al nostre viatge (tenim bastant clar on volem anar i el nombre de dies aproximat) a cinc agències (en català) i, de moment, he rebut una resposta preliminar de dues. 

En marxa!

divendres, 23 de desembre de 2016

Projectes que han donat fruit

No m'esperava escriure dues entrades avui, però acabo de rebre un article de blog de l'estudiant a qui vaig acollir aquest estiu a Harvard i que vaig retrobar fa uns dies en un congrés. En aquell moment, jo cloïa una etapa i recordo que fins i tot em vaig reunir amb ella el dia abans de tornar, quan ja m'hostatjava A. a casa seua. També vam tenir converses de seguiment des del pis nou, jo asseguda al terra de l'estudi, sense mobles, però amb la connexió nova. Sempre mires de fer tant com pots, malgrat que les circumstàncies no semblin ser ideals. M'ha agradat llegir-la avui, parlant de l'experiència i de la trajectòria que ha realitzat fins ara: http://www.imfahe.org/en/blog/testimonio-de-luc%C3%ADa-azpeitia-mentee-imp-2015-2016 Té un futur prometedor.

Aquest curs, vaig decidir agafar-me vacances de la direcció d'IMP-Filologia perquè és un projecte ambiciós que, tot i que ja està engegat i altres especialitats han continuat, requereix molta energia. Jo volia dedicar-la a tot el que ara tinc entre mans, que no em pareix poc. A la primavera hauré de decidir si el reprenc el curs que ve.