Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: novembre, 2017

Arashiyama (excursió des de Kyoto)

Imatges
Passeig del bambú.  Aquell dia no vam matinar gaire. Vam fer cap a l'estació de Kyoto a mig matí, després d'esmorzar (occidental, perquè als seus esmorzars no ens hi vam poder acostumar: arròs, sopa, peix... patates fregides -no sé si eren part del bufet entès com a oriental o occidental) i vam comprar a la màquina bitllets de tren per anar a Arashiyama. Plovia. Per tant, J. també va comprar un paraigua. La nit abans havia fet una cerca ràpida per preparar l'excursió i teníem diversos objectius: caminar pel passatge de bambú (jo no parava de parlar del jonc), veure el Tenryuji Temple i els jardins que l'envolten, la casa del cinematògraf Okochi Sancho Vila, que està en plena naturalesa i ens van acollir amb un te calent i una pasta que ja us vaig ensenyar en una altra entrada, el pont de fusta Togetsukyo i el passeig de bambú fet amb columnes que representen teixits de quimonos, fet per un artista en una de les estacions del poble. Vam fer una passejada pel centre,

Kyoto

Imatges
Després d'Osaka i Nara, vam passar tres dies a Kyoto (el darrer vam aprofitar per agafar el tren J. i jo i fer una excursió, però ho deixaré per a una altra entrada). Des d'aquí també es pot agafar el tren bala fins a Hiroshima, però a nosaltres ens havien assegurat els amics del Japó que val la pena dedicar temps a Kyoto. De fet, a la ciutat hi ha molts temples i jardins per visitar. Us n'enumero una tria. 1. Un dels meus indrets preferits del viatge, que ja havia esmentat a la primera entrada, el santuari xintoista de Fushimi Inari: Aquest és el revers dels torii, on han signat les persones que els han pagat com a donatiu. S'ha de tenir en compte que hi ha temples i pagodes que tanquen aviat, de manera que és important mirar els horaris abans. 2. El Temple Daurat, amb uns jardins també preciosos. De postal. 3. El castell de Nijo. El que està construït de manera que la fusta xerrica i grinyola quan la trepitges perquè els senyors del cast

Acció de Gràcies

L'any passat, aquest dia, vam anar al tast del menú del casament i vam fer-ne la tria final. Aquest és el segon dia d'Acció de Gràcies des que vaig tornar i ara J. treballa en una empresa tecnològica, de manera que ja us podeu imaginar que la feinada del Black Friday no passa desapercebuda. La tardor espectacular de Nova Anglaterra estava plena de dates assenyalades. El primer any vaig passar aquest dia totsola, tot i que vaig assistir a pre-celebracions, però gairebé acabava d'arribar i encara no tenia un grup fort d'amistats. El segon any em van sobrar plats de tito i va ser molt especial. Encara que mai no és un mal moment per donar gràcies pel que tens, el missatge d'aquest dia m'és car i no vull deixar passar l'oportunitat per fer-ho i fixar-ho. De motius, no me'n falten.  Dono gràcies per la celebració del nostre casament i per l'amor que ens uneix, amb energia renovada. Aviat farà deu anys que estem junts (al gener) i renovar i fer un pas

Curiositats del Japó (imatges)

Imatges
Menjar a l'aparador d'un restaurant (aquest encara és senzillet). Botigues, totes atapeïdes de coses. Igual que els edificis, estrets de façada en alguns llocs (perquè els feien pagar segons l'amplada de la façana) i amb restaurants a cada pis anunciats amb llums "de neó", l'atapeïment el vam trobar també a les convenience stores , botigues de de tot, com les pharmacies dels EUA. Per servir peix-globus en un restaurant necessiten llicències, perquè si no el talles bé és verinós, letal. Tenen mascotes per a tot. Aquesta és la de la torre d'Osaka, una mena de Wally, però l'humà amb una banya d'unicorn rosa de la torre de Tòquio ens va fer molta impressió. La mascota és aquesta , però hi havia un noi amb un con rosa al cap que feia una fila...  Kit-kats de matcha. Amulets dins d'un temple budista. Més amulets. Les galetes per als cérvols sagrats de Nara. Dolços embolicats. Una maiko, aprenent de geiko