dissabte, 15 d’octubre de 2011

Teniu a punt les papil·les gustatives?


Per si a M. li interessen...
La Southwark Cathedral, gairebé darrere de la Tulip House.
El famós Borough Market, molt a prop de la Tulip House.
El vaixell de heroi Sir Francis Drake, que s'enfrontà contra els espanyols, victoriós contra l'Armada Invencible.
El que queda del Winchester Palace, residència dels bisbes de Winchester a prop del que avui s'ha convertit en la Southwark Cathedral.

Chocolate Unwrapped
Esperant el conferenciant... Ha esat bé perquè m'ha servit de listening i no he tingut cap problema per entendre'l.
No entenia ni la meitat dels ingredients que em deien que portava el xocolate (sí que he entés la del discurset d'una dieta saludable amb xocolate), però aquests estaven barrejats amb gerds, si el gust no em falla.
Com poden tenir la barra d'anunciar giandioti de la toscana?? Si són del Piemont, concretament de Torí, punyeta!
El meu estimat The Globe, el teatre de Shakespeare.

Un altre que s'ha perdut.
La Tate, ehem.
London Millenium Bridge. No és que no t'hagi esperat, L., aquesta zona ja la coneixia una mica i el pont també, ja t'hi duré!
Una ànima solitària. Deu buscar sirenes al Tàmesi?
La catedral de St. Paul al fons.
La fira del llibre de Southbank.
Tribus urbanes al cau.
La fira del formatge. Recordava vagament la del tartuffo d'Alba.


Facin el que facin els anglesos necessiten menjar indi, els encanta.



El de l'esquerra de tot és el que he comprat jo: brie amb tòfones!!! Cheese & Vine.
La meua passejada pel Southbank, que m'ha fet descobrir un centre d'oci (teatre, biblioteques, cafeteries) molt modern i amb terrassa, amb aquesta vista i, encara que no ho hagi pogut retratar gaire bé, la de davall amb el Big Ben.
Big Ben, Parlament, London Eye


Waterloo Station, al sud del riu.
The tube. Sempre havia volgut fer una fotografia a les escales típiques del metro de Londres. Van molt ràpid i n'hi ha de més llargues.
Kensington Gardens. Plens de gent, com tots els espais verds de Londres.
El palau de Kensignton.
Els jardins del Kensignton Palace. Estic penjant les fotos en l'ordre correcte.
Per als amants dels warhamers. Els reis s'entretenien amb aquests soldadets.


El vestit de la princesa Diana, que va viure a Kensignton Palace des que es va casar. Tot molt morboset i halloweenesc, però la gimcana d'anar buscant els noms de les princeses que havien viscut al castell i que tenien una sala dedicada molt entretingut i original, busquen un nou mètode de museu didàctic que prescindeix de les noves tecnologies i els ordinadors parlants que vam veure al Science Museum i se centra en (molt típic dels palaus anglesos) els informadors que no et fan de guies ni et diuen res tret que els facis preguntes i aleshores s'estenen tant com vulguis sobre el tema. Jo no en dec saber prou, perquè amb mi sempre són breus.
Kensington Palace. Enchanted Exhibition.
Si em preguntéssiu si sóc més de dolç o de salat, normalment no sabria què dir, perquè sóc tant llèpola (com ma mare i ma germana) com amant dels embotits i formatges (com mon pare), però avui, definitivament, em decantaria pel salat.

Feia dies que ho tenia planejat, avui aniria al festival més important de la Setmana de la Xocolata a Londres, l'Unwrapped Chocolate al local Vinopolis. Per entrar-hi has de pagar 10 pounds però et prometen estàtues de xocolata, exhibicions, xerrades i demostracions i moltes, moltes degustacions. A mi la part de l'espectacle, juntament amb l'oportunitat de tastar molta xocolata, era el que m'atreia més, però no cal que us digui que m'ha decebut bastant. Al cap i a la fi era una fira, en què els dependents només volien vendre els productes i hi insistien bastant, les degustacions eren miserioses, de decoració n'hi havia ben poca i la xerrada de mitja hora que he escoltat tractava el tema de: jo, un xocolate i la xocolata. Really? Molt pobre per aquest preu i, és clar, jo ja hagués comprat un gianduiot, un bombonet de xocolata amb llet i avellanes, praliné boníssima o una tasseta de xocolata-gelat-crema de cacao però no em pensava gastar 10 lliures més per aquelles racionetes ridícules!

Així que he decidit passejar per la vora del riu fins a l'altra gran fira d'avui, aquesta gratuïta i que prometia menys, però que m'ha encantat. Avui feia solet i hi havia molt d'ambient, la mostra era a l'aire lliure i el tema, formatges i vins. He dinat allí, he fet degustacions i m'he comprat un bon tall de formatge brie amb tòfona, perquè m'ha encantat quan me l'han deixat tastar.

A la tarda he anat als jardins de Kensignton i a veure el palau.

Us penjo unes quantes fotos-resum del dia mentre faig el sopar i la bugada!!!

5 comentaris:

  1. Unes vistes boniques. Tot això encara no ho coneixíem. Bonic.
    Els mercats i el menjar llocs que m'agrada visitar.
    Et buscava entre les ombres de la foto d'aquell noi solitari però no hi ets.
    Diumenge de matí i pensant què farem per dinar.
    Fis aviat.
    Olivera

    ResponElimina
  2. I no fareu paella? El noi solitari estava massa lluny perquè sortís la meua ombra, mira que caminar pel costat del riu amb una maleta...

    ResponElimina
  3. Quin dia mes profitós! Quan he vist la foto del pont he exclamat: Ja li val!!! Sort del peu de foto...em pensava que ja no m'havies esperat! :D

    Petons, t'estimo!

    ResponElimina
  4. Hahahaha, el pont ja l'he vist milions de vegades, no et cal patir que t'hi duré ^^ que volies que l'evités? no vaig anar-hi pel pont! :D

    ResponElimina
  5. Vols un Aero? Un button? Com és que no estan a la nostra llista gastronòmica de menjar porqueria per a aquest cap de setmana? Ho afegeixo.

    ResponElimina