Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2019

El dia vs. la jornada

Ara visc el dia. La setmana només hi és per a tot allò extern a nosaltres dos (i no dic tres perquè J. té una jornada laboral que combina amb el son interromput de les nostres nits, en què L. es porta bé, però el cansament es fa notar, sobretot si volem mirar alguna pel·lícula o un documental i ens quedem fins tard, desconnectant). J. ens anomena "la parelleta". Allò extern està carregat de canvis laborals, que tots siguin per bé, i L. i jo ens organitzem d'acord amb això. Pel que fa a la meua feina, la que està en pausa, tinc activat el correu automàtic, que repeteix a tort i a dret que gaudeixo del permís de maternitat. Però a vegades no n'hi ha prou amb aquesta barrera. Sort que el mur mental costa més d'ablanir. Llegeixo, això sí, per plaer. Alleugereixo el pes de les estanteries carregades de novel·les i assajos pendents.Deia que ara visc el dia sense planejar gaire. El dit del peu em fa menys mal. A casa hi camino bastant bé i al carrer ja puc fer passejade…

I dos mesos! I el dit del peu trencat.

De les rutines que us vaig parlar l'altre dia la que més em costa és recuperar la llibertat de moviments a casa. Em costa perquè ja m'agrada, tenir L. acurrucat damunt. Després de la crisi de les vuit setmanes (segons el llibre Las semanas mágicas, que és el més útil dels tres que vaig comprar de puericultura) em pensava que ell ja s'havia fet massa gran per voler-hi estar. També hi fa que dorm menys i aquests darrers dies portem un bon ritme pel que fa a les activitats diàries. Darrerament, he començat a passejar-lo cada dia: alterno passejades llargues amb recorreguts curts perquè em canso molt. Si vaig totsola, com passa la majoria de dies, em canso més. A poc a poc anirà fent més bo i podré destapar-lo més. Tinc ganes d'abaixar-li la caputxa del cotxet una altra vegada perquè vegi el cel i les rames dels arbres, tot i que el sol el molesta. A J. i a mi ens agrada molt estar a casa, tant, que al final moltes de les sortides que volíem fer ens acaben fent més peresa …

Cap als dos mesos

Escric aquest apunt breu un dissabte a la tarda. L. dorm al sofà, al meu costat, amb el cap damunt d'un coixí i no del meu pit. El 14 farà dos mesos. Pareix que quedin lluny els dies que giraven al voltant de la lactància o en què L. dormia i dormia sense interactuar amb res del seu voltant (tret de son pare i de mi, a qui sempre ens ha escoltat i mirat amb interès). Diuen que als tres mesos tot canvia molt, que fan senyals de reconèixer-te i estar contents de veure't, que cada cop se'n riuen més. L. té moments de molta "lucidesa", de concentració en nosaltres, d'expressió verbal i riallades. És molt gratificant, encara que sigui a les dues de la matinada o que et sembli que ha fet un salt enrere en altres coses. Una de les grans preocupacions dels blogs de mares que llegeixo és el moment en què s'han de quedar totsoles a casa amb el nadó perquè el pare s'ha de reincorporar a la feina. Nosaltres ja havíem estat sols molts matins o tardes, unes tres ho…

Carnaval 2019

Imatge
Acabo d'actualitzar l'entrada de "Balanç de l'any 2018", amb el progrés dels propòsits d'any nou. Els familiars, perquè els professionals els he pausat. M'ha vingut al cap perquè un dels propòsits que em faig de forma recurrent a l'inici de curs però que mai no anoto (i que en aquest moment de l'any ja solc haver abandonat) és el "celebraràs les festes", en el sentit de les tradicions. Amb L. i en ple permís, me l'he tornat a fer. Vaig aconseguir sortir a passejar L. el Dijous Llarder (ens sol costar i no hi ha manera que J. m'hi acompanyi des de les nostres primeres excursions a la farmàcia) i vam menjar truita de botifarra d'ou i avui l'hem disfressat per anar al Carnaval infantil de Sant Cugat. A l'escola on anirà també hi celebren les tradicions catalanes. Tenia dues entrades noves pensades: cerca d'escola i coses que hem comprat i ens han servit poc i marques que millor ens van, però ja veurem si l'escri…