Un sopar típicament anglès!

Anit S. em va convidar a sopar a casa seua, una casa molt bonica en un barri tranquil amb vistes al riu (ella diu que de dia val més la pena, però em va agradar la tornada. Jo havia d'agafar el darrer metro i pensava que no hi hauria ningú als carrers, però encara hi havia molts executius amb maletes que tornaven a casa travessant el pont, la furgoneta del Royal Mail, busos anant i venint (tot i que, com que vaig pensar que de nit no sabria situar-me, no en vaig agafar un que m'anava força bé) i aquella part estava molt ben il·luminada. Ho dic perquè quan havia sortit de l'estació, a les 7 de la tarda, vaig travessar per un altre pont (el del metro) amb pas per a vianants i hi havia molt poca llum, potser per això no hi passava gairebé ningú; no em va agradar gens la sensació.

De totes maneres ens vam trobar molt més tard, per culpa d'això dels ponts (espero que per a ella no fos massa tard per ser l'hora de sopar, perquè aquí comencen a menjar aviat; a mi això no em causa cap problema, perquè puc menjar a qualsevol hora!). Quedàvem a un pont, però els dos es deuen dir igual i S. corria d'un pont a un altre pont... però es veu que n'hi ha moltíssims en aquella zona. Ara és divertit, sembla de pel·lícula. Al final, vam quedar a l'estació i em va ensenyar casa seua, que feia molt bona oloreta de... pie! Em va fer un pastís de carn del pastor, és a dir, un shepherd's pie!, que és un plat tradicional britànic, però que, és clar, als restaurants no acostumen a fer, perquè és molt casolà. Tenia un aspecte semblant, per descriure-ho d'alguna manera, a la lasanya, però portava carn, pataca i una capa de formatge (i vi!). Avui, buscant per la Wiki, he vist que si és de peix es converteix en un fisherman's pie, però el més estrany és que la versió vegetariana del plat es digui shepherdess pie. Jo fins ara només havia menjat steak pie, però aquest és molt millor. Em va agradar tant que vaig repetir i tot. Ah, també hi havia una amanida de tomaca, bona. Es veu, senyor parisien, que a França tenen un plat similar que es diu hachis Parmentier, et sona? L'has tastat? De postre, vam menjar els bombonets que li havia portat.

Vam estar xerrant moltes hores i de tot i em va ensenyar les seues pintures: enguany ha començat un curs d'aquarel·la, però abans ja havia il·lustrat a la revista de la seua universitat. Les he trobat molt boniques, tan de bo un dia m'il·lustri una història! A ella li va encantar la idea.

Des que vaig tornar havia tingut poques oportunitats de parlar anglès (no més de dos frases seguides) i anit ho vaig notar molt, però passat el primer quart d'hora ja anava fluint. Quina llàstima que quan vulgui marcar la síl·laba sobre la qual recau el pes de la paraula i no sàpiga com fer-ho acabi pujant la veu més del normal! Segur que és culpa de les sèries americanes, criden molt més que els britànics! Ja ho veieu, vaig xalar molt, quines ganes tenia de retrobar-me amb el que han estat el meu ambient i les meues amistats d'aquests mesos! Se'm feia estrany que ja no hagués de veure tots els meus nous amics, que alguns ja haguessin marxat i que ens trobem en aquesta zona estranya d'entre semestres acadèmics, quan les biblioteques i les institucions estan desertes i no hi ha gaires activitats. Avui aniré al súper i després, segurament, em quedaré a casa, vaig retirar tard i estic cansada! Com s'ho deuen fer aquells executius d'anit?

Veg. l'aspecte del shepherd's pie aquí. Nyam! (el que vaig tastar em penso que no duia pésols, així que no pot donar peu a brometes!).