El gat tigrat 15 i 16

Ells l’ajudarien, però si volia tornar a parlar hauria de fer-ho totsola. Així doncs, la xiqueta va barrejar la mantega, el sucre i la vainilla en un bol. Va abocar-hi les clares d’ou que li allargava la mare i va anar remenant la mescla quan el pare hi va afegir farina. A poc a poc, la pasta va anar agafant consistència.

Quan va estar a punt, els pares la van ajudar a ficar-la dins d’una mànega de pastisseria i va esprémer-ne el contingut a una safata que havien muntat amb mantega. Mmm... Núria s’havia d’aguantar per no tastar-la, la boca se li feia aigua. Van ficar la safata dins del forn i van esperar que es cogués.

P.S. Dos episodis de regal per al cap de setmana! La veritat és que sense els dibuixets m'ha semblat que perdia molt la gràcia allargar l'espera... Així que aquí teniu unes quantes escenes de cuina a ca Núria. No acabo de dominar les lletres i formats d'aquest disseny nou...