diumenge, 22 de gener de 2012

El gat tigrat. 17

Aquella nit, abans de gitar-se, Núria es va menjar una de les llengües que havia cuinat. Només una. Mentre se l’apropava a la boca li va parèixer que s’assemblava més que cap altra a una llengua humana. Va deixar un conill perquè el gat s’afartés i es va colgar entre els llençols.
P.S. La fotografia la vaig fer a la vall del Nil a Egipte i hagués estat més adequada que el dibuixet de les piràmides i el camell fetes al Paint per als episodis del pare a Egipte, però l'he trobat ara, barruntant les fotografies que tenia guardades al mòbil vell. Feia fotos de molt bona qualitat! I com que no les he portat mai a revelar encara les tinc a l'ordinador.




2 comentaris:

  1. I es va curar?

    (M'agrada molt la foto. Jo mai he estat a Egipte... i ja em toca!)

    ResponElimina
  2. Aviat ho sabrem, si es va curar, però ara la cosa ja no sembla tan greu ;P Ohhhh, a tu t'encantaria Egipte! Jo vaig guanyar el viatge a un concurs literari :D Em va agafar per sorpresa, però un cop ho vaig saber em vaig passar el mes abans dibuixant cocodrils i camells a l'amiga que m'hi acompanyaria!

    ResponElimina