dimarts, 10 de gener de 2012

Segueixo aquí!

Malgrat les darreres entrades, més literàries, segueixo gaudint de Londres. Avui, passats ja els tres primers mesos, per fi he anat a la British Library com a reader (com a usuària de la biblioteca). Ja hi havia estat tres vegades, és un edifici impressionant, que té forma triangular perquè abans formava part de l'estació, però a la primera hi vaig fer una visita guiada, hi vaig dinar i em vaig acabar de traure el carnet i a la segona vaig visitar l'exposició dels manuscrits il·luminats, que encara està oberta. Avui, doncs, he entrat a una de les sales de lectura, havent deixat prèviament la motxilla i l'abric al penjarobes i amb els meus objectes de valor (no entenc per què no m'han permés deixar un mòbil de 5 lliures amb 4 euros de saldo a la motxilla!) dins d'una bosseta de plàstic transparent. Hi he estat una mica més de tres hores que, sense aigua (no s'hi poden entrar líquids, ni bolis), han començat a neguitejar-me. Em pensava que tindria temps de veure l'exposició de Dickens, però només hi he pogut fer un cop d'ull, perquè volia tornar a casa a dinar i se m'havia fet tard. De fet, si he trigat tant a anar-hi és perquè em molesta tot el procés de despreniment de les biblioteques nacionals (com a la BC o a gairebé totes les italianes). Havia encarregat el llibre que volia llegir feia dos dies i així ja me'l tenien a punt, el problema és que has de dir a quin seient seràs perquè et puguin localitzar en tot moment i he fet una mala tria (a cegues, que jo ho desconeixia), perquè hi havia molt poca llum. Demà a la nit vaig a sopar a casa S., que em vol preparar una degustació estereotípicament britànica (paraules seues), a veure si en faig fotos!

Uf, tota la tarda que m'adormo, avui! Deu ser la satisfacció d'haver complert el propòsit extraoficial d'any nou: anar per fi a llegir a la British Library!

4 comentaris:

  1. Ja ens explicaràs el menú del sopar i si era bo alguna recepteta i tot.
    Olivera

    ResponElimina
  2. Oh, a cada lloc tenen les seves manies... A París tb hi havia tot el ritual del vestuari, i el de les targetetes per entrar-hi, i el del número de seient, i el dels llibres reservats... Però almenys sí que t'hi deixaven entrar amb aigua i per suposat no et registraven per pispar-te els bolis! I hi havia uns espais anomenats "clubs" on podies menjar, prendre un cafè o un refresc.

    L'ex-parisien

    ResponElimina
  3. Ohhh, tu sempre seràs parisien dins del teu cor. Que bé que hagis tornat abans que jo, així no em robaràs protagonisme (és broma, és que l'altre dia vaig veure un capítol amb Mònica Geller dient una cosa així i em va fer molta gràcia). Aquí simplement la gent que hi va per connexió gratis seuen als banquets de fora de les sales, hi ha tauletes i hi posen l'ordinador, però segur que no entren a les sales, perquè porten abrics i tenen bolis!

    Olivera, no he fet fotos al final, però un cop ens hem trobat hem anat a ca seua i el sopar ha sigut molt bo i he xalat moltíssim, moltíssim. Me n'he recordat de la serata francese de Mattéo a casa de Risa i meua a Tori! Bé, d'això ara. Érem nosaltres dos i hem xerrat de tot! Ja us en faré 5 cèntims, que és tard! Boníssim, el sopar! Acabarà agradant-me el menjar més típic britànic.

    ResponElimina
  4. A París et feien anar a rentar les mans i portar-les molt ben eixugades abans d'entrar a les sales!?

    ResponElimina