El gat tigrat. 10
En sendemà, quan la mare la va despertar, es va estranyar que no grunyís un: «Una miqueta més, que encara tinc son!», com feia cada matí. Núria es va aixecar del llit sense dir res, va esmorzar en silenci i cap a l’escola! Aquell matí, en veure que no piulava, mestres i amics li havien preguntat el mateix:
- Que se t’ha menjat la llengua el gat?
Però Núria no havia pogut contestar res.
P.S. No volia fer-vos patir gaire... ja és ensendemà de matí. Almenys el seu entorn sembla entendre perfectament què té.
- Que se t’ha menjat la llengua el gat?
Però Núria no havia pogut contestar res.
P.S. No volia fer-vos patir gaire... ja és ensendemà de matí. Almenys el seu entorn sembla entendre perfectament què té.
Jo fins ara pensava que això de "se t'ha menjat la llengua el gat" era només una frase feta...
ResponEliminaLa saviesa popular no falla mai! D'algun lloc deu haver sortit... Ara m'ha cridat la curiositat. Per què no el trobo al DCVB? Només hi diu: Dóna la llengua al gat!: ho diuen a una criatura quan després de menjar diu «ja he acabat» (Reus). I aquí hi diu que en francès també existeix: http://ca.wiktionary.org/wiki/chat
ResponEliminaPer mi que no és molt català (almenys l'origen). Però en aquestes coses és molt complicat d'afirmar-ho així com així... el fet és que, efectivament, el gat tigrat s'ha menjat la llengua de Núria! :O
ResponEliminaBuscant, buscant... he llegit d'on ve l'associació del gat i la llengua (però com que la font és poc fiable no ho posaré). Els anglesos també la fan servir :)
ResponElimina