dimarts, 3 de gener de 2012

El gat tigrat. 3


Però el que a Núria li agradava més d’aquell país eren els dibuixos que sortien a la postal que els havia enviat el pare. La postal mostrava, de dalt a baix, uns ulls allargassats, un sol que brillava, una àmfora i un cocodril amb la boca oberta. La mare li havia explicat que aquells dibuixos eren la forma d’escriure dels antics egipcis. Núria, que encara no sabia llegir ni escriure, però que tenia molta traça dibuixant, va pensar que es podria inventar un codi com aquell per a escriure als seus amics. Era el que havia utilitzat per a escriure les invitacions de la festa i hi havien acudit tots.

4 comentaris:

  1. Ja et dic jo, Pilar, que no tinc tantes facetes amagades com tu i amb les manualitats no m'hi veuràs! ;P

    ResponElimina
  2. Això del Codi... una amiga i jo ens en vam inventar un. Era l'abecedari escrit a base de punts, ratlles i signes com V, X... ara no el recordo!

    ResponElimina
  3. De debò? Hahahah Jo vaig intentar-ne un de tan complicat que abans d'arribar a la Z ja me n'havia cansat. No me n'havia recordat més, però aquest estiu el vaig trobar al meu diari de l'època (estic reutilitzant diaris buits, que me'n regalaven un munt, com a llibretes: perfumades, amb dibuixets...) amb les equivalències!

    ResponElimina