El gat tigrat 13. S'acosta el desenllaç
Com que no sabia què fer per a recuperar la llengua de Núria, va telefonar al pare, que d’animals en sabia un niu. El pare va riure en adonar-se que estava amoïnada per tan poca cosa; ell sabia com curar la menuda, aquella mateixa nit tornaria a tenir llengua, però havien de recordar-se d’alimentar bé el gat. La feina que havia de fer a Egipte ja l’havia acabada i al cap d’unes hores estarien junts una altra vegada.
Tinc ganes de llegir el final!
ResponEliminaOlivera
Ah, ja pots escriure, veig! :D
ResponEliminaJo també! Vull dir que també tinc ganes de llegir el final.
ResponEliminaQuin canvi d'imatge! :)
Es veu que depèn de la mida de la pantalla es veu la finestreta de l'avió o no (jo no la veig) i si és massa gran es veu repetida la imatge. Volia un color més relaxant, ara i tenia ganes de canviar, el tema del viatge m'ha convençut, però si hi ha tantes diferències depenent des d'on ho mires potser tornaré a canviar-lo!! T'agrada?
ResponEliminaSí que m'agrada, però tampoc no veig la finestreta de l'avió (et podria veure a tu dins, quina llàstima...).
ResponElimina