El grat tigrat. I fi.
(Espero no haver-vos fet impacientar gaire):
En sendemà al matí, quan la mare la va despertar a primera hora per anar a l’escola, va gemegar:
- Una miqueta més, que encara tinc son!
La mare va somriure: si ja parlava, és que tornava a tenir llengua! La recepta havia funcionat!
Aquell dia, Núria va xerrar pels descosits i a la nit, tampoc no es va oblidar de deixar el bol del gat ple. A partir d’aquell dia serien bons amics i no li faria passar mai més gana.
I vet aquí un gos, vet aquí un gat, vet aquí que aquest conte ja s’ha acabat!
En sendemà al matí, quan la mare la va despertar a primera hora per anar a l’escola, va gemegar:
- Una miqueta més, que encara tinc son!
La mare va somriure: si ja parlava, és que tornava a tenir llengua! La recepta havia funcionat!
Aquell dia, Núria va xerrar pels descosits i a la nit, tampoc no es va oblidar de deixar el bol del gat ple. A partir d’aquell dia serien bons amics i no li faria passar mai més gana.
I vet aquí un gos, vet aquí un gat, vet aquí que aquest conte ja s’ha acabat!
Avui mho imprimire tot massa tard he aprés afer-ho funcionar,m'agrada el que has escrit del gat però he hagut de buscar el omençament.Es nota molt que saps escriure i que millores molt cada dia. Aiai.
ResponEliminaHola, Aiai! T'ho envio ara per correu electrònic en un document perquè no hagis de buscar-ho tot!
ResponEliminaUf, tanta sort que ja s'ha acabat el malson!
ResponEliminaM'ha agradat molt!
I el proper? :)
(Crec que és el primer relat en fascicles que segueixo per la xarxa...).
Per part meua és el primer conte infantil que escric (i que mig dibuixo)!! :D Potser sí que n'escriuré un altre, però seria quan ja hagués tornat i tornés a haver-hi calma, que em penso que m'espera una primera setmana intensa! A hores d'ara ja m'he acomiadat de tothom, menys de l'espanyol i del de recepció, que em va dir: tomorrow i... que no, vaja.
ResponElimina