dimarts, 24 de gener de 2012

El grat tigrat. I fi.

(Espero no haver-vos fet impacientar gaire):

   En sendemà al matí, quan la mare la va despertar a primera hora per anar a l’escola, va gemegar:
    - Una miqueta més, que encara tinc son!
    La mare va somriure: si ja parlava, és que tornava a tenir llengua! La recepta havia funcionat!

    Aquell dia, Núria va xerrar pels descosits i a la nit, tampoc no es va oblidar de deixar el bol del gat ple. A partir d’aquell dia serien bons amics i no li faria passar mai més gana.

     I vet aquí un gos, vet aquí un gat, vet aquí que aquest conte ja s’ha acabat!

4 comentaris:

  1. Avui mho imprimire tot massa tard he aprés afer-ho funcionar,m'agrada el que has escrit del gat però he hagut de buscar el omençament.Es nota molt que saps escriure i que millores molt cada dia. Aiai.

    ResponElimina
  2. Hola, Aiai! T'ho envio ara per correu electrònic en un document perquè no hagis de buscar-ho tot!

    ResponElimina
  3. Uf, tanta sort que ja s'ha acabat el malson!
    M'ha agradat molt!

    I el proper? :)
    (Crec que és el primer relat en fascicles que segueixo per la xarxa...).

    ResponElimina
  4. Per part meua és el primer conte infantil que escric (i que mig dibuixo)!! :D Potser sí que n'escriuré un altre, però seria quan ja hagués tornat i tornés a haver-hi calma, que em penso que m'espera una primera setmana intensa! A hores d'ara ja m'he acomiadat de tothom, menys de l'espanyol i del de recepció, que em va dir: tomorrow i... que no, vaja.

    ResponElimina