El gat tigrat. 12


A continuació, la mare va agafar el gat d’una estrebada i el va portar a ca la veterinària perquè se’l mirés. Només entrar a la consulta, la veterinària va obrir uns ulls com unes taronges.

- Què hi fa, vostè, amb un gat salvatge en braços? – li va dir la dona.

La mare li va explicar que era un regal que venia d’Egipte i que ella no ho sabia, que aquell gat fos salvatge.

Comentaris

  1. No ho sabia? Doncs després del que li va passar a la filla ja hauria pogut començar a sospitar-ho, no?
    Els lectors ja ho sospitàvem, de fet ;)

    ResponElimina
  2. Hahahah, els lectors sou molt vius! (Suposo que un xiquet no ho sospitaria!). Veig que tu no tens problemes per deixar-me comentaris, es veu que Olivera sí. Avui he rebut una carta totalment inesperada del Royal Mail :O Em deien que s'estan modernitzant, que canviaran el sistema (ho deuen informatitzar) i fins i tot fan un balanç: amb les noves tecnologies i l'augment de la mobilitat internacional han percebut una baixada de cartes (ho lamenten) i una pujada important de lliuraments de paquets!!!

    ResponElimina
  3. També diuen que són un dels millors sistemes de correu del mín. He pensat que potser t'agradaria saber-ho! ;P

    ResponElimina
  4. Per coses de la vida, rebo moltes cartes, paquets i altres enviaments gràcies a Royal Mail (que sempre diuen que s'estan modernitzant!), i sóc conscient que funciona molt bé. Però no els fa falta àvia, tu! ;)

    Correos (així d'espanyol, i ja em sap greu) també funciona molt bé, tot i que la gent de vegades té la impressió que no. Tinc un munt d'anècdotes que ho il·lustren! Ja en parlarem... :)
    Però clar, sovint "la gent" fa vint anys que no envia res...

    ResponElimina
  5. Mmm, no, no tinc problema per deixar-hi comentaris. Aquestes coses de vegades són misterioses...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada