divendres, 6 de gener de 2012

El gat tigrat. 6



A Núria li agradaven molt, els animals, però aquell dia no va voler jugar amb el gat, ni tan sols va tenir ganes de posar-li nom. La mare hi va insistir i insistir, però ella no li va fer cas. Enyorava el pare més que mai, volia que l’abracés i que li expliqués com havia de tenir cura d’aquell gat tan estrany.

P.S. Avui us penjo la Núria que em va començar a dibuixar amb un programa d'ordinador J. i com l'he intentat pintar, però jo només tinc Paint i ni tan sols disposo de ratolí. Es veu que aquest programa, si importa coses, tampoc no pot omplir els espais amb la pintura, sinó que ho has de fer tu a mà amb uns pinzells (m'han quedat els dits adolorits de no-res!). I també l'he volgut fer trista, com diu el fragment d'avui.

2 comentaris:

  1. La Carme Rosanas, és tota una experta amb això del Paint.
    És molt maca, aquesta Núria. Espero veure-la amb un somriure ben ample aviat!

    ResponElimina
  2. Oh, sí, he vist els seus dibuixos! Jo no hi tinc tanta traça, però aquests dies m'ho passo bé fent-hi dibuixets senzillets.

    ResponElimina