El gat tigrat. 9

El pobre gat, mort de gana, miolava i miolava sense que ningú no el sentís; mare i filla dormien al pis de dalt. Afamat, va enfilar-se escales amunt i es va esmunyir per la porta entreoberta de l’habitació de Núria. Es va obrir pas en la foscor i d’un salt va pujar al llit on la menuda dormia profundament amb la boca oberta de bat a bat. Aleshores, el gat, no s’ho va pensar dos vegades i es va menjar la llengua de la seua propietària.

Comentaris

  1. Eva11 de gener del 2012, a les 13:02

    Caram tu! M'he quedat amb la boca oberta! (Però la tancaré de seguida, clar, no siga cas que...).

    ResponElimina
  2. Anònim11 de gener del 2012, a les 16:18

    Què animal este gat!! i mai tant ben dit!!!

    ResponElimina
  3. Anònim11 de gener del 2012, a les 16:19

    Ara que hi penso...Sort que no hi has posat cap dibuix!

    ResponElimina
  4. Anònim11 de gener del 2012, a les 16:23

    M'ha sorprès tant que no he signat els dos comentaris anteriors.
    Olivera

    ResponElimina
  5. Eutrapèlia11 de gener del 2012, a les 19:47

    Hahaha, quin fart de riure, Eva! Bé, els contes infantils que en realitat vénen de l'Edat Mitjana com la bella dorment (amb violacions incloses) són molt més bèsties! :) Volia posar un fons negre, però no volia ferir sensibilitats, Olivera!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada