dimecres, 11 de gener de 2012

El gat tigrat. 9

El pobre gat, mort de gana, miolava i miolava sense que ningú no el sentís; mare i filla dormien al pis de dalt. Afamat, va enfilar-se escales amunt i es va esmunyir per la porta entreoberta de l’habitació de Núria. Es va obrir pas en la foscor i d’un salt va pujar al llit on la menuda dormia profundament amb la boca oberta de bat a bat. Aleshores, el gat, no s’ho va pensar dos vegades i es va menjar la llengua de la seua propietària.

5 comentaris:

  1. Caram tu! M'he quedat amb la boca oberta! (Però la tancaré de seguida, clar, no siga cas que...).

    ResponElimina
  2. Què animal este gat!! i mai tant ben dit!!!

    ResponElimina
  3. Ara que hi penso...Sort que no hi has posat cap dibuix!

    ResponElimina
  4. M'ha sorprès tant que no he signat els dos comentaris anteriors.
    Olivera

    ResponElimina
  5. Hahaha, quin fart de riure, Eva! Bé, els contes infantils que en realitat vénen de l'Edat Mitjana com la bella dorment (amb violacions incloses) són molt més bèsties! :) Volia posar un fons negre, però no volia ferir sensibilitats, Olivera!

    ResponElimina