El gat tigrat. 7



El gat va anar escarxofar-se al racó del costat del radiador, mirant-se-la de fit a fit amb aquells ulls penetrants que poden veure-hi a través de la foscor. Però Núria estava massa trista per a recordar-se d’ell, així que aquella nit se’n va anar a dormir sense pensar a deixar un bol de llet perquè l’animaló mengés.

Comentaris

  1. A vegades la tristor, l’estrés, o X, fa que sense voler t’oblidis d’allò que més estimes. Podria ser així?

    ResponElimina
  2. Hahahah, fa por la mirada, eh!

    Sí, i el regal de son pare ha fet que encara l'enyorés més, Mortadel·la.

    ResponElimina
  3. Us asseguro que el proper dibuix serà molt més... bufó! :D

    ResponElimina
  4. els gats no han de beure llet, no ens prova. ß

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada