El gat tigrat. 7
El gat va anar escarxofar-se al racó del costat del radiador, mirant-se-la de fit a fit amb aquells ulls penetrants que poden veure-hi a través de la foscor. Però Núria estava massa trista per a recordar-se d’ell, així que aquella nit se’n va anar a dormir sense pensar a deixar un bol de llet perquè l’animaló mengés.
Uiiiissss...
ResponEliminaA vegades la tristor, l’estrés, o X, fa que sense voler t’oblidis d’allò que més estimes. Podria ser així?
ResponEliminaQuina mirada la del gat...
ResponEliminaHahahah, fa por la mirada, eh!
ResponEliminaSí, i el regal de son pare ha fet que encara l'enyorés més, Mortadel·la.
Us asseguro que el proper dibuix serà molt més... bufó! :D
ResponEliminaels gats no han de beure llet, no ens prova. ß
ResponElimina