Dia 4: Entre museus

Natural History Museum.
Natural History Museum.
Natural History Museum of Los Angeles County.
Els cranis de llop. Ranxo la Brea.
LA Brea TAr Pits. Els fòssils d'ocells són els més difícils de trobar als jaciments perquè són molt fràgils. Els del ranxo en tenen un munt que permeten reconstruir espècies ja extingides emparentades amb els ocells que viuen actualment.
La Brea Tar Pits.
La Brea Tar Pits.
M'he aixecat, he entrat al metro a agafar la línia roja i m'he trobat llums intermitens per tot arreu i un munt de pantalletes dient això que veieu a la darrera foto:
No sé ben bé què ha passat, però al final han anunciat pels altaveus (que jo, com Robin a HIMYM, no he entès) que era una falsa alarma. De seguida he pogut continuar el meu viatget cap al museu La Brea Tar Pits. Es tracta d'una zona petrolífera on hi van construir un "rancho", però el propietari es va adonar que en lloc de fer grans riqueses amb el petroli de les seues terres no parava de fer troballes que podien tenir un valor incalculable per al coneixement del passat. Resulta que en aquella zona hi havia sediments marins, flora i fauna que van donar lloc a aquest petroli o "asphalt" i que quan la terra va guanyar terreny al mar el petroli es va filtrar a la superfície. A l'estiu, amb la calor, emergia el petroli i les espècies animals carnívores i herbívores que anaven a la cerca d'aigua es trobaven enganxades al petroli i no podien sortir-ne. Acabaven morint-se deshidratades o atacades pels depredadors, que quan veien que no podien fugir aprofitaven per matar-les. Tanmateix, moltes vegades els propis depredadors es quedaven atrapats al petroli i llavors era el torn dels voltors i les altres aus carronyaires. Així, al llarg d'anys, es van anar sedimentant diverses capes que contenien les restes dels animals i de les plantes i cada estiu, amb la capa de terra damunt i el petroli filtrant-se per tot arreu, es repetia la mateixa història. Evidentment, al museu només n'exposen una petita mostra i també pots veure com treballen un equip de dos professionals i 50 voluntaris entrenats.

Una de les imatges que us he posat és la dels cranis dels llops, davant d'un fons groc. N'hi havia quatre galeries plenes i n'eren només una mostra. És una de les espècies que han trobat més al jaciment, de diferents anys, de manera que la comparació entre els cranis (tots diferents i datats) haurà de permetre analitzar l'evolució dels llops, veure'n les anomalies, les malalties...

El vaixell de la fotografia amb la senyera és de la secció d'història de Califòrnia del museu d'història natural, corresponent a "l'arribada dels espanyols i la comercialització". He recorregut la història de Califòrnia des dels indians, aquesta arribada dels espanyols, el domini de Mèxic, la competència internacional per la zona, la guerra i la victòria americana que annexionà Califòrnia als EUA, la febre d'or i la fi de la febre, la revolució dels transports i la part de la imatge estava tancada per construcció.

Encabat he visitat la part dels mamífers i de l'extinció dels herbívors més grans i l'Edat de Gel, però aquest apartat i el dels dinosaures és molt paregut (és clar) al de Londres i menys impressionant. A més, a Londres hi tenen l'apartat geològic, molt treballat. Però el que sí que m'ha impressionat més ha estat el zoo d'insectes amb imatges com la de la taràntula de la fotografia!!!

Comentaris

  1. Uaaa!Això m'hagues encantat veure-ho! Es una cosa que surt molt als museus d'historia natural! Es veu que s'han fet molters troballes de pous de petroli/brea amb animals prehistorics o actuals enganxats, surt a moltes pelicules, simpson...etc!!

    Petons!

    ResponElimina
  2. Jo no en tenia ni idea!! Al final resultarà que els Simpson són una gran font de coneixement i erudició... els deuen estudiar a Estudis i cultura americana... A les conferències de diumenge n'hi ha una sobre Star Wars i una de Gossip Girl...

    ResponElimina
  3. I al museu d'història natural vaig veure els zoos del futur, ninots d'animals d'arreu del món amb plafons informatius i els xiquets bavejant. Clar que és com mirar un dibuix, però la captivitat tampoc no és la solució, igual que no ho era dissecar-los.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada