dilluns, 31 de gener de 2011

Dia 29: Morningsite Heights




Per cert, per als fans de GG, les fotos que vaig penjar ahir, recordeu l'episodi de l'estrena del ballet? Ho he comprat al google imatges i sí, és a la plaça de davant de l'òpera, al costat del ballet, on vaig anar ahir.
Sostre de l'antiga biblioteca de la universitat, ara només hi ha oficines de visitants i d'administració.
Columbia University, edifici de l'antiga biblioteca.
Ara sí que ja he vist tot el que volia veure de NY i, amb els peus queixant-se (per les botes, que he tornat ara de l'òpera) i la son per l'hora faré un comentari curtet, però espero poder carregar unes quantes imatges sense problemes.

La primera parada ha estat la Universitat de Colúmbia, que té un campus molt gran. Us en poso les imatges que segur que reconeixereu de sèries i pel·lícules. És una universitat privada, una de les 5 més antigues dels EUA, si no m'erro. Tot i els diners que costa els estudiants m'han paregut molt normalets i simpàtics i les aules (he xafardejat a l'edifici de Filosofia) molt menudetes -com les de Rori Gilmore a Yale-, una taula rectangular al mig i una vintena màxim d'estudiants pel voltant fent comentaris. M'ha cridat l'atenció que també hi tinguessin un taller literari. Feia molt bona pinta.

També n'he visitat la capella i l'antiga biblioteca. Acte seguit, he visitat la Riverside Church, amb un campanar impressionant, avui tancat al públic. Té una capelleta romànica molt bonica, també. Al costat, està la tomba del general Grant, que va ser president dels EUA i una figura que buscava l'acord en plena guerra de Secessió i va defensar els drets de les persones negres. Per això era respectat per tothom i se'l va enterrar amb tots els honors. Ara descansa al costat de la tomba de la seua dona. Li han fet una mena d'Invàlids però a NY i fora, al voltant, hi ha bancs que imiten els mosaics dels bancs de GAudí, però com sol passar (igual que a la Universitat de Castelló o al metro de VAlència, parada CAlatrava) no li arriben ni a la sola de la sabata.

Per recomanació del blog de Llunàtic he anat a Books Culture, una llibreria on al costat del llibre nou en tenen altres de segona mà a preus molt més baixos. M'he comprat A room with a view d'E. M. Forster, que vaig descobrir amb delit aquest estiu a CAmbridge, per 2,45 dòlars. Està a tocar de la catedral inacabada (a poc a poc, com amb la Sagrada FAmília) de St. John le Divine, on he agafat una visita guiada equivocada, perquè el guia només parlava de l'orgue, dels sons, la comparació amb altres orgues a altres catedrals... Quan ha dit que pujaríem a l'orgue i escoltaríem un senyor xinès, em penso que era, que està de gira per aquí fent concerts d'orgue, he girat coa abans no se n'adonés, directa a la porta! M'ha sorprès molt aquesta zona, ja l'havia entrevist a la visita a HArlem perquè queda just al costat, però a peu és molt diferent. Trobo que hauria de ser una de les destinacions imprescindibles de NY.

I aleshores he tornat a travessar tot Manhattan per anar al museum American Indian, dels indians americans, tant del sud com del nord. Museu que no tenia pensat visitar, però des que estic aquí m'ho han recomanat diversos novaiorquins. Pel meu gust i coneixement sobre el tema a l'exposició permanent m'hi faltava més context històric, saber on estan els indians que quedin, com es va decidir fer reserves, en què consisteixen... En canvi, m'ha sorprès la gran diversitat d'indians (no dic indis, si voleu saber per què, el lingüista Gabriel Bibiloni me'n va convèncer en un article al seu blog) que hi havia i el fet que quan nosaltres pensem en un indià el primer que ens ve al cap és el pell-roja de les pel·lis de cowboys amb plomes de cara amunt al cap, com si fossin una corona. Les plomes del cap, els vestits, l'art dels indians canvia molt de tribu a tribu i els que nosaltres identifiquem són els de l'Altiplà (també n'hi ha diversos que hi vivien), que tenien una cultura bèl·lica molt important i van combatre els colons, per això els films els van immortalitzar a ells i no a altres grups. Actualment, els seus descendents són els que més s'inscriuen a les llistes per a l'exèrcit militar dels EUA, perquè ser un guerrer segueix sent honor per a ells.

Però l'exposició temporal trobo que encara era millor, era sobre la reintroducció dels cavalls a Amèrica per part dels colons espanyols i com els auctòctons, que els miraven amb por, van acabar apoderant-se'n, utilitzant-los per combatre els colons i crear una nova raça. Ara a les reserves intenten transmetre la cultura del cavall, com el tractaven i l'honoraven en processons, perquè els joves ho heretin.


I ara vinc de veure La Bohème, a la Metropolitan!! No es podien fer fotos de dins l'escenari (malgrat que amb els mòbils ho feia tothom) però en tinc d'abans d'entrar a la sala.

P.S. Problemes amb les fotos...
P.P.S. Ara sí que hi havia universitaris, no com quan vaig anar a la NY University. Començaven tots aquesta setmana passada.

3 comentaris:

  1. Saber dels indians i recordar-los està molt bé perquè solem asssociar NY a descendents d·europeus i allí ja hi vivia gent.
    La foto de les escales de la universitat és molt bonica, com aquí fa sol i no tenim neu sembla que l'hagis tret d'un arxiu.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Ostres que maca! (no fare comparacions amb la UB xq no t'enfadis! :P) Quantes coses tindras per explicar-me :o al final coneixeras la ciutat molt millor que els seus habitants!

    Petons!

    ResponElimina
  3. L'edifici històric de la UB és una preciositat... ;P Recordo quan vaig veure per primera vegada els edificis de Cambridge i vaig començar a pensar que potser hi havia universitats tant o més boniques que aquella que millor coneixia. Ara ja sento que conec les diverses parts de l'illa i la seua història, sobretot gràcies a la visita d'avui al museu de la NY City i m'oriento millor. Aquesta nit torno a veure un musical, l'últim de Broadway per a mi, demà és el meu darrer dia sencer aquí.

    Tinc ganes de veure el solet i de sentir-ne l'escalfor i caminar sobre terra o ciment ferm.

    ResponElimina