Dia 25: La nevada em va fer perdre la connexió

L'església russa.
Museum jueu.
Home esquiant.

Jo no sabia que era el llac, ho vaig haver de preguntar en veure la font allà al mig, isolada.
El llac principal del Central Park, gelat i nevat.
Copper-Hewitt Museum.

La meua foto preferida. Central Park ahir a la tarda. Xiquets en trineu. No sé si Antoni Bassas ja us ho va ensenyar!

Pobres pevets. Ui, aquí es veuen les escombreries, mig cobertes de neu, en aquest cas només una bossa però davant de mercats, restaurants, hotels... us ho imagineu?
Pots travessar el carrer pel pas de vianants i trobar-te que encara has de passar un obstacle més, això si no has caigut dins del gel, ben endins, en una mena de riu subterrani. I això que aquestes fotos ja són de la tarda.
El seu sistema de repartiment de diaris gratuïts i anuncis. Ho trobo un bon mètode.
Whitney Museum of American Art.


El-Emanuel Sinagogue.

St. Vicent Ferrer Church.
Sniffen Court.

Morgan Library and Museum.



I, per tant, actualitzo un dia més tard.

Com que els darrers dies havia hagut de matinar molt i me n'havia anat a dormir tard vaig sortir de l'habitació a les 10 del matí i la imatge que teniu just aquí damunt és la primera del dia, feta al carrer de l'hotel, així us feu una idea (tot i que ja sé que ho heu vist a les notícies) del gruix de neu que hi havia. De matí ningú no va sortir de casa, avui m'ha explicat una dona que he conegut al Central PArk que van tancar les escoles perquè com que aquí es mouen en cotxe i era impossible traure'ls de la neu i circular pel carrer i els busos escolars no funcionaven van paralitzar-ho tot. Això explica una altra de les fotos que vaig fer, el Central Park ple de xiquets aviant-se en trineu (de tarda, de matí no hi havia ningú enlloc, carrers deserts com el mercat amish de la tarda abans). Ells no es cansen de repetir-me que normalment no tenen hiverns tan freds i amb tanta neu. Any de neu... Jo ahir volia anar d'excursió en tren, però el dia abans ja havien tallat la línia del lloc on volia anar i no m'hi vaig arriscar. Em penso que no m'hi arriscaré.

Així que vaig anar a veure el que tenia programat per a avui, la lliberia-museu Morgan, on no es poden fer fotos, però que té unes sales espectaculars (les escultures, la col·lecció de manuscrits d'obres literàries i de pentagrames, tapissos, escultures, columnes, sostres, pintures, reliquiaris...). Abans era una col·lecció personal del senyor Morgan, un banquer amant de les arts que passava més hores a la biblioteca particular que al despatx. Son fill, també banquer, va decidir que els americans havien de poder gaudir de la cultura i va obrir un espai d'exposicions. Hi ha tres de les Bíblies de Gutemberg més ben conservades, composicions originals de Bach, il·lustracions d'Alícia al país de les meravelles, obres de Twain, objectes de la Mesopotània. Un cop van haver ampliat l'edifici van convertir-lo en l'espai actual, que em va encantar.

Ahir hi havia una de les exposicions del fons (no s'ensenyen totes alhora per les condicions de conservació i exposició a la llum de les obres), temporal, que el Time Out NY de la setmana passada tant anunciava. Era l'exposició dels diaris, diaris d'escriptors com Virgina Wolf i Carlota Brönte, mestra i enyoradissa, diaris d'Einstein amb formulacions matemàtiques i diaris de personatges que no coneixia: un pirata anglès que havia deser condemnat a mort pels crims comesos, però com que havia trobat un atlas espanyol amb les rutes comercials més importants van transformar-lo en un patriota: faria públics els coneixements geogràfics en una transcipció del diari que escrivia durant les seues aventures. Va ser un bestseller i es va lliurar de la condemna. Hi havia diaris compartits, com el d'un matrimoni anglès que va començar-lo a la lluna de mel, uns només hi escrivien, d'altres hi feien dibuixos, com si fossin fotografies, per acompanyar-lo. La majoria de diaris de viatge estaven pensats per compartir-los amb els familiars i els amics quan tornessin a casa. No gaire lluny de certs blogs actuals, deia la conservadora de l'exposició. I aleshores em va fer pensar en el meu blog, convertit temporalment en un espai on compartir les vivències del viatge, el que és el meu gran viatge, il·lustrat amb fotografies perquè us ho pogueu imaginar.

La primera fotografia que teniu d'una església començant per baix és l'església de St. Vicent Ferrer, que jo no sabia ni que existia, però evidentment en llegir-ne el no m hi vaig entrar i em vaig trobar amb relíquies, una estàtua del sant i la Campana dels Miracles, en referència a la campana que feia sonar el frare franciscà per congregar la multitud que escoltava els seus sermons, actuacions i miracles. St. Vicent Ferrer no va venir mai a NY, però li han dedicat una església, no em van saber dir per què.

VAig continuar el camí que m'havia de dur a visitar la sinagoga Emanu-El, aquesta no ortodoxa, amb homes i dones als mateixos bancs, la Neue Gallerie, el Whiteney Museum of American Art, el Coopert-Hewitt Museum i la St. Nicholas Russian Orthodox Cathedral, on se celebra la missa en rus (cada vegada té menys feligresos) i que de tant nevada pareixia que estigués a Rússia. Va ser una bona passejadda per l'Upper East Side.