Dia 16: Pluja i carrers gelats a NY

Broadway.

L'oficina de correu, on fins i tot tenen un museuet sobre el correu...





Fragment de claustre de St. Miquel de Cuixà, que dubto molt que ens tornin mai, que ells guarden les factures.
Comte d'Urgell. Sepulcre. Cloisters.
The Cloisters.
Avui m'he despertat decidida a anar al pont de Brooklyn, com tenia previst, però només sortir ja m'he adonat que amb el paraigua no en tenia prou, que hi havia una capa de gel als carrers i que, quan volies travessar, podies caure dins, molt endins a les basses. I ho he fet. Així que he tornat a l'hotel, m'he canviat de calçat (les botes una altra vegada, pobres peus), de calcetins i de programa per al dia: així no hi havia manera de caminar, per tant, he decidit anar a un museu i si estava als afores de Manhattan i poc a prop d'altrers coses visitables que podia fer el mateix dia, millor.

Que on he anat? Ho heu endevinat: al The Cloisters, del Metropolitan Museum i que deu ser més famós a Catalunya que aquí, perquè per molt que preguntés no el coneixia ningú (només Omaira, una dona -jo la feia més jove- que he conegut al metro i que m'ha acompanyat tot el dia, fins i tot volia quedar per a demà, però al final ho hem cancel·lat). Hem estat tres hores als Cloisters (l'hem fet de dalt a baix sense adonar-nos-en, després d'haver pagat una mica menys del "preu recomanat", cosa qu jo només he negociat dos dòlars perquè ho trobava estrany, la meua acompanyant, 12), un museu sobretot d'art romànic que m'ha encantat: hi tenen peces d'art, escultures, joiea, pintures, vitralls, de tot arreu, fins i tot trossos de monestirs (com les columnes del claustre de Sant Miquel de Cuixà, amb una etiqueta on hi diu: "Cuxà. France: Old Catalunya" i sepulcres, com els d'alguns comtes d'Urgell. Val molt la pena i es veu que a l'estiu els jardins i el parc on està, també.

Després hem anat a dinar a Downtown i a l'oficina de correu i a l'església de St. Joan Baptista, que tenia un pati molt bonic on no ens han deixat entrar perquè estava nevat. L'església no m'ha dit gran cosa i us poso la fotografia de les plateretes, un sistema molt enginyós, m'estranya que no l'hagin adaptat per a targetes de crèdit (amb propina per al que passa la platereta, que un lloc que no és autoservei s'hauria de valorar més).

I ja s'ha fet hora de passar per l'hotel perquè aquesta nit tenia una entrada per anar a veure un musical de Broadway, un clàssic: The Phantom of the Opera al Teatre Majestic. M'ha encantat!! És un muntatge espectacular: hi ha una mica de ballet, una escenografia espectacular (el canelobre, l'aigua i la barqueta), la música, les veus, els vestits i les màscares. A més, no en recordava gaire la trama (per Nadal de fa molts anys me'n van regalar un llibre il·lustrat molt bonic, jo en devia dotze o tretze i em va impressionar aquell llibret amb tants de detalls i, després va venir la pel·lícula) i estic contenta perquè l'he seguit bé, sobretot la primera part, amb la lletra. Al tornar hi seguia havent molt d'ambient pels carrers, botigues obertes, turistes fent-se fotos, restaurants i venedors ambulants de frankfurts (que els he agafat mania perquè a LA en vaig comprar i em va caure la salsitxa al mig del carrer!). Ja eren les deu i seguia trobant aquests carrers cèntrics segurs (i les dones del costat al teatre, de Nova Jersey i que marcaven molt la diferència amb NY, dient que no ho coneixen gaire, que era el seu primer musical m'han dit que la filla d'una d'elles ha començat a anar enguany a la universitat i està a NY i es veu que sa mare li fa portar un esprai d'aquells que a les pel·lícules es diuen antivioladors per anar a la uni..., que me'l recomana; jo li he preguntat, innocentment, si ella també en duia: li ha fet molta gràcia, es veu que a ella no n'hi cal).