dimarts, 18 de gener de 2011

Dia 16: Pluja i carrers gelats a NY













Broadway.

L'oficina de correu, on fins i tot tenen un museuet sobre el correu...





Fragment de claustre de St. Miquel de Cuixà, que dubto molt que ens tornin mai, que ells guarden les factures.
Comte d'Urgell. Sepulcre. Cloisters.
The Cloisters.
Avui m'he despertat decidida a anar al pont de Brooklyn, com tenia previst, però només sortir ja m'he adonat que amb el paraigua no en tenia prou, que hi havia una capa de gel als carrers i que, quan volies travessar, podies caure dins, molt endins a les basses. I ho he fet. Així que he tornat a l'hotel, m'he canviat de calçat (les botes una altra vegada, pobres peus), de calcetins i de programa per al dia: així no hi havia manera de caminar, per tant, he decidit anar a un museu i si estava als afores de Manhattan i poc a prop d'altrers coses visitables que podia fer el mateix dia, millor.

Que on he anat? Ho heu endevinat: al The Cloisters, del Metropolitan Museum i que deu ser més famós a Catalunya que aquí, perquè per molt que preguntés no el coneixia ningú (només Omaira, una dona -jo la feia més jove- que he conegut al metro i que m'ha acompanyat tot el dia, fins i tot volia quedar per a demà, però al final ho hem cancel·lat). Hem estat tres hores als Cloisters (l'hem fet de dalt a baix sense adonar-nos-en, després d'haver pagat una mica menys del "preu recomanat", cosa qu jo només he negociat dos dòlars perquè ho trobava estrany, la meua acompanyant, 12), un museu sobretot d'art romànic que m'ha encantat: hi tenen peces d'art, escultures, joiea, pintures, vitralls, de tot arreu, fins i tot trossos de monestirs (com les columnes del claustre de Sant Miquel de Cuixà, amb una etiqueta on hi diu: "Cuxà. France: Old Catalunya" i sepulcres, com els d'alguns comtes d'Urgell. Val molt la pena i es veu que a l'estiu els jardins i el parc on està, també.

Després hem anat a dinar a Downtown i a l'oficina de correu i a l'església de St. Joan Baptista, que tenia un pati molt bonic on no ens han deixat entrar perquè estava nevat. L'església no m'ha dit gran cosa i us poso la fotografia de les plateretes, un sistema molt enginyós, m'estranya que no l'hagin adaptat per a targetes de crèdit (amb propina per al que passa la platereta, que un lloc que no és autoservei s'hauria de valorar més).

I ja s'ha fet hora de passar per l'hotel perquè aquesta nit tenia una entrada per anar a veure un musical de Broadway, un clàssic: The Phantom of the Opera al Teatre Majestic. M'ha encantat!! És un muntatge espectacular: hi ha una mica de ballet, una escenografia espectacular (el canelobre, l'aigua i la barqueta), la música, les veus, els vestits i les màscares. A més, no en recordava gaire la trama (per Nadal de fa molts anys me'n van regalar un llibre il·lustrat molt bonic, jo en devia dotze o tretze i em va impressionar aquell llibret amb tants de detalls i, després va venir la pel·lícula) i estic contenta perquè l'he seguit bé, sobretot la primera part, amb la lletra. Al tornar hi seguia havent molt d'ambient pels carrers, botigues obertes, turistes fent-se fotos, restaurants i venedors ambulants de frankfurts (que els he agafat mania perquè a LA en vaig comprar i em va caure la salsitxa al mig del carrer!). Ja eren les deu i seguia trobant aquests carrers cèntrics segurs (i les dones del costat al teatre, de Nova Jersey i que marcaven molt la diferència amb NY, dient que no ho coneixen gaire, que era el seu primer musical m'han dit que la filla d'una d'elles ha començat a anar enguany a la universitat i està a NY i es veu que sa mare li fa portar un esprai d'aquells que a les pel·lícules es diuen antivioladors per anar a la uni..., que me'l recomana; jo li he preguntat, innocentment, si ella també en duia: li ha fet molta gràcia, es veu que a ella no n'hi cal).

8 comentaris:

  1. The cloister, Un trosset molt valuós de Catalunya a NY. Em recorda el regal que ens vau fer pel nostre aniversari.
    El musical dius que et va agradar, me n'alegro. Potser en directe no n'havies vist mai cap, encara? Ah sí, vam veure el de Dagoll Dagom "Mar i cel". Bé, podràs dir que n'has vist un al cor dels musicals. Buscan un altre i si plou o et va bé pots anar-hi.
    Dilluns vaig anar a l'òpera "La flauta màgica". amb el cole, la feien a l'auditori de cornellà hi actuaven estudiants d'últim curs de cant. Ho van fer molt bé i els dos músics també.

    Aquí esperem que comenci el fred, encara no ha arribat...
    Besets

    ResponElimina
  2. :D També n'havia vist algun més a Barcelona i el de We will rock you a Londres quan estàvem a Greenwich, però cap de tan espectacular com aquest!! JA veurem què faig, m'agradaria veure'n més però tot el dia voltant i estant pendent de l'hora per al teatre també esgota, que ara vindran dies de visites reservades. ^^JA us diré què faig. Espero que pari de ploure d'una vegada, perquè és una murga i el cel està gris, tot perd color i vistes, però almenys avui es podia caminar i no feia tant de fred com el primer dia!

    ResponElimina
  3. Si pots, visita l'edifici Chrysler per dins i puja dalt de tot del Empire. Hi ha unes fotos increïbles.

    ResponElimina
  4. Divendres tinc pensat d'anar a l'Empire i m'apunto que sobretot el Chrysler per dins! Però com és que et coneixes NY tant i tant bé, Pilar?

    ResponElimina
  5. Vaig complir el somni d'anar-hi fa 3 anys. Vam estar 12 dies amunt i avall i fèiem molts quilòmetres caminant. Agafàvem el metro havent sopat en qualsevol lloc per anar a l'hotel a descansar i els dies començaven a les 7 del matí. És clar que era l'estiu.
    Per cert, un altre edifici impactant és el Fuller. És cert que sembla una plantxa. Al costat hi ha un parc ple d'esquirols que se't posen al davant amb les potetes alçades, esperant que els donis de menjar i, si no, et persegueixen com si fossin gossets.
    No te n'enfiïs, eh?

    ResponElimina
  6. Uala! No sabia lo de st miquel de cuixà! Jo tambe vaig anar a veure el fantasma de l'opera i de debó que ,mai més he vist res de tan espectacular... M'agrada que t'hagi encantat!

    Petons!

    ResponElimina
  7. Per desgràcia ara al parc no hi ha esquirolets, però estava nevat i ho he trobat preciós.

    I no és l'únic català que tenen, n'hi ha un munt de peces i també ceràmica de VAlència. Per cert, a l'starbucks hi tenen ensaïmades, ahir en vaig comprar per a esmorzar i són una mica empalagoses. En dien: MAllorca Sweet Bread.

    ResponElimina