divendres, 14 de gener de 2011

Dia 12: Peus reblanits i visita a G

Civic Center.


No tenen pis 13... supersticiosos!! Al plató del WARNER BROSS tampoc tenien plató 13.







Finantial District.






El laberint.








Land's End.

Pensador de Rodin.


Legion of Honor.
Ara tindrem una nova lectora al blog, la meua amiga G, que fa un any que viu (temporalment i fins d'aquí no-res) a Oakland, a la voreta de SF i a la qual avui he tornat a veure després de tant de temps.

Per tenir els peus coberts de tiretes i entaforats dins de les botes perquè no sé com punyetes va l'eixugador de cabells) ha estat un dia molt complet (i si no, també). Abans de trobar-me amb G he anat al Lincoln Park, on hi tenen la Legion of Honor, que és el museu d'art que m'ha agradat més fins ara perquè hi tenen tant els impressionistes francesos com Dalí, Picasso, Cézanne, el Greco... És el museu on hi ha més escultures de Rodin després del Museu de Rodin de París, museu on m'encantaria anar algun dia. És l'únic que em reca no haver visitat de París. No em puc creure que des que estic als EUA ja hagi vist dos Pensadors de Rodin! I aquest sense saber-ho, després de la caminada que em va costar a LA!

Però la caminada de després del museu sí que ha estat dura (i fangosa), però ha valgut molt la pena. Jo anava a veure un laberint, que ja sabeu que em fascinen i m'he trobat unes vistes de la platja i el Golden Gate espectaculars, que ja compensaven l'esforç.

A la tornada se m'havia acabat el canvi i només tenia un bitllet de 5 dòlars per al bus i un noi sud-americà molt amable m'ha pagat el bitllet!! Havia de trobar-me amb G a les 2 i duia una mica de pressa, tot i que com que s'ha endarrerit una mica he pogut fer un mos en un italià (portat per sud-americans, que almenys parlaven italià i que m'han entretingut xerrant sobre economia i sanitat durant 3/4 d'hora) fins que els he dit que m'esperaven i he corregut a buscar G a la sortida del metro per passejar juntes pel districte financer: gratacels amb molta finestra i bones vistes. Al final hem fet una gran pujada per arribar a un hotel de luxe (que jo havia vist passant per allí el segon dia), a Nob Hill, i enfilar-nos a la cafeteria a veure les vistes de la ciutat (sense atrevir-nos a entrar-hi, massa elegant).

Després d'acomiadar-nos he anat al City Center, on hi tenen l'ajuntament, la biblioteca, un miseu d'art asiàtic i darrere la simfònica i l'òpera (com que era de nit he seleccionat només les fotos on es veu millor).

I demà a la nit marxo a NY! Així que no podré actualitzar demà... amb fotos del dia a SF, que no sé si descansaré i faré una mica més de turisme, però relaxat (alguna cosa he de fer, que a l'hotel no m'hi puc quedar). Passat el mal temps d'ahir torno a estar molt animada.

3 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Tens raó que només per les vistes ja valia la pena anar a veure el laberint!! OSTRES! Que bé que al final hagis pogut que dar amb G, i per fí algú simpatic a San Francisco! Petons!

    ResponElimina
  3. Uau! Aquí no hi vaig baixar! Jo de museu volia anar al MOMA i estava tancat fins el 2016 -posava al mapa- per remodelació... al DeYoung també m'huaria agradat però tenia la impressió que portava dos dies, me'n quedava un i encara no tenia patejada la ciutat. Així que quan torne em faré els museus, que me n'he quedat en les ganes! A Philly hi havia un pensador, també! Vols dir que no és lo tercer? A l'ajuntament hi vam entrar. Ens van dir que de fora estava inspirat amb Les Invalides i la veritat és que me l'hi havia recordat moltíssim. Però és tan jove aquesta ciutat... com totes dels USA, clar... però amb els terratremols, a més... no ho sé, els USA són un altre món, no m'hi acostumo a moltes coses. Ara a l'skyline del financial district s'hi han de sumar dos edificis circulars de vidre que no són per a oficines sinó condos per als nous techies. I hi haurà la Salesforce Tower. C.

    ResponElimina