Dia 24: Filadèlfia i els pobles amish

Les botiguetes amish, tot desert.


Plantacions de... tabac? Les granges al fons.
El carro on hem pujat a pegar la volta amb la flassadeta preparada.
Camp amish.

Betsy Ross House, la dissenyadora de la bandera dels EUA.


Elfreth's Alley, el carrer més antic dels EUA.

Senat, a l'habitació del costat hi tenen Maria Antonieta i el monarca francès, que estaven encantats d¡ajudar econòmicament els americans a combatre els britànics perquè ells també hi havien tingut problemes, que els van prendre les colònies americanes.

Congrés.

Estàtua de George Washington, primer president dels EUA, que va fer el primer canvi de govern democràtic no hereditari per cedir-lo a l'aleshores vicepresident (John Adams) sense cap incidència, davant de l'estupefacció general dels comissaris europeus que s'esperaven un conflicte i havien vingut a traure el nas per si de cas. Hem vist la sala on va passar, al congrés, just damunt de la fotografia anterior.

Liberty Bell.
Independence Hall.
Independence Center.
Tal com ho llegiu, avui me n'he anat a Pensilvània, la terra de la llibertat religiosa, de la separació de la religió i l'Estat i de la revolució per a la independència (cansats dels abusos dels anglesos, que no els respectaven i els ofegaven amb impostos, us sona? Perquè encara us pot arribar a ser més familiar aquesta història del s. XVIII. Farts de tanta extorsió els representants de 12 de les 13 tribus/estats originals nord-americans van anar a explicar els greuges als britànics, que no se'ls van escoltar. Aleshores va ser quan van decidir posar punt i final al jou dels colons. Ui, potser el final ja no el reconeixem.

La primera destinació ha estat Filadèlfia, on es va proclamar la Declaració d'Independència dels EUA respecte dels anglesos, on s'exposa la Constitució original dels EUA (però no l'oficial, ja que a la primera redacció s'hi van haver de fer canvis relacionats amb l'abolició de l'esclavitud perquè la signessin els 13 estats), on hi ha el Senat i el Congrés, la famosa Campana de la Llibertat, que conten que devia sonar el 4 de juliol de 1776, quan els membres del congrés van aprovar la declaració d'independència. De forma unilateral, doncs, com proposen dos partits polítics catalans actualment. No som tan lluny, només a uns segles de distància. La guerra, però, ens la podem estalviar.

Tot i que la campana és anterior a la declaració, es va acabar utilitzant com a símbol de la llibertat, afavorit per la situació de la campana a la Pennsylvania State House, l'avui Independence HAll (foto) i la inscripció: "Proclama la llibertat a través de tota la terra i dels seus habitants", vindria a dir. La que havia de ser una inscripció religiosa, bíblica, va acabar adquirint el sentit de la reivindicació de les llibertats (nacionals, en primer lloc i també religioses, per això els amish es van establir en aquest estat fugint de l'Europa protestant, la catòlica i la resta de llocs on eren perseguits). Malgrat la Constitució, redactada per Franklin entre d'altres, la llibertat i la igualtat entre els ciutadans es referia només als homes blancs. L'esclavitud no es va qüestionar fins més endavant i es va tornar a agafar la Campana de la Llibertat com a símbol, encara una mica després útil per a reivindicar les llibertats o drets de les dones.

Aquest tipus de visites m'ajuden a conèixer una mica millor els EUA, la seua història, començant pel museu d'Història Natural de LA on tenien una exposició permanent sobre la història de Califòrnia des dels indians fins al cinema i el museu de Mission Dolores, dedicat als indígenes i les missions espanyoles/itzadores. Angel Island a SF i l'Ellis Island a NY, l'arribada dels immigrants (complementari de la història sobre la immigració jueva i el Chinatown a la sinagoga) i ara torno a retrocedir una mica amb la Declaració de la Independència i el naixement dels EUA (amb menys estats dels actuals, que en són 50, si no m'erro). Amb la visita d'avui entenc una mica més aquesta passió que senten per tolerar totes les cultures, la llibertat de cultes, tot i que això hauria de ser compatible amb la integració real (de totes maneres a ells no els cal patir perquè una llengua tan forta com la seua i una cultura que s'estén arreu del món es pugui veure amenaçada).

També hem vist el museu d'art més gran de l'estat de Pensilvània, però no hi hem entrat. En canvi sí que hem passejat pel carrer més antic dels EUA, on oneja encara la bandera britànica. Molt pintoresc i avui, nevant, pareixia una postaleta de Nadal. També hem visitat la casa de la modista que va brodar els estels originals de la bandera dels EUA amb els 13 estats.

A la tarda hem anat a un poble amish (els amish se'ns amagaven). De seguida véiem les fàbriques amb les dos torretes generadores de corrent [sento com trona, només faltava això, seguirà nevant divendres i dissabte, Marissa diu que podem quedar dilluns :) ] i el molí de vent per produir electricitat. Ells viuen sense electricitat de fora, però es poden produir l'electricitat que necessitin, es veu que, com ens ha explicat el senyor amish que ens ha fet el recorregut en carro i matxo, només estan en contra de la manera com es produeix, no en contra de l'electricitat en si. Aquest home em costava molt d'entendre però m'ha paregut que parlava del fet que això ens lligaria a un sistema exterior a nosaltres, a les famílies i a la comunitat, que és com mana viure la Bíblia. Tampoc no telenen telèfons a casa, per evitar les xafarderies, però quan van començar a dedicar-se, a més de les granges, al comerç de teixits i altres productes van començar a necessitar encarregar materials i per això tenen una centraleta fora de casa on poden recórrer per trucar (la paradoxa és que aleshores un munt de famílies van anar a viure a propet de la centraleta). Tenen rentadores, no eixugadores, pareix que les rentadores és l'únic invent modern que tenen. De TV, ni parlar-ne.

Uns 8 fills per família. A les escoles hi van 25 xiquets de totes les edats, de 1r a 8è, després ja els posen a treballar sense possibilitat de fer estudis superiors perquè, com ens ha explicat l'home amish, així no tinguin mai oportunitats laborals que els allunyin de la família i del treball en comunitat. De classe només n'hi ha una per a tots els nivells i si hi ha massa xiquets en fan una altra per a 25 més. Hi ha una mestra i una ajudant, més jove, perquè cap als 24 la mestra forma la seua pròpia família i deixa l'ajudant al càrrec de la classe.

Com veieu, per a ells la comunitat és molt important, per això tampoc no poden fer servir maquinària agrícola com tractors, treballen amb animals perquè així necessiten treballar tots junts: tota la família unida. Els fills solen viure a la mateixa casa que pares i iaios. És tan important la família que no poden ni conduir cotxes ni bicicletes ni motos, cap mitjà de transport que els pogués allunyar massa del poble i de casa. Hi ha un dia a la setmana (ells treballen 6 dies) que es reuneixen tots els que pertanyen al mateix grup comunitari perquè així veuen si algú té problemes (no es reuneixen a l'església perquè no els cal l'edifici, Déu està a tot arreu) i si en té, l'ajuden. Si una dona està malalta i no pot fer les feines de casa, l'elaboració de collarets, menjar... la resta de dones del seu grup van a fer-li les tasques que ella no pot realitzar a canvi de res i si és l'home, la resta d'hòmens treballen el seu tros. Si els problemes són econòmics la comunitat els paga el lloguer o les factures mèdiques, perquè no poden tenir cap assegurança ni recórrer a la sanitat pública, s'han d'ajudar entre ells. I com que hi ha comunitats a tots els EUA i a vegades les factures són massa grosses per poder-les pagar una sola comunitat (en cas d'accidents greus) tenen una revista en què s'expliquen les anècdotes de cada poble i les necessitats que hi ha i organitzen grans vendes per cobrir les despeses importants.

En principi es deixaven barba (ara no tots ho fan, jo n'he vist amb i sense) per distingir-se dels militars, ells són gent pacífica.

D'aquests sistema, et volen fer creure que en pots sortir, que quan fan 18 anys els deixen uns mesos de llibertat en què, si volen, els joves poden sortir del poble i viure un temps entre la resta de la societat, com la resta d'americans (ells se suposa que parlen un dialecte antic de l'alemany, però Olivera m'ha explicat que a un documentari van dir que gairebé no l'entenien. A nosaltres ens parlaven en anglès) i decidir com volen viure. El 99% tornen, de la resta se n'obliden per a sempre. Ell ens deia que tornaven perquè fora no trobaven aquesta solidaritat, però sense gaire educació, sense saber fer coses pràctiques ni haver agafat mai un tren o un cotxe, sense saber-se espavilar totsols ni tenir un ofici propi és molt difícil quese'n surtin. Estan atrapats.

I arriba el moment de casar-se. Però abans, han de viure un parell d'anys i escaig amb la futura parella, per assegurar-se que la coneixen bé i que hi estan bé, perquè un cop casats no es poden divorcia. La seua religió no reconeix el divorci, de manera que un noi amish no es podria casar amb una dona no amish divorciada perquè ho considerarien adulteri i l'excomulgarien. També vol dir que si un noi es casa amb una noia i ella l'abandona, ell no podrà refer mai la seua vidaa amb una altra persona perquè encara que l'hagin deixat és considerat casat, per a sempre.

Ja ho veieu. Quan hem anat al mercat d'un altre poble amish no hi quedava ningú. Estranyat, el guia ha anat a preguntar què passava. S'acostava una tempesta de neu molt forta i els han fet tornar a tots a casa. I a nosaltres també!