diumenge, 30 de gener de 2011

Dia 28: Lincoln Center

El Columbus Circle's centre comercial, on estava l'exposició.
Exposició d'escultures de Dalí. Perquè el temps és relatiu.

Lincoln Theatre per dins. Són molt grans, aquests edificis, per dins.
En certa manera recorda el Getty.
Julliard School, la prestigiosa escola de dansa.
L'edifici de darrere de l'estàtua de Henry Moore, en aquella època molt poc valorat, és el Lincoln Theatre, també molt bonic per dins.
Lincoln Center. En total hi ha 20 teatres (no he estat a tots), l'any que ve, 21.
Metropolitan Opera. L'arquitecte és el mateix que el de l'ONU, que no vaig enfocar en conjunt perquè l'estan restaurant.
Lincoln Center. Aquí hi podeu veure al mig la Met, a l'esquerra el teatre de la companyia NY City Ballet i NY Opera, on he anat aquesta tarda. A la dreta el Lincoln.
Century Apartments.
Des de Columbus Circle.
Ja us ho vaig dir, que avui aniria al Lincoln Centre, al Upper West Side, una zona per la qual abans d'invertir en aquest complex ningú no donavaun duro. De fet, quan van comprar el terreny a les moltíssimes famílies que hi vivien van estar contentíssimes d'anar-se'n a una altra zona, segura i millor. Ara tothom vol viure en aquesta part de la ciutat, fins i tot comença a guanyar l'Upper East Side. És on es va rodar West Side Story, pel·lícula que no he vist i que tots els guies preguntaven si teníem present. La ciutat, la part cultural, sembla construïda gràcies als cops de talonari de grans homes de negocis amants de les arts i de visionaris que creien en els projectes que havien d'acostar l'art a tothom. El Lincoln Center es va fer amb donacions de la gent i compta amb un edifici per a escoltar jazz, la biblioteca de NY secció d'arts i diseny, el New York State Theatre on s'hi representa òpera a preus més econòmics que a la Met (la NY City Opera) per voluntat dels seus creadors i seu del NY City Ballet, una de les millors companyies de ballet del món; la Metropolitan Opera; el Lincoln Center Theatre, l'escola de dansa Julliard School, l'Allice Tully Hall i la plaça.

He tingut l'oportunitat de visitar per dins tots els edificis, perquè he agafat primer una visita guiada a la Met (hem vist els camerinos, els espais de confecció de vestuari, els magatzems de decorats, hem pujat a l'escenari, ens hem assegut a tots els nivells de seients del públic per veure quin era millor, hem visitat les sales d'assaig...) i després una a tots els edificis del Lincoln (inclosa la Met una altra vegada). No s'hi podien fer fotografies.

Coses que m'han sorprès de la Met: a) els guies presentaven com a gran meravella (i els visitants, tots dels EUA, així s'ho miraven) els fet que l'òpera estigués subtitulada en tres idiomes a la pantalleta del davant del seient, que la gent no sabia per a què servia! He de dir que al Liceu i fins i tot a l'Auditori de St. Cugat també funciona així, jo sempre ho he vist d'aquesta manera; b) tots els seients de la Met (que no són tan cars com els del Liceu) tenen un 100% de visió sense excepció. Abans no era així, però van renovar la part dels seients dels edificis per trencar l'esquema de l'elit al mig veient-ho tot i la resta en condicions més nefastes (d'això n'hauríem d'aprendre, no es podria reformar el Liceu de manera poc dràstica però amb la qual una persona que s'ha gastat 100 euros en una entrada pugui veure més del 50% de l'escenari? Ho trobo escandalós; c) tot i això la Met no rep cap finançament públic, tot prové de donacions i el negoci que puguin fer; d) molt poc econòmic, trobo, massa amunt i avall dels treballadors: programen diverses obres per a la mateixa setmana, fins i tot per al mateix dia, demà en fan una sobre la Xina i LA Bohème, de Puccini, que és la que aniré a veure. Això fa que hagin de tenir moltes saltes a disposició de decorats i vestits i canviar constament el decorat preparat a més dels obsequis de la botiga de records. Anit van fer La traviata; e) com al The Globe de Londres, hi ha entrades per a gent dreta (drets 3 hores? Quin horror!); f) la Met té un gran escenari, però en realitat en són 4, la resta no els veiem: a la dreta s'amaga el dfecorat del 2n acte, darrere de l'escenari el 3r, a l'esquerra el 4t i si en necessiten més davall de l'escenari encara n'hi cap un altre. Hauré de fer la visita al Liceu; g) han de programar les obres en 10 anyts d'antelació, perquè si no les bones veus estan agafades, per això no tenen gaires cantants joves i si canvien de parer un cop contractada una obra igual els han de pagar el mateix sou; h) per cada cantant tenen dos persones més capacitades per substituir-lo, perquè si alguna cosa anés malament no tindrien temps d'anar-los a buscar a Euroa i superar el jetlag i a Chicago també van massa hores avançats, ells els poden enviar intèrprets però no rebre'n; i) se sorprenen que a llocs com el Liceu les obres es puguin reinterpretar, ambientar en escenaris o èpoques modernes, com jo recordo que va passar amb Don Carlos, la primera òpera que vaig veure; j) la major part de les obres que representen són grans clàssics, aposten poc per obres menys conegudes o populars.

Quan s'ha acabat la segona visita ja eren les 2 del migdia i la guia ha explicat que gent jove com la noia de Barcelona, si tenien carnet d'estudiant, podien anar a comprar una entrada per a l'actuació de les 3 de la tarda (a NY els diumenges a les 2 o les 3 fan moltes actuacions i especctacles, també a BroadwaY) de ballet del NY City BAllet al NY State Theatre per només 15 dòlars!!!! Era el que més em convenia, sobretot després d'haver hagut de pagar dos dinars perquè el primer no m'ha agradat gens. M'havia d'afany si volia trobar entrades i n'he trobat! He estat de sort. Havia vist un assaig durant la visita i com que el ballet clàssic m'encanta m'havia fet engaguetes (només n'havia vist una vegada, a Londres a la Royal Opera House la setmana que ve farà un any, Romeu i Julieta).

L'espectacle m'ha agradat molt, sobretot la primera i tercera parts, les més llargues, perquè la segona era dansa contemporània i a mi entre les contorsions dels ballarins i la música m'angoixa bastant, que potser és el que busquen. Eren tres peces: Stars and Stripes (molt patròtica, amb bandera nord-americana inclosa i un acte anomenat Liberty Bell, la campana de Filadèlfia), Outlier (la de dansa contemporània) i For the Love of Duke. La gent anava més mudada que als musicals, jo, normal (no m'ho esperava, anar al ballet avui! de fet, no m'esperava passar tot el dia al Lincoln) i segueixen havent-hi moltes persones que arriben tard i els deixen entrar igual a la sala. Unbelievable. Increïble.

Per cert, recordeu que quan vaig anar al MOMA de NY em vaig queixar que no hi tenien l'obra de Dalí dels rellotges desfent-se (La pervivència de la memòria?) que feia tant que volia veure? De fet, des d''abans de fer art, des d'un dia que la senyoreta a 4t o 6è d'EP ens en va ensenyar el quadre explicant-nos què volia dir. Aquella senyoreta era ma mare, però això ja són figues d'un altre paner. Avui, al centre comercial del Columbus Circle, hi havia una exposició d'escultures de Dalí que m'ha convidat a entrar-hi. A veure si us en puc penjar alguna fotografia i veureu per què m'ha fet tanta il·lusió.

Avui no ha nevat, fa més fred, però.

P.S. Avui carregaré poques imatges, hi ha problemes amb la velocitat de la connexió, com a l'hotel de LA.
P.P.S No em deixa penjar fotos, ara, fa vint minuts que ho intento... Ho aniré provant. Jo que us volia ensenyar l'estàtua de Moore i el Lincoln Center per fora! Aniré a llegir una mica la novel·la gràfica que em vaig comprar a la zona hippy de SF. Agraeixo molt la fidelitat als que m'heu llegit des de la primera entrada del viatge i als que m'aneu comentant, és com si m'acompanyéssiu una mica.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada