dimarts, 25 de gener de 2011

Dia 23: Lower Midtown nevant

No em carrega més imatges, la connexió és fluixa.

Chrysler Building.
Chanin Building.

Una porta interior de Home Savings of America.
Chanin Building. Detall de la façana.
Grand Central Terminal, encara que costi de veure pel temps darrere hi trobem l'edifici del Metlife.
Chrysler Building.
Pista d'squash dins de l'estació, Pa.




Grand Central Terminal.
M'he despertat i... nevava. Des de la finestra de l'habitació veig aquest pati interior.
Em vaig adonar que els títols dels comentaris de NY solien fer referència al temps. VAig intentar trencar la dinàmica amb referències geogràfiques, però avui he decidit unir els dos conceptes, el que no canvia (fred, fred, fred, avui nevava, tot i que feia menys fred que altres dies) i el més dinàmic, el meu itinerari. I m'he mogut pel Lower Midtown, tot i que, com que anit vaig tenir problemes amb la càrrega de la càmera, avui no tenia gaire bateria i l'he hagut de gestionar molt (se m'ha acabat del tot a la biblioteca). Això vol dir menys fotos i més velocitat al fer-les!

He començat la ruta del dia a l'estació Grand Central Terminal, fent el recorregut per l'edifici amb l'ajut d'una audioguia. És un dels edificis més destacats (juntament amb la biblioteca) de l'estil beaux arts a NY. A més de la majestuositat de l'edifici, de les finestres gegantines i la llum que hi entra fins i tot en un dia de neu, del mural del vestíbul amb els signes del zodíac i bombetes incorporades, del rellotge de quatre cares de l'oficina d'informació amb una escala de caragol amagada a l'interior de la sala perquè els treballadors puguin passar a altres espais i descansar, del restaurant Oyster, de les escultures de la façana; a mi m'ha interessat que aquesta estació de trens i metros compti amb un mercat (peix, fruita, formatges, llaminadures, carn) també amb molta llum natural, una pista d'esquaix (squash), floristeries, tot tipus de botigues, restaurants, bars, butaques, bancs i... dos establiments de netejadors de sabatesmolt i molt ocupats, i jo que em pensava que era un dels oficis perduts. Un altre món subterrani.

Després he visitat alguns edificis de la zona que segur que reconeixereu o, almenys, us sonaran: el banc Home Savings of America (la façana del qual estaven restaurant, com tants i tants edificis de NY), el Chanin Building amb dibuixos florals a la façana; l'edifici del diari sensacionalista Daily News (si el Times Square es diu aixxí perquè hi havia l'edifici del Times, el Daily també és un edifici conegut, per la façana, pel que contenia (ara n'han traslladat les oficines de redaccció) i per la famosa bola del món i rellotges del vestíbul amb rellotges que marquen l'hora de diverses ciutats de tot arreu; el Metlife Building, que tant va fer enfadar perquè es va posar just darrere de la terminal, fent que ja ningú no es fixés mai més en les escultures del sostre, que quedaven ridícules davant d'un edifici altíssim de la companyia aèria; el gratacels/jardí de la Ford, que he trobat sense voler i el Chrysler Building, per descomptat.

Passant per la zona de les casetes Tudor, que no donen al complex de l'ONU, situat davant del riu; l'explicació és molt senzilla, el terreny ara internacional era una zona d'escorxadors i per tant cap finestra hi donava, les cases estaven orientades amb vistes cap a amunt, cap a la ciutat.

A l'ONU he agafat una visita guiada que ens ha passejat per l'edifici principal (l'edifici de secretariat l'estan restaurant, fins al 1014, un any que promet grans fites) i ens ha explicat que els dos grans objectius de l'ONU són precisament aconseguir la independència de països que estan sota el domini d'un altre (segons la guia queden molt poques colònies avui dia gràcies a l'ONU) i el desarmament. Tot i no tenir potestat per obligar els països membres a no invertir en armes o a no participar en cap guerra el seu poder rau precisament en el fet d'aconseguir que aquests països proposin i signin tractats en què es comprometen a acomplir una sèrie de punts o mesures i això s'ha fet en qüestions com la igualtat d'oportunitats per a les persones amb problemes físics, com ara l'habilitació d'autobusos per a persones que van amb cadira de rodes (els del lloc on visc ho són? No ho he vist mai funcionant, en canvi a LA i a SF sí, i tant. Aquí no he fet servir gaire el bus, m'estimo més el metro) o els semàfors amb un dispositiu acústic per als cecs. També ens ha parlat dels objectius que tenen previstos entre el 2010 i el 2014 o 15 em penso: eradicar la fam al món, escolarització per a tots els infants, igualtat d'oportunitats per a dones i homes... Hi ha un web (www.freerice.com) on hi ha jocs i cada vegadaque l'encertes dónes uns grans d'arròs a un país en vies de desenvolupament (estic sent molt políticament correcta), pagat per la publicitat del web.

L'ONU fa una campanya que consisteix a donar una tassa plena de verdures o altres viandes cada vegada que un xiquet va X dies seguits a l'escola. Això fa que s'avanci de cara als tres principals objectius marcats, d'una banda aquestes famílies no pateixen gana, de l'altra, els progenitors promouen que en lloc de treballar els fills s'escolaritzin i, a l'últim, volen que tant els xiquets com les xiquetes se'n beneficiïn. TAmbé ens han ensenyat la sala de l'assamblea general, com funcionen els càrrecs, torns de paraula, com es decideixen els seients, la feina dels intèrprets i per què només tradueixen a les 6 llengües oficials (per motius econòmics, és clar. Crec recordar que les llengües eren l'anglès, el xinès mandarí, el castellà, el rus, l'àrab i el francès), els regals dels països membres. L'edifici en si, pels murals sobretot em va agradar més el de Ginebra, per això la visita que vam fer allà també va ser més enfocada a l'edifici que a les funcions de la institució.

Encabat d'anar al Japan Center, on no hi tenien cap exposició, avui, he anat a la biblioteca pública de NY, la més bonica que he vist mai, també d'estil beaux arts. Llàstima que no pogués fer-hi gaires fotos i que haguessin de ser sense flaix. Hi tenien una exposició sobre la història de la biblioteca i de l'edifici, una de Marie Currie i la radioactivitat i també els peluixos originals de Harrods que van inspirar Winnie the Pooh a la secció infantil. A diferència de la biblioteca central de la Ub aquí hi tenen un sistema automatitzat que fa que si demanes un llibre en 10 minuts el tinguis a les mans (això em pareix recordar-ho d'Invisible d'Austen? No és ficció). Clar, jo estic avesada al fet que cada hora i mitja pots tenir el llibre demanat... de manera que t'has d'acabar passant el dia a la biblioteca.

2 comentaris:

  1. Estaria bé que les biblioteques d'aquì ho apliquessin i agilitzar la consulta bibliogràfica.
    El sistema de donar menjar als nens i nenes que van a l'escola és una gran idea, i mira que senzilla, perquè els pares valorin el menjar i així se'n beneficien els fills tant de les viandes com de la cultura.
    Bonic veure com neva. Quins flocs!

    ResponElimina
  2. Tot i el fred a mi el paisatge nevat i els flocs de neu em segueixen encantant. Ells no en fan cas, deu ser que no hi estem avesats, però fa Nadal.

    ResponElimina